Resultats de la cerca

Vida i obra Traduí per primera vegada al català el Corbaccio , de Boccaccio la traducció, que segueix mot a mot el text original, és força defectuosa i amb nombrosos italianismes de lèxic i sintaxi En fou feta una edició a Barcelona el 1498, però no se’n conserva cap exemplar Actualment hi ha una còpia del manuscrit a la Biblioteca Nacional de Madrid, que fou editada el 1935 per Francesc de B Moll Bibliografia Moll, F de B 1935 Riquer, M de 1935 1 Romano, D 1983-1984 Vegeu bibliografia

Descendent d’una família sacerdotal, esdevingué fariseu Capturat en la guerra contra els romans, fou alliberat, i, havent seguit Tit a Roma, després de la destrucció de Jerusalem, hi escriví Περì τοῦ ιουδαïκοῦ πολέμου ‘Història de la guerra jueva’, 77-78 i Ιουδαï`η αρχαιολογία ‘Les antiguitats judaiques’ en 20 volums, on procura de presentar els jueus amb simpatia El 1482 fou publicada a Barcelona la traducció catalana Antiquitats judaiques , feta sobre una versió llatina anterior, de la qual només se sap que fou corregida pel frare mercedari Pere Llopis

Professor d’ensenyament secundari a Saragossa, és autor de les antologies Així s’escriu a la Franja Antologia comentada d’autors de l’Aragó catalanòfon 1995 i Joglars de frontera La cançó d’autor a l’Aragó catalanòfon 1997, i de la guia didàctica El café de la Rana 1993, redactada amb motiu de la traducció al castellà d’ El cafè de la Granota de Jesús Moncada Director de la revista mensual Temps de Franja , collabora com a periodista cultural als diaris La Vanguardia i Heraldo de Aragón

Senyor de Castelldefels 1340 — que deixà en testament 1390 a la seva filla Elisabet, muller de Gispert de Guimerà — i d’Olorda que havia comprat, el 1377, als Desllor El 1372 fou un dels funcionaris que influïren el rei perquè rehabilités els Cabrera Amic de Bernat Metge, aquest dedicà a la seva filla la seva traducció Valter e Griselda 1388 de l’obra de Petrarca El 1368 el rei elevà la seva senyoria de Castellciuró en castell termenat i li adjuntà Molins de Rei Estigué casat amb Constança

Estudià a Rostock, Leipzig i Wittemberg 1516 fou diaca a Strängnäs i director de l’escola catedralícia En ésser acusat d’heretgia, GustauI Vasa, de qui era conseller, el féu secretari de la ciutat d’Estocolm i després canceller del regne 1531-33 condemnat a mort pel rei i indultat —s’oposava a l’intervencionisme del rei en l’església— 1539, fou pastor principal d’Estocolm 1543 Des del 1526, que publicà la traducció del llibre de pregàries de Luter, fins a la seva mort, escriví nombroses obres, entre elles també peces dramàtiques

Ingressà a l’orde de Montesa 1580, i gestionà la seva incorporació a la corona 1592 el rei li donà el títol de prior de Sant Jordi d’Alfama i el nomenà capellà d’honor seu Fou bisbe d’Empúries 1607-12 i de Sàsser 1612-13, a Sardenya De jove feu una traducció catalana de les Èglogues de Virgili Deixà escrits dos volums de sermons Bibliografia Fuster, JP 1827-1830 Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días València, Imprenta y Librería de Ildefonso Mompié, vol I, p 210-212

Estudià filosofia i dret a les universitats de Cervera, Osca i Saragossa, i de ben jove destacà com a orador polític i forense A Barcelona collaborà a El Constitucional i La Corona Publicà Reseña histórica sobre la aristocracia española desde la invasión de los godos hasta 1830  1836 i la traducció Código Social, o sea Eco de la moral en las naciones antiguas y modernas 1844 Poeta ocasional, gairebé tots els seus versos resten inèdits, com també les memòries Compendi de la història de Vilanova en la guerra dels set anys

Vida i obra Canonge de Lleó Castella, anà a València vers el 1528 Fou canonge de Gandia i estigué molt vinculat al cercle erasmista de la cort imperial passà després al servei del duc de Gandia Joan de Borja Fou conegut principalment per la seva important tasca de traducció d’algunes de les obres d’Erasme i com a autor d’un dels intents més seriosos per a l’evangelització dels moriscos valencians el Libro llamado Antialcorano 1532, uns sermons que foren prohibits per la inquisició Possiblement, per indicació del seu protector Joan de Borja, i davant l’ambient antierasmià que s’…

Fou conegut per la publicació de l’opuscle Epítome histórico de Elche desde su fundación hasta la venida de la Virgen inclusive, y traducción de la fiesta con motivo de esta venida anualmente celebrada 1855 La importància d’aquesta breu obra –precedent de la de Joan Orts del 1943 sobre el guió de la Festa– rau en el fet que és la primera edició coneguda del Misteri, que comprèn tant el text en català com la seva traducció castellana Fou reeditada de nou el 1896 i publicada en edició facsímil el 1987 en la revista Festa d’Elx

A partir del segle XIX el desenvolupament harmonicotonal donà pas al naixement d’una sèrie d’obres la forma de les quals era el resultat de la conducció harmonicotonal pròpia de l’obra, més que no pas d’una estructura formal preestablerta Aquestes obres acostumaven a portar títols amb un referent literari, pictòric o similars De vegades s’utilitza el mot apunt com a sinònim d’esbós, per traducció de la paraula francesa esquisse o de l’anglesa sketch Autors com C Debussy, B Bartók i O Messiaen han emprat el mot esbós per a titular alguna de les seves composicions