Resultats de la cerca

Fundat el 1923, és un dels clubs d’escacs més antics d’Espanya i una de les tretze entitats que fundaren la Federació Catalana d’Escacs el 1925 La seva seu social voltà per diversos cafès de la ciutat, fins que l’any 1947 s’installà en un local del carrer de les Flors L’any 1933 organitzà el I Torneig Internacional de l’Escacs Comtal Club Els anys 1934 i 1945, quedà segon classificat en el Campionat de Catalunya per equips L’any 1956 organitzà el primer Campionat d’Espanya per equips, en què el Comtal ha participat en moltes ocasions Dels molts jugadors de categoria que s’hi…

Vida i obra Apareix documentat per primer cop en un pagament que se li fa a la Seu d’Urgell el 1538 per dirigir un grup de cantors forans El capítol de la catedral li oferí el càrrec de mestre de capella el 1539 i Brudieu s’establí a la Seu d’Urgell Es mantingué en el càrrec fins el 1543, que, per causes desconegudes, hi renuncià Dos anys més tard reprengué la seva tasca al capdavant de la capella catedralícia i s’hi mantingué fins el 1577 Fou ordenat de sacerdot poc abans del 1546 L’any 1575 s’encarregà de revisar els llibres de cor de la seu per tal d’acomodar-los als dictats de Trento El…

Estudià al Conservatori de Barcelona, i aviat es convertí, junt amb el seu condeixeble Tete Montoliu , amb el qual tocaria sovint, en un dels pioners del jazz a Catalunya Treballà també com a músic d’estudi i d’enregistrament i collaborà amb músics i formacions molt diverses, entre els quals cal citar Joan Manuel Serrat , Xavier Cugat , La Trinca , Liza Minnelli i Francesc Burrull , amb qui enregistrà el disc Sinceritat 1995 Als anys setanta formà part de l’Orquestra Mirasol 1973-77, que introduí a Catalunya una versió autòctona del jazz-rock anomenada Ona Laietana Fou també un destacat…

Està documentat entre el 1341 i el 1377 Tingué residència a Barcelona i treballà, per encàrrec de Pere III de Catalunya-Aragó, primerament en l’obra d’unes imatges a Perpinyà 1345, i després, mentre visqué, en les sepultures reials de Poblet Aquest encàrrec 1349, compartit d’antuvi amb Aloi de Montbrai, comprenia els sepulcres del rei i de les reines Maria de Navarra i Elionor de Portugal, obrats a Beuda, transportats a Roses i, per mar, a Tarragona Després 1369-73 la comanda fou ampliada amb les imatges jacents de Jaume I i d’Alfons I, a més d’altres dels infants, així com les arcades damunt…

Sembla que procedia d’una família establerta a Vilafranca de Conflent i a Vernet Era doctor en drets, degà d’Urgell i vicari general del seu antecessor, Hug Desbac Celebrà un sínode el 1362 i cedí l’església de Sant Miquel, situada prop de la catedral, on Ermengol havia fundat una collegiata canonical, perquè els dominics que tenien el convent fora la població hi traslladessin el seu convent

El 1250 el capítol provincial de Toledo el designà, juntament amb altres set religiosos, per a anar a estudiar l’àrab al convent de Tunis Per iniciativa de Ramon de Penyafort tornà a Catalunya, on 1257 fou constituït inquisidor general combaté activament l’heretgia i la usura intervingué especialment 1258 en la condemnació del cavaller càtar Ramon de Jossa el 1262 exterminà un extens focus de càtars a Siurana i a Prades actuà decisivament en la condemnació d’Arnau i Ermessenda de Castellbò, fet que influí en el futur polític d’Andorra El 1273 fundà el convent dominicà de la Seu d…

Neix a 762 m alt, a la font de Rauric, dins el municipi de Llorac Conca de Barberà, a l’extrem sud-oriental dels altiplans de la Segarra Travessa el sector meridional de la Segarra estricta a Vallfogona de Riucorb i penetra a l’Urgell per Guimerà i, sense deixar la direcció E-W, que duu des de Llorac, on forma un ampli solc rectilini revestit d’alluvions i enfonsat de 60 a 80 m, continua per Ciutadilla, Nalec, Rocafort de Vallbona, el Vilet, Sant Martí de Maldà i Maldà fins a Belianes, on canvia de direcció i continua vers el nord, a l’àrida plana urgellenca, i es perd entre les vinyes, els…

Ja el 1057 Isarn Ramon de Caboet l’havia dotada de cara a l’erecció d’un monestir benedictí que no s’arribà a fundar Després d’un temps de crisi i de dilapidació de béns, el 1090 Guitard Isarn hi convocà en magna assemblea els canonges d’Urgell, els de Cardona, els de Solsona i el prior de Trasponts es restablí la dotació i, amb el consentiment del bisbe d’Urgell, hom hi instituí la canònica augustiniana El bisbe d’Urgell nomenava els priors i els canonges normalment quatre En 1202-04 s’originaren plets entre els vescomtes de Castellbò, senyors de Cabó, i el bisbe, per obtenir l’autonomia i…

Fou creada pel decret Pro seminariis expedit pel concili de Trento en el cànon divuit de la sessió XXIII del 1563 per tal d’uniformar i d’estructurar l’ensenyament fins aleshores donat a les escoles catedralícies, a les universitats o collegis universitaris i en escoles posades sota l’autoritat del bisbe El decret manava l’erecció d’un seminari a cada diòcesi dit seminari tridentí o conciliar , però, amb tot, en algunes diòcesis no fou erigit fins a la fi del segle XIX, per incúria o, sovint, a causa de l’oposició d’antics collegis, que es resistien a perdre llurs drets Els…

Fill del batlle i capità d’infanteria de Mataró Melcior de Palau, òlim Arnau i de Palau El 1637 era ardiaca de Vic Participà en la batalla de Salses 1637 i es resistí al capdavant del capítol vigatà als imposts que exigia el govern 1640 Fou tramès a Madrid pel lloctinent comte de Santa Coloma per a donar compte de l’agitació que imperava a Catalunya 1640 En exiliar-se el bisbe de Vic Ramon de Sentmenat 1640-45 durant la guerra dels Segadors, actuà com a administrador del bisbat Nomenat bisbe de la Seu d’Urgell el 1664, procurà de reforçar el seu bisbat i reuní sínode…