Resultats de la cerca
Es mostren 9637 resultats
gerra
Gerra amb suc de poma
© Corel
Arts decoratives
Atuell de terrissa cuita, de vidre o de metall, de boca ampla, la secció circular del qual va augmentant fins a una certa distància de la boca i després va disminuint fins a la base.
Serveix per a tenir-hi líquids, especialment oli o vi, fruita, confitura, etc
pàtera
Vas votiu o pàtera de l’anomenat tresor de Tivissa, procendent del poblat ibèric del Castellet de Banyoles
© Fototeca.cat
Arqueologia
Plat de poca fondària, al més sovint de metall (argent o or), emprat a l’antiga Roma per als sacrificis i les libacions.
Equivalent a la φιάλη grega, podia tenir un relleu cònic al centre pàtera umbilicata
estigma
Estigma, a la part central de la flor
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Part apical del carpel encarregada de rebre el pol·len.
És de forma molt variada i sol tenir cèllules papillars que secreten substàncies viscoses
realitat virtual basada en la localització
Electrònica i informàtica
Realitat virtual que permet que l’usuari, mitjançant l’ús de determinats dispositius i aplicacions, se senti immers en un entorn adaptat al lloc real on es troba, generalment un espai exterior, i pugui interactuar-hi amb altres usuaris.
Solen tenir lloc en ubicacions com ara cinemes, parcs d’atraccions o centres comercials
submarí de butxaca
Transports
Submarí especialment projectat i construït per a realitzar operacions militars especials o per a la inspecció tècnica de bucs de vaixells, de dics, etc, o per a exploracions científiques.
Estan caracteritzats per llurs petites dimensions i pel fet de tenir poc desplaçament i una autonomia reduïda batiscaf Els emprats per a finalitats civils solen ésser d’una o dues places, i els d’operacions militars solen tenir una dotació de dos o sis homes, els quals poden, en alguns models, sortir del submarí i entrar-hi, convenientment equipats amb vestits de bus L’armament dels submarins de butxaca, que cal no confondre amb els torpedes humans , sol ésser d’un o dos torpedes, i sovint, amb una càrrega explosiva considerable, poden esdevenir ells mateixos armes…
instruments electrònics
Música
Subclasse dels instruments electròfons (electròfon) integrada pels instruments que generen oscil·lacions a partir de circuits elèctrics o electrònics.
Aquestes vibracions són convenientment amplificades, i traduïdes a sons audibles mitjançant altaveus En el llenguatge popular s’anomenen també instruments electrònics, per extensió i amb certa confusió, tots aquells que funcionen amb energia elèctrica, independentment del procediment emprat en la producció del so A la manera dels instruments tradicionals, els instruments electrònics solen tenir sistemes de modulació del so, generalment teclats, i, en alguns casos, antenes electroestàtiques per a variar la capacitat del circuit oscillador També poden tenir barres de…
solo
Jocs
Joc de cartes que es juga amb un joc de què han estat trets els dosos, vuits i nous (o bé els dosos, tresos i quatres), i es reparteixen les trenta-sis cartes restants entre tres jugadors.
El jugador que creu tenir bon joc per a guanyar juga contra els altres dos
porca
Agronomia
Cadascuna de les faixes de terra compreses entre solc i solc, en què hom subdivideix un camp per a sembrar-hi.
Sol tenir la mateixa llargària del camp, però l’amplada és variable segons la contrada
aerènquima
Botànica
Parènquima format per cèl·lules de membrana fina que deixen entre elles grans espais, per on circula l’aire.
Acostumen a tenir-ne les plantes aquàtiques per tal de proveir d’oxigen les arrels
pagaia
Transports
Rem curt i de forma de pala emprat per a impulsar algunes embarcacions dels pobles primitius, com els caiacs, les piragües, etc, o esportives.
La pagaia pot tenir una pala a cada extrem, i aleshores és anomenada pagaia doble