Resultats de la cerca
Es mostren 472 resultats
estofat
Zoologia
Gènere de tunicats de la subclasse dels flebobranquis, de la família dels ciònids, que atenyen de 3 a 5 cm, tenen tòrax i abdomen i van proveïts d’uns 24 tentacles, aproximadament.
Els individus són transparents i formen colònies L’espècie Diazona violacea és molt corrent als litorals dels països catalans
clavicipitals
Botànica
Ordre d’ascomicets de la subclasse de les pirenomicètides, caracteritzats per la presència d’ascs cilíndrics i allargats, proveïts d’un obturador apical gruixut, no amilaci, que contenen espores filamentoses, sovint septades.
El gènere més conegut és el dels clavíceps
clausília
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes, terrestres, de la subclasse dels pulmonats, de conquilla fusiforme allargada (atenyen 1,5 cm), amb l’obertura tancada per una membrana elàstica que rep el nom de clausílium
.
Habiten sota les pedres, entre les molses i, en general, en llocs relativament humits
quetòpter
Helmintologia
Gènere de poliquets de la subclasse dels poliquets errants, de la família dels quetoptèrids, amb el prostomi petit, sense antenes, amb cirrus tentaculars i amb el cos diferenciat en dues o tres regions.
Habiten fons marins arenosos, tancats dins un tub en forma de U, de natura quitinosa i laminar Alguns segments transformats en paletes fan entrar l’aigua, de la qual l’animal extreu l’origen i les partícules alimentàries necessàries, per l’obertura del prostomi i la fan sortir per l’altra Emeten un moc lluminós Són comuns a les costes dels Països Catalans
barrilet
Zoologia
Gènere d’ urocordats
, de la classe dels taliacis i de la subclasse dels doliòlids, d’uns 5 a 10 mm, amb el cos ovoide i envoltat per una sèrie d’anells musculars paral·lels.
Els barrilets habiten entre el plàncton superficial durant els mesos d’hivern, i en profunditat, a més de 200 m, a l’estiu Llur desenvolupament és complex i poc conegut presenten una alternació de generacions entre formes sexuades i asexuades Les espècies D mülleri i D denticulatum són mediterrànies, i D resistible i D gegenbauri , atlàntiques
bunyol de mar
Zoologia
Urocordat de la classe dels ascidiacis, de la subclasse dels estolidobranquiats, de mida gran (fins a 20 cm) i de forma ovoide; els sifons són molt separats i són blancs amb bandes roges.
El mantell és coriaci, bru, i recobert normalment d’una abundant fauna d’epibionts corallaris, hidroïdeus, briozous, ascidis, algues, etc, fet que ha donat nom al gènere És bentònic i solitari, i habita entre els 30 i 100 m de profunditat, sobre roques, conquilles i formacions corallines El sac visceral és comestible Les espècies M sulcatus i M sabiteri són comunes a la Mediterrània
ascidi

Ascidis
© Fototeca.cat-Corel
Helmintologia
Malacologia
Gènere d’ascidiacis de la subclasse dels flebobranquis, que comprèn moltes espècies similars, totes marines, de forma oval i de colors ataronjats; molt sovint apareixen recobertes de sorra, de conquilles de mol·luscs, etc.
L’espècie A mentula , molt freqüent a la Mediterrània, fa d’uns 5 a 10 cm i viu en els anomenats fons d’ascidis, entre 30 i 100 m de profunditat
crossopterigis
Ictiologia
Subclasse de peixos teleostis, quasi tots fòssils del Devonià, dels quals hom només coneix el gènere vivent latimeria o celacant, trobat per primera vegada el 1938 a les costes de les illes Comores.
Es caracteritzen per llurs apèndixs parells, que són allargats i aguantats per un eix ossi articulat per mitjà d’una sola peça amb les cintures escapular i pelviana, per tenir l’esquelet ben ossificat, les dents, còniques, adaptades a la captura de petites preses, i per la cua, dificerca Els sacs olfactoris es comuniquen amb l’exterior directament, i amb la cavitat bucal, per mitjà d’un orifici nasal intern tenen les escates cicloides Tots aquests caràcters fan pensar que són els predecessors dels amfibis
saprolegnials
Micologia
Ordre de ficomicets de la subclasse de les oomicètides, integrat per fongs aquàtics, paràsits o sapròfits, de miceli desenvolupat, amb reproducció asexual per zoòspores amb dos flagels desiguals, i amb reproducció sexual per oogàmia.
terebèl·lids
Helmintologia
Família de poliquets de la subclasse dels poliquets sedentaris amb el cos amb segments desiguals, protostomi indiferenciat i proveït d’un plomall de tentacles filamentosos, i amb brànquies, si en tenen, filiformes o arborescents.
Viuen en tubs mucosos o membranosos, de forma irregular i incrustats de diverses matèries Inclou diversos gèneres amb nombroses espècies, entre els quals destaquen Terebella, Amphitrite, Polymnia i Lanice , comuns a les mars dels Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina