Resultats de la cerca

Iniciat dins el realisme acadèmic de Ricard Anckermann, evolucionà cap al vessant burgès i intimista del Modernisme, influït per Rusiñol i Casas Fou medalla d’or a l’exposició internacional de Marsella 1903 Professional de la pintura, especialment actiu en 1910-20, exposà a Palma on fou professor de dibuix lineal a l’Escola d’Arts i Oficis, Maó, Barcelona, Madrid i Buenos Aires Des del 1921, davant el Noucentisme i l’avantguarda ascendent adoptà un luminisme, folkloritzant i paisatgístic

No es tenen referències documentals anteriors al 1300 sobre aquesta església, bé que el lloc i el castell de Pomar són coneguts des de l’any 1101 Era sufragània de Santa Maria de Montlleó i així ho recull la visita pastoral del bisbe Antoni Pasqual del 1685 Tot i la seva aparença, l’església actual, a mig vessant del turó on hi ha el poble de Pomar, no és un edifici romànic Va pertànyer al bisbat de Vic fins l’any 1957

Dos documents de l’any 974 reporten un lloc dit Ministeriolo , tal vegada recordant una primitiva cella o fins i tot, un vell i petit monestir Sabem que aquest indret era situat al castell d’Orrit, a la banda de l’obaga, és a dir, al vessant septentrional de la serra de la Costa Les confrontacions de terres citen els torrents de la Sarga i el que passava pel misileo mausoleu Certament, diversos vestigis materials testimonien la romanització de la contrada

El 1714 entrà a l’Escolania de Montserrat, i el 1750 feu els vots com a monjo del monestir Fou primer violí de Montserrat i ajudant del pare Anselm Viola A més del violí tocà l’orgue, i s’interessà també per l’especulació musical A més del seu vessant musical, exercí diversos càrrecs lligats a la vida monàstica vicari dels ermitans, soci de l’abat, prior major i sagristà major Ferran Sor s’hi referí en les seves memòries

Situació El munt informe de pedres que es veu a la imatge és el resultat de l’esfondrament de l'antiga fortificació coneguda com el Castelló ECSA - A Roura El Castelló és un pujol cònic, al final d’un petit serrat, vora la riba dreta de la Tet, vers l’extrem occidental de la cubeta de l’embassament de Vinçà Té una forma i una alçada semblants al puig que hi ha a l’altre extrem de la mateixa riba del pantà, a llevant, el qual té al cim l’església romànica de Sant Pere de Bell-lloc Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 28’ 46” N - Long 2° 31’ 54” E Pel vessant meridional d’aquest serrat…

Juntament amb la Tosa d’Alp i el tossal de Rus forma part de la carena que enllaça el Moixeró amb el Puigmal Les calcàries devonianes i els conglomerats i les llicorelles del Carbonífer dominen les calcàries mesozoiques que miren al Llobregat, per una costa estructural entre la coma de Llançada SW i la collada de les Tortes SE Al N, la falla de Cerdanya enfonsa cap al Segre el vessant de la pala del Puigllançada , remuntada per telesquís, de 2 029 a 2 254 m alt

El coll és a 1 470 m d’altitud, en un vessant suau de la solana, i és fes perpendicularment pel Clot del Gau, subafluent de la Ribera Salada El 1935 fou inaugurada la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys i Berga, i el 1957 la d’ací a Coll de Nargó, de construcció militar També en surt una pista en direcció NW, que va a trobar la carretera del Segre al pont de l’Espia, aigua amunt del Coll de Nargó

Situada al S de la badia d’Acre i al peu del vessant nord del Carmel, és el port més important del país És un gran centre cultural i un nucli industrial, amb moderns barris residencials i comercials Un oleoducte uneix el seu port amb el d’Elat Té refineries de petroli i indústries del metall, d’automòbils, material ferroviari, ciment, teixits i alimentàries Té escola tècnica superior i universitat, creada el 1963 S’hi troba el centre mundial del bahaisme, centre administratiu i espiritual del bahaisme

Hi dominen les formes d’altiplà estructural damunt les calcàries de la carena i els contraforts meridionals serra de la Llena, serra de puig Lluent i serra Negra, mentre que al vessant septentrional la conca del torrent de Regatell, fortament dissimètrica, assenyala els nivells lignitífers del Garumnià, de modelatge més suau Per l’est davalla per les serres de Folcurs i de Pigota, cap a l’Arija, prop de llur confluència amb el Llobregat, i per l’oest domina la clotada de la Clusa

Situat al vessant sud del port de Perafita, al costat dels estanys de la Pera, a una altitud de 2357 m Fou inaugurat l’any 1957 i és propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Disposa de trenta-cinc places Des del refugi es pot pujar al Monturull 2761 m, al pic del Sirvent 2746 m o a la tossa Plana de Lles 2905 m, i és un punt de pas d’una variant del GR-11 i de la Ruta dels Estanys Amagats