Resultats de la cerca

De família de camperols, arribà a diputat del Sòviet Suprem de l’URSS Les seves novelles tracten de les dificultats de la vida rural de la postguerra Kaval’er zolotoj zvezdy ‘El cavaller de l’estrella daurada’, 1947-48 i Zvet nad zeml’oj ‘Llum a la terra’, 1949-50, premis estatals de l’URSS 1949 i 1950 Posteriorment ha escrit Synovnij bunt ‘La revolta del fills’, 1961, Stanica 1976 i Privol’e ‘Llibertat’, 1978

Era cosí de l’emperador Otó III, que li conferí el nomenament i que el reinstaurà en el soli després de la revolta de Crescenci L’any 998 presidí amb l’emperador un sínode —al qual assistí també el comte Ermengol I d’Urgell—, en el qual fallà la titularitat del bisbat d’Osona a favor d’Arnulf i contra Guadall Hom conserva a Vic la butlla papal que comunica la decisió

Descendent segurament de Tefnakht, faraó de la dinastia XXIV 720-715 aC, fou el pare de Psammètic I, fundador de la dinastia XXVI o saïta 664-525 aC Gaudí de la confiança d’Assarhaddon i, més tard, de la d’Assurbanipal Es revoltà, però, contra aquest i fou deportat a Nínive 667 aC A causa dels seus mèrits, el rei assiri li permeté de tornar a Egipte com a cap de Sais

Fill illegítim de Carloman, rei de Baviera Esdevingué duc de Caríntia el 876 Es revoltà contra el seu oncle, l’emperador Carles el Gros fou proclamat rei de Germània a la mateixa dieta de Trebur 877 que deposà l’emperador Derrotà els normands vora el riu Dyle 891 i fracassà en la lluita contra els moravians 893 Cridat pel papa Formós emprengué amb èxit dues expedicions a Itàlia Fou coronat emperador a Roma 896

Assolí el poder durant la revolta dels geníssers deposició de Mustafà IV i assassinat de Selim III Hagué d’acarar-se amb els russos, que s’annexaren Bessaràbia pau de Bucarest, 1812, i amb diverses insurreccions als Balcans independència de Grècia, el 1819, i de Sèrbia, el 1820 Enfrontat amb Ibrāhīm Paixà , que l’havia ajudat contra Grècia, hagué de cedir-li Síria i Adana Reorganitzà l’exèrcit i executà nombrosos geníssers dissidents

Colonitzada vers el segon millenni aC, aconseguí la màxima esplendor sota el regnat d’Evàgores ~410 aC Després fou una possessió estratègica dels Ptolemeu Rica colònia judaica, fou centre d’una revolta 116-117 dC en la qual els grecs foren pràcticament exterminats i la ciutat destruïda Reconstruïda per Constanci II, fou novament enderrocada pels àrabs 648 dC S'hi conserven restes d’edificis romans notables, entre els quals el fòrum d’Adrià, i monuments bizantins

El Govern xinès prohibeix als diputats Sixtus Leung i Yau Wai-Ching ocupar els escons al Parlament autònom de Hong Kong Els dos diputats, elegits en les legislatives del 4 de setembre, pertanyen al partit Youngspiration, sorgit de l’anomenada "revolta dels paraigües" del 2014, que reivindica la independència total de l’excolònia britànica Segons mitjans oficials xinesos, en la presa de possessió els dos diputats van utilitzar expressions no contemplades en la llei bàsica de Hong Kong

En un sentit més ampli, hom sol incloure-hi també Líbia i Mauritània És formada per un conjunt de terres altes, que comprenen la serralada de l’Atles, l’altiplà marroquí i altres planells algerians També rep el nom d’Àfrica Menor i de Països de l’Atles Habitada per població berber, fou islamitzada al segle VII Sovint en revolta envers el poder califal, es fraccionà en diversos estats autònoms a partir de l’esfondrament abbàssida

La seva importància s’inicià al s XV, amb Bernat de Žerotína , que serví Jordi I de Bohèmia El seu membre més destacat fou Carles el Gran 1564 — 1636, cap dels protestants moravians, que capitanejà la revolta contra Rodolf II 1608, però s’oposà a la revolució bohèmia del 1618 Afectada per la guerra dels Trenta Anys, la família perdé poder la seva darrera branca s’extingí amb la mort de Carles de Žerotína 1850 — 1935

Freqüentat de primer per presos socials anarquistes, arran dels fets del Sis d'Octubre serví, juntament amb el “Ciudad de Cádiz”, l’"Argentina” i el “Manuel Arnús” aquest darrer al port de Tarragona, com a centre de detenció dels complicats en la revolta, entre ells el govern de la Generalitat, regidors d’esquerra de Barcelona, diputats i altres personalitats Després del 19 de juliol de 1936 hi foren empresonats molts dels participants o simpatitzants amb l’aixecament militar