Resultats de la cerca

Practicà l’atletisme de jove i l’any 1939 s’inicià en la tasca de jutge al costat de Josep Maria Pallàs L’any 1955 participà com a jutge en els Jocs Mediterranis de Barcelona i el 1965 aconseguí el títol de jutge estatal d’atletisme L’any 1989 fou jutge de la Copa del Món disputada a l’estadi de Montjuïc Formà part de la directiva del Club Atlètic Vic entre el 1939 i el 1975 i en fou president durant tres anys Fou un dels impulsors de la construcció de l’estadi Torras i Bages També formà part de la comissió de cros de la Federació Catalana d’Atletisme

Fill de Joan Anton Martí Juntament amb ell i el seu germà Josep Anton, participà en l’alçament austriacista de Vic, el 1705 Fou tinent coronel de la Reial Guàrdia Catalana El 1713, juntament amb el seu amic Josep Moragull, acompanyà l’emperadriu Elisabet a Itàlia Aprofità el viatge per a intrigar a la cúria romana per tal d’assolir dispensa per al seu casament en canvi, prometé d’intervenir en la pacificació de Catalunya Per a assolir-la intentà, en tornar a Barcelona, de facilitar la victòria de Felip V, però, temorós d’ésser descobert, es passà al bàndol borbònic, juntament amb…

Estudià als seminaris de Vic i Barcelona, però es dedicà a activitats comercials Collaborà a En Patufet i a L’Escena Catalana , i participà habitualment en certàmens poètics L’any 1907 se n’anà a Buenos Aires, on impulsà diverses revistes catalanes, en les quals també collaborà Promogué també la celebració dels jocs florals locals, fou president del Casal Català 1917 i presidí la delegació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana El 1919, amb la composició L’etern poema guanyà la flor natural als Jocs Florals del Casal Català de Buenos Aires La collecció “Lectura…

L’any 1551 substituí temporalment el mestre de cant de la catedral de Barcelona Joan Borgunyó, de qui devia ser deixeble El 1584, en complir-se els cinquanta anys de servei de Borgunyó, se l’eximí de part de les seves obligacions i li fou atorgat un ajudant, que fou Vilanova, el qual probablement havia exercit aquesta responsabilitat a la seu de Vic en 1554-61 Abans d’assistir el seu mestre a la catedral, havia treballat com a cantor ocasional en diverses esglésies barcelonines Quan Borgunyó morí 1589, Vilanova, que llavors ja tenia una certa edat, es feu càrrec del magisteri de…

Estudià magisteri i filosofia al seminari de Vic 1954-60 i teologia al Seminario Nacional de Misiones Extranjeras 1960-65 de Burgos, on residí fins el 1970 Ordenat de sacerdot l’any 1965, l’any 1970 anà al Brasil, on s’establí com a sacerdot a la parròquia de Sant Joan Batista de Vila Ipojuca São Paulo L’any 1990 fundà l’Associació Cultural Catalonia, amb seu a aquesta ciutat, amb la finalitat de constituir un centre de trobada per als emigrants catalans al Brasil i per a la difusió del coneixement de Catalunya en aquest país L’any 2010 fou guardonat per l' Institut de Projecció…

Fill de Guillem Caçador, seguí la carrera eclesiàstica com el seu germà Guillem, i fou successivament canonge de Vic, Girona, Tarragona —on ocupà l’ardiaconat de Sant Fruitós, amb el domini annex d’Eivissa— i Barcelona En aquesta darrera ciutat entrà en contacte amb Ignasi de Loiola i el seu grup reformador 1522, els quals defensaren la seva candidatura al bisbat, enfront de Carles de Cardona, candidat de la noblesa Es preocupà per la reforma de la diòcesi, i especialment pels sacerdots, les monges, les visites pastorals i la predicació popular comptà amb l’ajut dels jesuïtes, la…

De nom Antoni Alabau i Quingles, es feu trinitari descalç el 1743 i visqué als convents de Vic, Barcelona i Saragossa del seu orde, del qual fou cronista general Publicà algun llibre piadós en castellà, com ara una extensa Vida del Beato Miguel de los Santos 1779, més tard traduït al català per ell mateix ~ 1784 D’altra banda, diverses edicions li atribueixen l’arranjament del drama de La Passió , repetidament imprès durant la segona meitat del segle XVIII Les versions conservades, però, no sempre són fidels al mateix text sovint n’alteren l’ordre, n’eliminen algunes parts i fins…

Estudià al seminari de Vic, des d’on participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic, en les del Círcol Literari continuadament fins el 1891 i en les de la Joventut Catòlica, i hi fundà la revista quinzenal  L’Almogàver 1882 L’any següent deixà la carrera eclesiàstica i se n’anà a Barcelona, on estudià dret a la Universitat de Barcelona s’hi llicencià el 1892 i feu de corresponsal del setmanari vigatà La Veu del Montserrat , on també publicà poemes Collaborà a La Renaixença i a La Illustració Catalana  El seu cosí Jacint Verdaguer el recomanà per fer de mestre de llatí dels fills dels…

S’inicià a la Unió Ciclista Vic i, el 2001, fitxà per l’equip Alkon i fou campiona d’Espanya sub-23 i tercera millor jove del Tour de França femení El mateix any disputà el Campionat d’Europa amb la selecció espanyola El 2002 passà al Team Aliverti, que la temporada següent es denominà Catalunya-Aliverti, i participà en el Giro d’Itàlia i el Tour de França 2002, 2003 El 2004 es proclamà campiona d’Espanya de fons en carretera, liderà el rànquing estatal i disputà el Campionat del Món Deixà la competició per uns quants anys i retornà el 2008 amb victòries finals a la Copa d’…

Competeix en cadira de rodes en la categoria T-54 des de l’any 2003 en diverses modalitats, de les quals ostenta alguns rècords 800 m, 5 km, 10 km i marató Ha estat membre de diversos equips, com el Club Atlètic Granollers, el Club Atlètic Vic, l’Associació Esportiva Blanc i Blau o el Manlleu Des del 2005 és internacional amb la selecció espanyola i ha participat en els Jocs Paralímpics de Pequín 2008 i de Londres 2012 i en diversos Campionats d’Europa i del Món Fou campió del món en pista coberta en 3000 m 2006 i subcampió d’Europa en 4 × 400 m relleus 2005 L'any 2016 fou el…