Resultats de la cerca

És autor del Ta'riḥ muluk al-Andalus ‘Història dels emirs d’Al-Andalus’, d’una part del qual la descripció geogràfica de la península Ibèrica s’ha conservat la traducció castellana, coneguda per Crónica del moro Rasis , feta a partir d’una altra de portuguesa atribuïda a Gil Peres Considerada apòcrifa, Gayangos que l’edità i Sánchez Albornoz la creuen autèntica Darrerament Lévi-Provençal ha intentat de reconstituir el text àrab inclòs molt desfigurat a la Segunda Crónica General , 1344, basant-se en el text portuguès i en les citacions que en feren els geògrafs musulmans…

Estudià a València, París i Montpeller Fou catedràtic de medicina i de matemàtiques de la Universitat de València Edità el text grec del llibre segon de les Epidèmies d’Hipòcrates 1551, amb illustracions i una traducció llatina completa, obra fonamental de l’humanisme mèdic hispànic Dugué a terme, també, la millor edició crítica 1552 de la Theriaca de Nicandro Colofonio A la seva versió en hexàmetres llatins, afegí escolis que fixaven la nomenclatura llatina i catalana i la classificació d’algunes plantes del País Valencià, aspecte que amplià en un diccionari d’herbes i plantes…

Fou director de la Biblioteca Imperial de Viena Era membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà diversos estudis de manuscrits hispànics Lex Romana Wisigothorum de Lleó, 1887 Hand-schriftenschätze Spaniens , ‘Tresors manuscrits d’Espanya’, 1894 Després d’estudiar el mestre Renall de Barcelona 1887, féu un treball important sobre els manuscrits de Ripoll 1907-08 traducció catalana de Pere Barnils, 1910-11, on estudià críticament per primera vegada la figura de l’abat Oliba Deixà incomplet un catàleg dels manuscrits de Ripoll conservats a l’Arxiu de la…

Deixeble de Gandhi, fundà una comunitat artesanal, allunyada del món modern, on hom intenta de retrobar la saviesa i les virtuts oblidades per l’Occident a l’Estat espanyol en fundà una a Múrcia i una altra al País Basc Escriví Le Pèlerinage aux sources 1943 Pelegrinatge als orígens , traducció catalana de Rafael Tasis, 1961, Principes et préceptes du retour à l’évidence 1961, Approches de la vie intérieure 1962, traduïda al català Enfances d’une pensée 1970, La trinité spirituelle 1971 i Rien qui ne soit tout 1975, entre d’altres Feu sovint conferències a Barcelona

Fou conegut per la publicació de l’opuscle Epítome histórico de Elche desde su fundación hasta la venida de la Virgen inclusive, y traducción de la fiesta con motivo de esta venida anualmente celebrada 1855 La importància d’aquesta breu obra –precedent de la de Joan Orts del 1943 sobre el guió de la Festa– rau en el fet que és la primera edició coneguda del Misteri, que comprèn tant el text en català com la seva traducció castellana Fou reeditada de nou el 1896 i publicada en edició facsímil el 1987 en la revista Festa d’Elx

Caputxí, anà com a missioner a la Guaiana, d’on tornà vers el 1695 Fou nomenat definidor de l’ordre Combaté la ingerència reial en l’elecció dels superiors religiosos publicà una Alegación de los religiosos hijos de la provincia de Cataluña 1698, per la qual cosa fou empresonat Escapà i es refugià a França El 1700 acudí al nou rei Felip V, que el remeté a la congregació romana de bisbes i regulars Preparà, a Roma, un expedient amb la traducció llatina de la seva Alegación 1702, però la guerra de Successió n'impedí la tramitació Aleshores fixà la residència a Perpinyà

El 1451 traduí de l’occità al català l’obra Gènesi de Scriptura , també coneguda com a Crònica Universal , una història sagrada abreujada que pren com a font principal la Vulgata , alguns llibres apòcrifs i diverses llegendes populars Acompanya la traducció un breu glossari amb els vocables castellans equivalents L’obra Gènesi de Scriptura , amb el títol de Compendi historial de la Bíblia , fou publicada el 1873, a cura de Miquel Victorià Amer, dins la “Biblioteca Catalana” de Marià Aguiló Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol…

Fill d’Ardašīr, fundador de la dinastia sassànida , lluità diverses vegades contra Roma i capturà l’emperador Valerià 260, que tingué presoner fins a la mort També combaté contra Síria i Armènia, territoris que hagué de cedir posteriorment Probablement fou ell —i no el seu pare— qui conquerí i destruí la ciutat de Hatra, a Mesopotàmia, capital d’un petit regne entre Pèrsia i l’imperi Romà També li ha estat atribuïda la fundació de Gondēšāpūr , ciutat famosa pel conreu de la ciència mèdica i la filosofia hellenísticooriental Afavorí la traducció d’obres gregues i índies

Fou collaborador de La Revista i D’Ací i d’Allà El 1922 publicà els volums Proses d’estiu i de tardor , que amplià i revisà el 1925, i Retalls d’hores , dos reculls de narracions breus i proses descriptives, amb especial atenció al paisatge rural És també autor de diverses novelles — L’estranger 1932, Marc s d, ambdues d’ambientació rural—, i d’obres teatrals com El collaret de Berta 1934, una comèdia en tres actes que recrea una situació d’ambientació aristocràtica, amb final moralitzant El 1930 publicà la traducció de la novella Amors disposa , de Jean Nesmy

Deixeble de Libani i company de Joan Crisòstom i Diodor de Tars, és un dels més grans representants de l’escola exegètica antioquena, en polèmica contra l’allegorisme alexandrí En la qüestió cristològica es mostrà clarament diofisita, però no explicà satisfactòriament la unitat de persona en Crist Acusat, pòstumament, de nestorianisme per Justinià qüestió dels Tres Capítols i pel concili de Constantinoble 553, no és fàcil de refer-ne la doctrina, per tal com les seves obres teològiques foren cremades Dels seus escrits resten obres exegètiques i unes Homilies catequètiques conservades en…