Resultats de la cerca
Es mostren 4886 resultats
Carlo Emilio Gadda
Literatura italiana
Escriptor italià.
Enginyer electrotècnic, treballà a l’Argentina, a França, a Alemanya i a Bèlgica El seu estil, violent i sagaç, li proporcionà un gran públic cap als anys quaranta De la seva producció es destaquen Meraviglie d’Italia 1939, Anni 1943, aplec d’articles periodístics, Adalgisa 1943, Novelle dal Ducato in fiamme 1953, on fa una dura crítica del feixisme, Accoppiamenti giudiziosi 1963, recull de contes amb valor líric, i La cognizione del dolore 1963 La seva millor obra és Quel pasticciaccio brutto di via Merulana 1957, on aconseguí la plenitud del seu estil una barreja d’elements…
canvi
Economia
Forma de la distribució de les mercaderies dins la societat.
La superació d’una economia d’autoconsum amb la introducció de la divisió del treball exigí històricament l’aparició del canvi, instrumentat d’antuvi pels procediments de bescanvi o barata economia de bescanvi i, posteriorment, per la introducció del diner En ambdós casos, el problema que el canvi implicava consistia en la determinació d’un indicador general de l’estructura de relacions d’equivalència entre els distints béns produïts dins una comunitat econòmica, és a dir, el valor de canvi relatiu de cada bé o mercaderia Dins l’escola clàssica, el canvi aparegué com un concepte…
passiu
Economia
Suma de tots els deutes que en un moment determinat té pendents una empresa.
La diferència entre el valor de l’actiu i el del passiu dóna lloc al concepte de capital net o simplement net, que quantifica la situació patrimonial o valor net d’una empresa actiu menys passiu , igual a net Aquesta comparació es formalitza comptablement en el balanç de situació, bé que sota la forma actiu , igual a passiu més net Aquesta pràctica fa que en determinades ocasions hom empri el terme passiu en un sentit més ampli, referit a la suma del passiu pròpiament dit més el net ambigüitat que no es dóna quan, en lloc de passiu , hom empra el terme exigible…
futur
Gramàtica
Temps verbal que expressa la idea d’una acció que es realitzarà.
S'expressa, sobretot, mitjançant la conjugació amb unes unitats morfemàtiques afegides a l’arrel del verb procedents del present d’indicatiu del verb haver, com en el futur imperfet cantar + he → cantaré , o amb unes unitats auxiliars, com en el futur perfet hauré cantat El valor temporal futur pot ésser expressat gramaticalment per una forma verbal no futura per exemple, un present d’indicatiu té valor de futur en una frase com jo hi vaig després , gràcies a la presència de la forma adverbial després , indicadora del futur En canvi, el futur gramatical del…
isomiari
Anatomia animal
Malacologia
Dit del mol·lusc lamel·libranqui que té els dos músculs adductors gairebé iguals, és a dir, que les dues impressions pal·lials de la valva són iguals.
Aquest caràcter presenta valor sistemàtic
freqüència de ressonància
Electrònica i informàtica
En un circuit RLC, freqüència per a la qual la capacitància és igual a la inductància i, en conseqüència la intensitat que circula pel circuit és màxima.
El seu valor ve donat per
frederic
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda danesa d’or, del s XIX, introduïda pel rei Frederic VI i encunyada també per Frederic VII.
Tenia un valor de cinc tàlers
teorema dels increments finits
Matemàtiques
Teorema segons els qual si f(x) és una funció contínua en [a,b] i derivable en (a,b), aleshores existeix almenys un punt c ∈(a,b) tal que .
També és anomenat teorema del valor mitjà
mescla
Tecnologia
Sistema gasós constituït per aire i carburant, utilitzat en els motors de combustió interna.
La relació teòrica entre el pes de l’aire i el del carburant necessaris per a produir una combustió completa és anomenada relació estequiomètrica bé que el seu valor numèric depèn de la composició química del carburant, hom el situa al voltant de 15 A la pràctica, la relació de pesos entre l’aire i el carburant, denominada relació de mescla , és diferent del valor estequiomètric durant el funcionament del motor En un motor d’explosió la relació de mescla ha d’ésser més alta que l’estequiomètrica quan gira a règim normal i més baixa quan funciona a poques revolucions…
medalla moneda
Numismàtica i sigil·lografia
Peça metàl·lica encunyada que reuneix alhora les característiques de les monedes i les de les medalles.
Així, les medalles de proclamació, encunyades des de Felip I de Castella amb motiu de la proclamació d’un nou sobirà tendiren des del temps de Carles IV d’Espanya a anivellar-se al valor d’alguns dels tipus monetaris en curs L’any 1900 la Unió Catalanista emeté una sèrie de sis medalles moneda sense gravar-hi el valor, però adaptades en pes i en contingut respectiu d’or, d’argent i d’aram als tipus monetaris llavors en curs, i les féu circular en l’àmbit dels seus simpatitzants També es dóna aquest nom a les grans peces d’ostentació, múltiples de la unitat d’or, que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina