Resultats de la cerca
Es mostren 7391 resultats
acte positiu
Història del dret
Fet o acte que, concorrent en un cert nombre, justificava i qualificava la puresa i la noblesa de sang d’una persona o família, de manera tan indiscutible que no fos possible apel·lació en contra.
Aquest acte variava a cada un dels antics regnes hispànics Als Països Catalans era considerat generalment com a tal l’exercici de certs càrrecs o oficis, l’habilitació a corts pel braç militar, la inscripció al llibre-registre dels ciutadans o burgesos honrats de les ciutats i viles, etc Felip IV, per pragmàtica del 1623, declarà que, concorrent en una persona un d’aquests actes en tres graus consecutius de la línia paterna, comptant-hi ell mateix, ja podia ésser considerada noble de sang i podia transmetre l’esmentada noblesa als seus descendents
Bonrepòs i Mirambell
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, situat a l’esquerra del barranc de Carraixet.
Tot el terme és ocupat per horta baixa, regada per la séquia de Montcada hom hi conrea principalment tot tipus d’hortalisses Les terres de conreu són explotades en el 90% per llurs propietaris L’expansió industrial de la comarca s’ha manifestat amb la installació de diversos tallers i petites fàbriques El nucli urbà s’ha allargat per la carretera de Barcelona, i tan sols el separa de Tavernes Blanques el barranc de Carraixet El cap del municipi és el poble de Bonrepòs, el qual forma actualment un sol nucli amb l’antic agregat de Mirambell
hipergàmia
Antropologia
Norma matrimonial descrita etnogràficament, en virtut de la qual tot home, prescriptivament, ha de casar la seva filla amb un home provinent d’una família d’estatus més alt.
Aquesta fórmula matrimonial és freqüent a la meitat septentrional de l’Índia, on s’integra als plantejaments generals de l’estructura de castes Així, dins la ideologia hindú clàssica, la dona és entesa com un do que s’atorga a un ésser superior, juntament amb múltiples regals que són donats al nuvi i a la família receptora No obstant això, ni tan sols a l’Índia és una pràctica constant, ja que implica una asimetria matrimonial i econòmica que la desestabilitza Per això s’alterna amb períodes d’endogàmia i isogàmia —que tampoc no resulten, però, gaire estables—
música javanesa
Música
Art musical conreat a l’illa de Java.
És el nucli principal de la música indonèsia i ha influït sobre els costums musicals de les illes properes música balinesa Probablement provinent de la Xina, empra dues escales musicals la pentatònica o slendro i l’heptatònica o pelog La formació orquestral és, com a la resta de l’arxipèlag, el gamelan, i la música va unida sovint a les danses, no tan elaborades com les balineses, i a les representacions teatrals amb persones o amb titelles de fusta o de cuir wajang Modernament hom ha creat a Solo el conservatori Karawitan per a estudis musicals
John Mundy
Música
Compositor anglès.
Fill del també compositor William Mundy Es graduà en música l’any 1586 a la Universitat d’Oxford, on obtingué el doctorat l’any 1624 Desenvolupà la major part de la seva carrera professional com a organista de la capella de Sant Jordi, a Windsor, on succeí Richard Farrant També fou organista del collegi d’Eton Tan sols arribà a publicar un llibre amb composicions religioses i profanes, Songs and Psalms , a tres, quatre i cinc veus Londres, 1594 En forma manuscrita se n’han conservat també alguns anthems , motets llatins, peces per a tecla i algunes composicions per a conjunt…
Joan d’Alemanya
Música
Compositor.
És possible que fos algun dels xantres al servei de la capella d’Alfons V el Magnànim, rei d’Aragó L’única obra seva que es coneix és un credo que transmet el manuscrit dit de Barcelona-Girona Biblioteca de Catalunya, M 971, i Girona, Arxiu Capitular, frag 33/I, al qual falta el final És a tres veus, en temps imperfecte i prolació major compàs de 6/8 i utilitza constantment la síncopa, la qual cosa situa la data de la seva composició cap al 1400 Escrit en estil discant, el text tan sols s’aplica a la veu superior
Francisco Millán
Música
Compositor espanyol.
Durant els anys 1501 i 1502 fou membre de la capella musical d’Isabel la Catòlica No es coneix cap altra dada sobre la seva biografia Amb tot, és un dels compositors més ben representats en el Cancionero Musical de Palacio Tan sols Juan del Encina el supera en el nombre total d’obres atribuïdes en aquesta font Les seves obres foren afegides al manuscrit després de la seva compilació En total hi apareixen vint-i-quatre composicions, totes elles villancicos castellans Del seu estil es dedueix que molts dels quals eren destinats, amb tota probabilitat, a una veu amb acompanyament…
Josep Oller i Roca
Música
Empresari català establert a París.
S’educà a la capital francesa, on es traslladà amb la seva família quan tenia dos anys, i posteriorment anà a Bilbao Després de viatjar arreu del món, ja d’adult retornà a París, on, a més d’altres activitats empresarials, es dedicà a la promoció d’espectacles musicals El 1876 fundà el Fantaisies Oller, el primer music-hall que s’obrí a París, i alguns anys més tard, associat amb altres empresaris, inaugurà sales que han esdevingut tan emblemàtiques com el Téâtre des Nouveautés 1878, dedicat a l’opereta i el vodevil, el Moulin Rouge 1889 o la sala Olympia 1893
quasipartícula
Física
Construcció teòrica emprada en la física de l’estat sòlid per tal de descriure les excitacions entre partícules individuals dins un conjunt d’electrons interactuants (líquid de Fermí).
Hom anomena aquestes interaccions quasipartícules i existeix una correspondència biunívoca entre elles i les excitacions individuals en un gas d’electrons lliures hom pot imaginar una quasipartícula com una partícula normal que va acompanyada d’una boira de distorsió dins el gas d’electrons Actualment el concepte de quasipartícula s’ha generalitzat per tal de descriure no tan sols certes excitacions en sistemes d’electrons, sinó qualsevol excitació dels sistemes formats per moltes partícules interactuants, com per exemple molts electrons en un sòlid, però també molts àtoms en un…
postulat d’Euclides
Matemàtiques
Postulat cinquè del sistema de postulats d’Euclides, que, en llenguatge modern, diu que, donada una recta i un punt exterior, hom només pot traçar per aquest una recta paral·lela a la recta donada.
Aquesta proposició, enunciada per Euclides com a postulat, semblà als geòmetres posteriors que era demostrable a partir dels altres postulats del sistema, és a dir, que era un teorema Fins al s XIX se succeïren els intents de demostració sense resultat, fins que gairebé simultàniament Gauss, Bolyai i Lobačevskij tractaren de desenvolupar una teoria basada en els altres postulats d’Euclides i la negació del cinquè Si aquest hagués estat un teorema, la seva negació hauria conduït a una contradicció no tan sols no trobaren cap contradicció, sinó que obtingueren noves geometries, per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina