Resultats de la cerca
Es mostren 2637 resultats
LibreOffice
Electrònica i informàtica
Paquet d’ofimàtica de programari lliure, distribuït sota llicència GNU i desenvolupat per The Document Foundation, que fou fruit de l’escissió de l’equip de desenvolupament del projecte OpenOffice.org, al setembre del 2010.
Com el seu antecessor, OpenOffice, el paquet disposa de processador de textos Writer, compatible amb Microsoft Word full de càlcul Calc, compatible amb Microsoft Excel editor de presentacions Impress, compatible amb Microsoft PowerPoint gestor de bases de dades Base, a l’estil Microsoft Access editor de gràfics vectorials Draw, i editor d’equacions Math Des dels seus inicis es troba disponible en llengua catalana, incloent la versió estàndard general, i la variant valenciana S’ofereix per a les plataformes GNU/Linux, Mac OS i Microsoft Windows
Werther
Protagonista de la novel·la epistolar Die Leiden des jungen Werthers (‘Els sofriments del jove Werther’, 1774), de J.W.Goethe.
Werther, enamorat perdudament de Carlota, casada amb un amic, se suïcida Assolí immediatament un gran èxit, i fou traduïda a gairebé totes les llengües Situada a l’inici del Romanticisme, respon, però, a un liberalisme racionalista S'han identificat amb el seu tràgic inconformisme generacions de joves frustrats per unes convencions socials opriments El drama ha estat portat a l’òpera, on ha destacat la versió de J/> Massenet en quatre actes, amb llibret d’EElau, PPilliet i GHartmann, estrenada a Viena el 1892
coca
Transports
Embarcació de dos pals, d’eslora molt curta amb relació a la mànega, alterosa, de força calat i amb cobertes molt altes.
Originària del nord d’Europa, fou emprada ja al s XI pels anglesos i els normands Al començament del s XIII, els catalans, copiant-ne l’estil, construïren una nova versió, en la qual inventaren la cèlebre fórmula del “tres, dos i as”, és a dir, que l’eslora sigui tres vegades la mànega i aquesta doble del puntal, amb la qual cosa no solament revolucionaren la construcció naval, sinó també la navegació, puix que, gràcies a ella, les naus pogueren cenyir el vent
Tartuf
Teatre
Comèdia de Molière, estrenada el 1664.
Tartuf representa la hipocresia, la falsa devoció, amb la qual es guanya la confiança d’una família, que ell governa segons els propis interessos Intenta de seduir l’esposa del seu protector i, descobert, accentuarà la seva maldat per mitjà del terror que infon als components d’aquesta família, sobretot al pare, caràcter extremament feble Com a personatge, Tartuf és, potser, la creació més aguda i complexa de la tipologia de Molière Traduïda al català el 1930, posteriorment 1973 Joan Oliver en féu una versió poètica
Girard de Rosselló
Història
Personatge llegendari basat en les persones de Girard, comte de Viena (?-877), i Girard I, comte de Rosselló (1102-13).
Comparsa de la Cançó de Rotllan , protagonitzà una cançó de gesta no conservada, composta vers el 1115 N'hi ha una versió coneguda, redactada en francoprovençal a mitjan s XII Els autors d’ambdues versions, amb la intenció de donar-los un clima català, hi multipliquen els topònims i antropònims catalans i esmenten el gentilici catalans i potser el corònim Catalunya , llavors poc difosos fronteres enllà Guerau de Cabrera, el rei Martí, la crònica Flos mundi i Jeroni Pujades conegueren els poemes o texts derivats d’ells
Crònica de Morea
Història
Crònica que descriu la conquesta del Peloponès per part dels cavallers francs i la fundació i la història del principat de Morea.
És un llarg poema de més de 9 000 versos que ha arribat en quatre versions grega, italiana, francesa i aragonesa, que deriven, probablement, d’una única obra primitiva, perduda, de la qual hom discuteix si fou escrita en italià o en grec La versió grega —de mitjan s XIV i que difereix molt de les altres— ofereix una llengua popular i plena d’expressions manllevades a les parles romàniques Classificada com a poema “romàntic”, la crònica tendeix a ésser valorada actualment pel seu interès històric
Ponç de Copons
Cristianisme
Abat de Benifassà (1311-16) i de Poblet (1316-48).
Durant el seu abadiat Poblet conegué una època de prosperitat prossecució activa de les obres, sobretot el cimbori, incorporació de noves possessions Castellserà, la Fuliola, Tornabous, Bellmunt i Butsènit En 1322-23 pogué ajudar amb fortes sumes al finançament de la conquesta de Sardenya Hom li deu l’ordre donada a Celestí Destorrent de copiar el manuscrit de la versió catalana del Llibre dels feits de Jaume I, que es conservava el cenobi, còpia bàsica per a l’estudi del text i famosa per les seves miniatures
Jeroni Girava
Geografia
Geògraf, conegut també per Jeroni Girau.
Fou cosmògraf de Carles V És autor d’una geografia universal, amb especial dedicació al Nou Món, titulada Dos libros de cosmografía Venècia 1552, 1570 Milà 1556, on segueix encara el sistema astronòmic de Ptolemeu Corregí i ordenà una versió castellana del tractat de geometria pràctica del matemàtic francès Oronie Fine Protomathesis , que precedí d’un llarg pròleg, dirigit al futur Felip II de Castella, amb un elogi de les ciències 1553 Morí a Itàlia, on havia anat en missió diplomàtica, al ducat de Milà
Herència autosòmica recessiva
Genètica
Es parla d’ herència autosòmica recessiva quan, perquè un gen determini un tret característic o provoqui una malaltia, cal que la mateixa versió o allel del gen en qüestió sigui present en els dos cromosomes homòlegs Així, el tret característic o la malaltia provocada pel gen es manifestarà únicament en individus heterozigots, és a dir, els que tenen una versió diferent del gen en cada un dels dos cromosomes homòlegs Hi ha nombroses malalties provocades per una alteració genètica autosòmica recessiva, més de 600, si bé n’hi ha moltes altres, unes 850, que hom suposa que també ho són, però no…
Joan Ollé i Freixas

Joan Ollé i Freixas
© Focus
Teatre
Director d’escena.
S’inicià com a director d’escena amb els muntatges de Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos 1974 i Nocturn per acordió 1975, dos espectacles a partir de textos de J Salvat-Papasseit de la companyia Dagoll Dagom Els anys 1977 i 1978 dirigí dos èxits seguits que consolidaren la seva carrera No hablaré en clase , de J Parramon i el mateix Joan Ollé, i Quan la ràdio parlava de Franco , de JM Benet i Jornet i Terenci Moix Entre els muntatges que dirigí els anys vuitanta cal esmentar Els pledejaires 1983, de J Racine Crímenes y locuras del traidor Lope de Aguirre 1986, de J…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina