Resultats de la cerca

S’alimenten d’insectes i larves que extreuen de les escletxes de l’escorça dels arbres, els troncs dels quals escalen recolzant-se en l’extrem de la cua Alguns presenten un lleuger dimorfisme sexual El picot negre Dryocopus martius , de 46 cm, és de color negre amb els ulls grocs El mascle té tot el pili roig i la femella una taca roja al clatell Habita a les fagedes i boscs muntanyencs de coníferes d’una gran part d’Euràsia Als Països Catalans, és comú als Pirineus El picot verd o fuster o picacarrasques Picus viridis , de 32 cm, és de color verd, amb les parts inferiors més…

Entre el 1674 i el 1676 cantà com a baix al cor de Sant Marc de Venècia, i després fou organista a l’església de Sant Joan i Sant Pau, en 1676-79 Sembla que estudià amb Carlo Grossi i, possiblement, també amb G Legrenzi A partir del 1686 es traslladà a la cort del duc de Mòdena i fou nomenat mestre de capella, càrrec que ocupà, amb algunes interrupcions, fins a la seva mort El 1721 anà a Munic, on la seva filla havia estat contractada com a cantant a la cort bavaresa Giannettini compongué òperes, oratoris, tant sacres com profans, salms, magníficats, motets i cantates És considerat el…

El lloc de la Torre, anomenat en els primers temps de l’edat mitjana Asillac, apareix consignat des del principi del segle X La referència més antiga sobre la seva església és de l’any 938, en què Gairol, fill d’Alienard, va vendre a Guadall, bisbe d’Elna, dues terceres parts de la vila de la Torre, altrament dita d’Asillac, amb l’església de Sant Jaume Set anys més tard, el bisbe Guadall va donar en franc alou a l’església d’Elna aquestes dues terceres parts Durant el segle XI l’església parroquial de la Torre va ser infundada al llinatge dels Salses-Pià Això és el…

Són bàsicament insectívors La família agrupa gairebé tres-centes espècies, repartides per tot el món hi pertanyen les tres quartes parts de les ratapinyades europees

L’aresta central el divideix, i dirigeix les dues fraccions a les parts còncaves de la cullera, amb la qual cosa compensa els esforços axials

La seva melodia, al compàs de 3/8, de ritme lent i cadència senyorial, és composta de dues parts, i constitueix un exemple interessant en el gènere

Llur destrucció serveix així per a la protecció tèrmica de les parts més interiors Els materials ablatius són sovint agregats de dos o més components

S’alimenta principalment d’equinoderms, les parts calcàries dels quals dissol amb la secreció àcida de les seves glàndules salivals És freqüent a la Mediterrània

Si aquesta es divideix en dues parts, el tropari que segueix la segona part rep el nom de theotókion perquè s’adreça a la Mare de Déu

Dividida en dues parts, la més petita és a la vora esquerra del Tejo Té adoberies i destilleries d’aiguardent, indústries del suro i saladors de bacallà