Resultats de la cerca

Comprèn la vall de Rialbo però no la del seu afluent, per l’esquerra, el barranc d’Espluga, que drena els municipis catalans de Merli i de la Vall de Lierp, afluent, per l’esquerra, de l’Éssera a Campo És accidentat pel sector occidental del massís del Turbó, i comprèn els pobles de Llert cap de municipi, Aguascaldas, Biescas, Santa Maura i Esterún

Probablement com a espia, per encàrrec d’al-Ḥakam II de Còrdova, feu un viatge ~965 al centre i est d’Europa i investigà els usos, l’economia i l’organització social dels diferents pobles que hi habitaven eslaus, germànics, khàzars, etc S'ha perdut, malauradament, l’informe que redactà, però se'n conserven fragments, inclosos en les obres geogràfiques posteriors d’al-Bakrī i al-'Uđrī

La jurisdicció fou de diversos senyors al s XIX era dels marquesos de Santa Maria de Barberà L’església parroquial és dedicada a sant Pere La població fou emmurallada Fou municipi independent fins el 1971, que s’uní al d’Artesa de Segre L’antic terme comprenia els pobles de Seró, Colldelrat, el despoblat de Grialó, l’antic terme de Tancalaporta i el santuari de Refet

Es desconeix el lloc on era situada l’església dedicada a santa Eulàlia, a l’igual que la població de l’Ametlla, de la qual tan sols sembla quedar el mas anomenat l’Ametlla, situat a la dreta del riu Cabó, entre els pobles del Vilar i el Pujal d’Organyà, a la vall de Cabó aquest mas ja consta en el cens del 1860 La vila de l’Atmella és documentada l’any 1006, en què es ven un hort situat in villa Amindula … que afronta per una de les seves parts amb Santa Eulàlia Les mencions de l’Ametlla al llarg del segle XI són freqüents, i en elles la vila apareix amb les gràfies d’ Amendola…

El sector meridional forma part de la vall de capçalera de la Canta-rana o riera de Sant Amanç i la del seu afluent per l’esquerra la riera de Fontcoberta ambdós rius, fins a llur confluència, formen el límit oriental del municipi, i comprèn els pobles i antics termes de Queixàs i de Fontcoberta El sector septentrional, drenat per diversos torrents que aflueixen directament a la Tet, comprèn els pobles i antics termes de Santa Coloma de les Illes o Giramonts i de Montoriol d’Amunt o de les Illes A l’W, comprèn encara un sector del vessant oriental de la vall del…

L’enorme complexitat lingüística i cultural, així com l’estadi gairebé incipient de coneixença, classificació i hermenèutica de la majoria d’aquestes literatures fan molt difícil una exposició de conjunt de llurs característiques generals En la mesura que les literatures ameríndies són l’expressió de les cultures indígenes no afectades pel contacte europeu, tots els pobles americans conservats actualment en posseeixen una, més o menys rica en llegendes mítiques, cants èpics, rituals de guerra, de treball, etc Per a la gran majoria dels pobles amerindis, aquesta ha…

Els bergistans bergistani foren sotmesos per Anníbal en la seva expedició a Itàlia 218 aC També són esmentats amb motiu d’una revolta dels pobles ibèrics contra Roma, reprimida pel cònsol Cató 195 aC Livi esmenta set castells d’aquest poble, el qual, en aixecar-se per segona vegada, fou sotmès a l’esclavatge Descriu el castell principal, el castrum Bergium o Vergium , que podria correspondre a l’actual Berga

Aquesta és la forma d’economia més primitiva ignorant de qualsevol tècnica agrícola i de domesticació Aquesta pràctica es relaciona amb la de la caça i de la pesca i és patrimoni dels pobles nòmades o seminòmades Per a excavar i recollir els tubercles hom utilitza el bastó de cavar, eina emprada també en agricultures primitives i per a recollir els fruits, coves i cistelles de fibres vegetals

Per la seva contínua relació amb els boiximans i hotentots presenten un fort mestissatge amb aquests pobles Llur economia és essencialment ramadera, però també practiquen l’agricultura, a la qual es dediquen les dones S'agrupen en clans patriarcals, que integren una tribu amb un tòtem comú Animistes, centren llur religió en el culte als avantpassats i al tòtem Hom estima la seva població en uns dos milions

El Vaticà confina l’exrector de Vilobí d’Onyar la Selva per abusos sexuals a menors durant l’exercici del seu càrrec, entre els anys 60 i 90 L’exrector, que té 91 anys i viu en una residència sacerdotal, és desposseït de les funcions sacerdotals i se li prohibeix anar als pobles on va exercir La mesura és el resultat d’una dotzena de denúncies presentades des del febrer