Resultats de la cerca

Jugà amb el Patín Club 1945-49, amb el qual fou subcampió d’Espanya 1949, el Centre d’Esports Sabadell 1949-50 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1950-57, on es retirà després de guanyar cinc Campionats d’Espanya 1951, 1954-57 i cinc de Catalunya 1951, 1952, 1953, 1955, 1956 Amb la selecció espanyola, aconseguí el Campionat del Món i d’Europa de Barcelona 1951, 1954 i la Copa de les Nacions de Montreux 1952, 1953 Després de la seva mort, el 1987, la Direcció General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, on treballava, instaurà un torneig amb el seu nom durant el Festival de la Infància i…

Format al Pontevedra Club de Futbol, fitxà pel Real Madrid i l’Hèrcules Club de Futbol abans de jugar amb el Futbol Club Barcelona 1980-86 on guanyà una Recopa 1982, una Lliga 1985, dues Copes del Rei 1981, 1983, una Supercopa d’Espanya 1984 i dues Copes de la Lliga 1983, 1986 Posteriorment jugà al Real Murcia

Jugà al Futbol Club Barcelona 1996-98 procedent del Porto Deixà l’equip blaugrana al novembre del 1998, després d’haver participat en 54 partits oficials Fou campió de la Lliga 1998, la Copa del Rei 1997, 1998, la Recopa d’Europa 1997, la Supercopa d’Espanya 1996 i la Copa Catalunya 1998 Internacional en vuitanta ocasions, disputà la Copa del Món 2002

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1943-50 procedent del Castelló Disputà 36 partits Guanyà tres Lligues 1945, 1948, 1949, una Copa d’Or Argentina 1945 i una Copa Eva Duarte 1948 amb l’equip blaugrana

Format al Club Patí Voltregà, debutà en la màxima categoria quan només tenia setze anys El 2009 marxà al Club Esportiu Noia, amb el qual fou subcampió de la Copa del Rei 2012 La temporada 2013-14 fitxà pel CE Vendrell, amb el qual aconseguí una Copa del Rei 2014, i des de la següent temporada 2014-15 jugà amb amb la União Desportiva Oliveirense Portugal Amb la selecció espanyola es proclamà campió d’Europa juvenil 2003, júnior 2006, absolut 2012 i dels World Roller Games 2017 També ha format part de la selecció catalana

Destacà al Club Balonmano Granollers a la dècada dels vuitanta i fitxà pel Club Balonmano Cantabria 1987-91, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1989, la Copa Asobal 1991 i la Recopa d’Europa 1990 Fou trenta-dues vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta i disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Té el títol d’entrenador i collaborà amb la Federació Espanyola com a tècnic de les seleccions de les categories inferiors Des del 2010 entrena porters als equips de base del Granollers

S’inicià a l’equip del seu poble Fitxà pel Club Gimnàstic de Tarragona 1958-62 i el Màlaga 1962-67, amb el qual jugà dues temporades a primera divisió En deixar el club defensà la porteria del Tortosa durant quatre temporades i es retirà al La Cava

Evolució Té com a objectiu la preservació i la difusió del patrimoni cinematogràfic de Catalunya Cal situar-ne l’origen en el traspàs dels serveis i, posteriorment, els fons de la delegació de la Filmoteca Nacional de España actualment Filmoteca Española a la Generalitat de Catalunya Durant el franquisme, el 1972 la delegació havia creat un equip autònom dedicat a la conservació del patrimoni cinematogràfic, que disposava d’un arxiu propi, i a la difusió amb presentacions, conferències i colloquis, i des del 1977 edità un programa autònom en català Després del traspàs, el 1982 establí una…

El 1936, encara infant, emigrà amb la seva mare al Brasil, cridats pel seu pare, Joan Voltas i Nogué, que feia tres anys que hi residia, a São Paulo Cursà estudis de periodisme i s’especialitzà en esports Escriví una columna setmanal al diari Folha da Noite per a comentaris de futbol, i fou el creador del trofeu Taça Brasilia, que premiava el màxim golejador i el porter menys golejat de la Lliga Paulista de futbol Posteriorment es dedicà a la publicitat i a les relacions públiques Fou membre destacat i soci fundador del Centre Català de São Paulo i en formà part del grup musical…

Cursà art dramàtic al Conservatorio de Música y Declamación de Córdoba, i al començament dels anys cinquanta actuà al Teatro Español Universitario Fou també locutor radiofònic a la seva ciutat L’any 1957 es traslladà a Madrid, on ingressà a la companyia d’actors de Radiotelevisión Española i protagonitzà milers d’espais televisius i radiofònics Al mateix temps, des del seu debut 1958, es projectà també com a actor teatral, gènere en el qual obtingué un gran èxit amb El apagón , de Peter Shaffer 1968, que protagonitzà amb la seva pròpia companyia Al començament dels anys setanta s’installà a…