Resultats de la cerca
Es mostren 2056 resultats
Pedro G. Romero
Escultura
Escultor andalús.
El seu treball s’ocupa de qüestions relacionades amb el temps biològic, històric, psicològic, verbal, etc, però des d’una pretesa absència de l’autor en el sentit convencional Li interessen els processos de treball més que les formalitzacions concretes En aquests processos, estableix connexions amb altres artistes, diferents espais, diversitat que incorpora la pluralitat de referents geogràfics, històrics o culturals Habitualment escriu texts crítics sobre teatre i dansa, aspecte que incorpora a la seva obra, especialment sobre el flamenc, del qual ha fet una vertadera tasca d’investigació…
chancillería
Història del dret
Òrgan col·legiat del regne de Castella per a l’administració de la justícia, amb caràcter d’instància suprema i inapel·lable, sorgit el 1387 com a reorganització de l’organisme instaurat el 1371 per Enric II amb el nom d’audiència.
Amb algunes modificacions fixació de la residència a Valladolid el 1489, creació de noves chancillerías a Granada, el 1505, i posteriorment a la Corunya, Sevilla i les Canàries perdurà fins a la constitució de l’audiència borbònica al llarg del segle XVIII El 1707 Felip V implantà encara el sistema, sense èxit, als recentment conquerits regnes d’Aragó fou substituït ja el 1711 per una audiència i de València, a què foren adherits Tortosa i el territori a la dreta de l’Ebre el 1708 els conflictes jurisdiccionals entre el president de la chancillería Pedro Larreategui Colón i el comandant…
Mirko Ocadlík
Música
Musicòleg i periodista musical txec.
Inicià els estudis musicals a Viena 1913-19 i posterioment estudià musicologia a la Universitat de Praga, on es doctorà l’any 1946 Treballà a la Ràdio Txecoslovaca, a Praga, i edità suplements musicals per a alguns diaris del país 1928-50 Fou editor i fundador de diverses publicacions musicals, com "Klic", creada el 1930, i "Miscellanea musicologica", apareguda el 1956 Fou professor a l’Acadèmia de Música de Praga a partir del 1948, impartí classes a la Universitat de Praga en 1952-58 i ocupà el càrrec de director de l’Institut per la Història de la Música Txeca des del 1959 Atret per l’obra…
Thomas Hastings
Música
Compositor i compilador d’himnes nord-americà.
Quan tenia dotze anys la seva família es traslladà a Clinton Nova York, i des de molt jove es dedicà a la música com a professor i director de cor Allà començà la seva important tasca de compilador d’himnes Musica Sacra , 1815 Del 1823 al 1832 visqué a Utica, on edità el setmanari religiós "Western Recorder", i formà part de la Händel & Haydn Society El 1832 es traslladà a Nova York per treballar de director de cor i collaborador de Lowell Manson als Normal Institutes Com a compositor es dedicà quasi exclusivament a la música sacra, i escriví uns 1 000 himnes, molts dels quals amb textos…
Boris Solomonovic Steinpress
Música
Musicòleg ucraïnès.
Estudià piano i musicologia al Conservatori de Moscou El 1938 obtingué el doctorat amb una dissertació sobre Les noces de Fígaro , de WA Mozart Impartí la docència als conservatoris de Moscou 1931, 1933-36 i de Sverdlovsk 1936-37, 1942-43 i a l’Institut d’Educació Musical a distància d’aquesta ciutat, centre d’on fou cap del departament d’història de la música i degà A partir del 1926 també es dedicà a la crítica En els seus escrits s’ocupà especialment de la vida musical russa, la història de la música zíngara, les biografies de compositors com AA Al’abjev, N Rimskij-Korsakov, M Glinka i A…
Síria 2009
Estat
A l'abril, el president sirià, Bachar el-Assad, va remodelar parcialment el Govern va nomenar cinc ministres nous i va crear un ministeri de medi ambient Aquesta va ser la segona remodelació important portada a terme des del febrer del 2006 A l'agost, el president sirià va visitar l'Iran per felicitar el seu homòleg iranià, Mahmud Ahmadinejad, reelegit en les eleccions del juny En el transcurs de la visita, es van tractar qüestions bilaterals, regionals i internacionals El president sirià, buscant la rehabilitació en l'àmbit internacional, va intentar actuar com a mediador entre França i l'…
Jacob Grimm
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Professor amb el seu germà Wilhelm a la Universitat de Göttingen, en foren expulsats per qüestions polítiques El 1841 ingressaren a l’Acadèmia de Ciències de Berlín Iniciadors ambdós de la filologia moderna alemanya, es dedicaren a l’estudi de les llegendes populars Jacob, en la seva Deutsche Grammatik ‘Gramàtica alemanya’, 1819-37, aplicà el mètode històric i comparatiu a la investigació lingüística i formulà la llei que porta el seu nom, sobre la transformació de les consonants indoeuropees en les llengües germàniques Escriví, a més, Deutsche Rechtsaltertümer ‘Antiguitats del dret germànic…
Comissió d’Acció Política
Política
Organisme de direcció política de la Lliga Regionalista
, creat el 1904 per resoldre les qüestions immediates que es plantejaven en el partit.
Funcionà fins el 1933, però no es conserva cap testimoni escrit de les seves deliberacions Format per un grup d’unes 5 persones, en foren designats per a la primera Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Albert Rusiñol i Ramon d’Abadal i de Vinyals Posteriorment, en formaren part Lluís Duran i Ventosa, Josep Puig i Cadafalch, Joan Ventosa i Calvell i Josep Maria Trias de Bes Redactà, entre altres documents, les bases per a l’estatut d’autonomia del 1919, la declaració contrària a la Conferència Nacional Catalana del 1922 i la proposta de transformar la Lliga Regionalista en Lliga Catalana el…
interior
Política
Dit de la política interna d’un país, especialment pel que fa referència a les qüestions de govern i d’ordre públic.
El departament ministerial que en té cura rep diferents noms, com és ara el de ministeri de l’interior al govern de la República Catalana, a l’Estat espanyol, a les Balears i al País Valencià, el de governació a la Generalitat de Catalunya, etc
guerra privada
Història del dret
A l’edat mitjana (segles XI-XV), situació de violència entre senyors territorials, o bé entre sobirans, o ciutats i viles importants, i senyors territorials, que no afectava la totalitat de l’estat.
Moltes qüestions entre barons que podien dirimir-se per judici, o per batalla individual, acabaven transformant-se en guerres d’aquest tipus, que arrossegaven bandositats amb l’ajuda de valedors afavoria aquest fet la servitud dels vassalls en hosts i cavalcades, així com en obres de fortificació malgrat que des del segle XII, a Catalunya, per l’usatge Rochas , hom no en podia bastir sense consentiment del príncep En les colleccions de dret feudal hom tracta i legitima les previsions per a aquesta situació de guerra si era entre magnats o bé amb el príncep calia donar avís o acuindament amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina