Resultats de la cerca
Es mostren 5253 resultats
moler | molera
Oficis manuals
Persona que extreu pedra per a fer moles, en fa o en ven.
L’ofici existia almenys des del s XIV A Barcelona, al s XV, els molers eren constituïts en gremi
petrificar
Convertir (una substància) orgànica en pedra o en una substància de consistència pètria.
dovella

Elements d’una arc, entre els quals s’observen les dovelles
Construcció i obres públiques
Bloc de pedra en forma de tascó per a formar arcs, voltes, etc.
branca
En un portal o una finestra, pedra que forma cadascun dels costats, brancal.
clarita
Mineralogia i petrografia
Component semibrillant que hom distingeix en l’anàlisi microscòpica del carbó de pedra.
cippus
Arqueologia
Columna curta o pilar quadrangular de pedra destinat a contenir un document escrit.
A Roma l’empraven per a senyalitzar camins, límits i fronteres i per a gravar-hi una inscripció honorària, votiva o funerària per a commemorar un ciutadà illustre, una deïtat o la memòria d’un difunt, respectivament en aquest últim cas el cippus era en forma d’ara o semicilíndric cupa
trill
Agronomia
Nom donat a diversos instruments emprats per a batre o, especialment, per a capolar la palla, en la batuda.
Malgrat que hom considera que les batolles o el simple bastó emprat per a batre a cops són trills, aquest nom és aplicat més correntment a la post rectangular de fusta proveïda a la seva cara inferior de ferros tallants, de claus o de trossos de pedra foguera o al corró cilíndric o troncocònic, de pedra o de fusta, guarnit de làmines de ferro, que, arrossegats per dues bèsties o per una, respectivament, eren emprats per a capolar la palla
Construcció de la capella del Corpus Christi a l’església parroquial de Santa Coloma de Queralt
Art gòtic
14 d’octubre de 1331 Els obrers de l’església, diverses autoritats de la vila i el mestre major Guerau Comí prometen al prevere Jaume Ferrer que li faran construir, a l’església del lloc, una capella, per a la qual obra confessen haver rebut de l’esmentat Jaume Ferrer mil cinc-cents sous, dels dos mil que va prometre O Perdut A Arxiu Històric de Tarragona, fons Santa Coloma de Queralt, paper solt dins el Manual Gran del 1331 Actualment és extraviat a SEGURA, Joan Història de Santa Coloma de Queralt refosa i ordenada en la seva ampliació per Joaquim Segura Lamich,…
arquitrau
Arquitectura
Carreu tallat en forma de paral·lelepípede que descansa directament sobre el capitell d’una columna.
Especialment a l’arquitectura clàssica i en absència d’arcs, els arquitraus cobreixen l’espai que separa les columnes formant bigues de pedra d’una sola peça les limitacions que té la pedra per a resistir els esforços propis d’una biga fan que hom no pugui separar les columnes perquè l’arquitrau no es trenqui Per això es troben sobretot amb funció ornamental en peristils i galeries que amaguen l’estructura del veritable edifici cobert amb uns altres artificis bigues de fusta o encavallades
brunyidora
Tecnologia
Màquina per a efectuar el brunyiment d’una superfície, generalment per fregament amb pedres abrasives de gra molt fi.
Les brunyidores per a superfícies cilíndriques interiors solen constar d’una bancada, una columna i un capçal que transmet un moviment de rotació a l’eix vertical, que conté un mandrí, proveït d’uns sectors de pedra abrasiva expansibles radialment en el seu extrem inferior el qual alhora es desplaça axialment amb un moviment alternatiu Per a superfícies cilíndriques exteriors hom sol fer girar la peça entorn del seu eix mentre la pedra abrasiva oscilla axialment i exerceix, alhora, una certa pressió sobre la perifèria de la peça
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina