Resultats de la cerca
Es mostren 1472 resultats
Quartet Parrenin
Música
Quartet de corda francès.
Fundat el 1944, Jacques Parrenin n’és el primer violí des dels inicis de la formació Marcel Charpentier 1944-70, Jacques Ghestem 1970-80 i John Cohen des del 1980 han ocupat successivament el lloc de segon violí Serge Collot 1944-57, Michel Walès 1957-64, Denes Marton 1964-70, Gérard Caussé 1970-80 i Jean-Claude Dewaele des del 1980, el de viola, i Pierre Penassou 1944-80 i René Benedetti des del 1980, el de violoncel Integrat inicialment per alumnes de Joseph Calvet, fou el quartet de corda de la Ràdio de Luxemburg 1944-49 Ha estat membre del Conjunt Internacional de Música…
Samir Amin
Economia
Economista francoegipci.
Fill de pare egipci de la comunitat copta i de mare francesa, estudià a París des del 1947, i es diplomà en ciències polítiques 1952, estadística 1956 i economia 1957 S’afilià al Parti Communiste Français, del qual es distancià per adoptar posicions pròximes al maoisme En 1957-60 fou economista per al desenvolupament a l’administració egípcia i, en 1960-63, assessor del govern de Mali Posteriorment fou successivament professor a les universitats de Poitiers, Dakar i Vincennes El 1973 publicà la seva obra cabdal, Le Développement inégal Essai sur les formations sociales du…
Tasuku Honjo

Tasuku Honjo
© UC San Diego
Medicina
Metge japonès.
Graduat en medicina 1966 i doctorat en química mèdica 1975 per la Universitat de Kyoto, en 1967-74 amplià estudis al Carnegie Institute de Washington i a l’agència National Institutes of Health dels Estats Units El seu camp d’estudi se centrà en les respostes del sistema immunitari Al seu retorn al Japó, treballà successivament a les universitats de Tòquio 1974-79, Osaka 1980-84 i Kyoto des del 1984, on, la dècada de 1990, al capdavant del seu equip descobrí el mecanisme de funcionament de la resposta immunitària activació o inhibició dels limfòcits T a partir de les proteïnes PD1 i PD-L1…
Joan Soto i Viñolo
Ràdio i televisió
Periodisme
Periodista i guionista radiofònic.
Els anys quaranta s’inicià com a redactor a l’emissora Radio España Del 1966 al 1984 fou el principal guionista del programa Consultorio de Elena Francis , des del qual es donaven consells sentimentals o domèstics a oients que formulaven preguntes personals Les respostes, redactades per Soto Viñolo, eren emeses per la locutora Maruja Fernández Emès successivament per Ràdio Barcelona, Radio Peninsular i Radio Intercontinental, fou un dels programes radiofònics de més èxit durant el franquisme i tingué una audiència exclusivament femenina si més no, pel que fa a les participants…
Gabriele Ferro
Música
Director d’orquestra italià.
Rebé les primeres ensenyances del seu pare, el compositor Pietro Ferro Posteriorment, estudià composició i direcció d’orquestra al Conservatori de Santa Cecília de Roma amb Franco Ferrara El 1964 guanyà el concurs de joves directors convocat per la RAI, i tres anys més tard fundà l’Orquestra Simfònica de Bari A partir del 1974 inicià la seva collaboració amb l’Orquestra de la Scala de Milà, i al cap de quatre anys debutà com a director als EUA al capdavant de l’Orquestra de Cleveland Nomenat després director de l’Orquestra de Sicília, dirigí successivament l’orquestra de la RAI,…
Asnar Pardo de la Casta
Història
Cavaller, senyor del lloc de La Casta, resident a València.
Fou, successivament, boteller del rei Pere el Cerimoniós i administrador de la comanda de Montalbán 1376, algutzir del mateix rei 1379, batlle general de València 1380-81 i governador general de València 1381-86, càrrec del qual fou destituït pel rei Pere, de qui era també camarlenc, perquè s’havia decantat pel partit de l’infant Joan en la disputa entre pare i fill, però fou reposat en el mateix càrrec per Joan I, esdevingut rei 1387-89 Prengué part en les lluites de bàndols del 1396 a València al costat del Bort Diez, dels Centelles i de Vidal de Blanes, contra Jaume de Soler i…
Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya
Agronomia
Poderosa associació de cooperatives agrícoles fundada a Barcelona el 12 de juliol de 1931.
Fou presidida, successivament, per FSantacana 1931, CJordà 1931-35, PCabot 1935 i FZuleta 1936, el seu òrgan de premsa era La Pagesia agost del 1932 — desembre del 1936, i tenia diverses seccions especialitzades cereals, fruites i verdures, oli, ramaderia, unió de vinyaters de Catalunya, etc Formada sobretot per mitjans i per petits propietaris, pretenia d’ésser una entitat apolítica, exclusivament econòmica i preocupada només per la revaloració dels productes del camp i l’augment de la producció agrària intentà de mantenir-se neutral en el conflicte entre rabassaires i grans…
Museo delle Terme
Museu
Museu de Roma, també anomenat Museo Nazionale Romano.
Ocupa una bona part de l’antiga cartoixa, potser obra de Miquel Àngel, de Santa Maria degli Angeli, construïda sobre restes de les grans termes de Dioclecià 298-306, i recull una de les millors colleccions del món de mosaic, pintura mural i, sobretot, escultura antiga Inaugurat el 1889 amb el nucli aplegat a l’Antiquario del Palatino i els materials descoberts des del 1870, fou ampliat, successivament, el 1901 amb la collecció Ludovisi-Buoncompagni i la Kirche i el 1923 amb la de Gnecchi, ultra nombroses peces d’excavacions Cal destacar-ne el Tron Ludovisi , original grec del segle V aC, el…
Alexandru Rosetti
Lingüística i sociolingüística
Romanista romanès.
Format a la Universitat de Bucarest i a París, on rebé, del 1920 al 1928, el magisteri de figures preeminents com AMeillet, MRoques, JPRousselot i JGilliéron El 1932 ocupà la càtedra de llengua romanesa de la Universitat de Bucarest, d’on fou també degà 1945-46 i rector 1946-48 El 1948 ingressà també a l’Acadèmia i el 1963 passà a dirigir-ne el Centre de Recerques Fonètiques i Dialectològiques, des d’on exercí una gran influència acadèmica i científica La seva labor, llarga i fecunda, reconeguda internacionalment amb diversos doctorats honoris causa , comprèn nombroses obres, dedicades…
George d’Amboise
Història
Cristianisme
Cardenal i home d’Estat francès.
Sota Carles VIII fou successivament bisbe de Montalban 1484, arquebisbe de Narbona 1492 i de Rouen 1493 Figurà al partit contrari a la regent Anna i al seu marit Pere de Beaujeu, d’acord amb l’adhesió manifestada envers el duc d’Orleans Quan aquest esdevingué Lluís XII, li confià el govern, que conservà fins a la seva mort El mateix any 1498 era nomenat cardenal tres anys després, legat papal a latere a França fracassaren les temptatives per fer-lo elegir papa en els dos conclaves del 1503 Collaborà eficaçment en la política italiana de Lluís XII dirigí les negociacions amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina