Resultats de la cerca
Es mostren 819 resultats
deflexió de la llum
Astronomia
Desviació en la direcció de propagació que experimenta la radiació electromagnètica en travessar un camp gravitacional.
És un efecte predit i explicat per la teoria de la relativitat general d’Einstein En el cas del Sol, un raig de llum que passi rasant al seu costat experimenta una deflexió d’1,75 segons d’arc La desviació fou mesurada per primera vegada l’any 1919 per Arthur SEddington durant un eclipsi total de Sol Els estels observats a prop del Sol a la fase de totalitat de l’eclipsi mostraven posicions lleugerament diferents de quan eren observats durant la nit, lluny del Sol Aquesta observació constituí una de les proves més importants de la teoria de la relativitat general La deflexió de la llum també…
cèl·lula fotovoltaica

Panells fotovoltaics a la teulada d'una casa
© Parlament Europeu
Tecnologia
Dispositiu que, per mitjà de l’efecte fotovoltaic, converteix una radiació lluminosa en un corrent elèctric.
Actualment la majoria de les cèllules fotovoltaiques es fabriquen a partir de semiconductors, especialment silici i compostos com ara telluri i sulfur de cadmi, arsenur de galli o CIS coure, indi i seleni, amb els quals es creen juncions amb una capa que té un excés de càrregues negatives i una altra amb excés de càrregues positives La incidència de fotons sobre la cèllula fa possible la generació de corrent elèctric entre les dues capes, amb unes característiques de corrent i tensió pròpies per a cada model o tipus de cèllula Tret de les cèllules de capa fina deposicions sobre substrats més…
detector d’escintil·lació
Física
Detector els senyals del qual són guspires lluminoses produïdes per la radiació en una substància luminescent.
extinció
Física
En una radiació composta, desaparició d’algunes longituds d’ona causada per absorció, interferència o polarització.
ratlla tel·lúrica
Física
Ratlla d’absorció de l’espectre solar, produïda en travessar, la radiació solar, l’atmosfera terrestre.
distribució de Planck
Física
Distribució de probabilitat de trobar els fotons d’una radiació electromagnètica en llurs diversos estats quàntics.
És expresada per on n i és el nombre de fotons que es troben a l’estat i corresponent a la freqüència ν ι , h és la constant de Planck, k és la constant de Boltzmann i T la temperatura absoluta La distribució de Planck és l’aplicació de l' estadística de Bose-Einstein als fotons
fotonuclear
Física
Dit de la reacció que té lloc quan una radiació γ incideix sobre un nucli atòmic.
llum
Física
Agent físic que constitueix una de les formes possibles d’energia, que és capaç d’impressionar els òrgans de la vista i permet de veure els cossos que l’emeten.
La llum és constituïda per radiacions electromagnètiques, i, bé que en realitat ocupa un interval molt petit en l'espectre electromagnètic conegut, aquest interval ha estat el més estudiat al llarg dels segles pel fet que l’aparell detector forma part de la fisiologia humana Els darrers cent anys, però, hom ha estès l’estudi a qualsevol tipus de radiació electromagnètica , les propietats de la qual són una generalització de les de la llum Gràcies a la sensació de color, l’ull arriba a distingir les diferents parts de l’espectre visible 3800 - 7800 Å Per extensió i per les seves propietats…
dosi equivalent
Física
En protecció radiològica, energia que una radiació de referència hauria de comunicar a la unitat de massa d’un teixit per tal de produir el mateix efecte biològic que la dosi absorbida de la radiació estudiada.
El seu valor és igual al producte de la dosi absorbida multiplicada per uns factors de correció La unitat SI és el sievert , i quan la dosi absorbida s’expressa en rad, és el rem
radioastronomia
Astronomia
Branca de l’astronomia que estudia les ones radioelèctriques que arriben de l’espai exterior.
La possibilitat que els cossos celestes emetessin també ones radioelèctriques, juntament amb les radiacions lluminoses, ja fou pronosticada a la fi del segle XIX, però els receptors de què hom disposava a l’època no foren capaços de captar-les El 1930 Karl G Jansky observà l’existència d’unes ones paràsites que arribaven sempre d’una mateixa direcció del firmament Jansky explicà aquest fet suposant que la font d’ones radioelèctriques era a l’espai interestellar i en donà les coordenades astronòmiques, les quals, segons hom observà més tard, pertanyen a una radiofont molt intensa que ocupa el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina