Resultats de la cerca

Vinculat a la cort buwàihida, és autor de diverses epístoles molt detallistes segons la moda de l’època, bé que la seva fama prové d’ésser el creador del gènere maqāma La Maqāma de Badī'al-Zamān, sobrenom que significa “el prodigi del temps”, és una dura crítica de la vida social del seu temps, i, a través d’al-Ḥarīrī, el qual la donà a conèixer a Occident, influí notablement en la picaresca castellana

Molt vinculat a Bonastre el Baix Penedès, fou alcalde d’aquest municipi entre el 1944 i el 1957 Publicà reculls de poesia, com Nostàlgies del retorn 1939-1946 , Poemes 1935-1966 i Meditacions 1966-1967 A la dècada dels vuitanta, traduí de l’alemany Poemes , de Friedrich Hölderlin , i el 1985, posà text als Goigs de Santa Magdalena El 1994, publicà la traducció del llatí del Cathemerinon  o ‘Llibre dels himnes del dia’, de Prudenci

Deixeble de Zuazo i vinculat ideològicament al grup madrileny del GATEPAC Collaborà sempre amb Domínguez, fins que aquest s’exilià a Cuba La seva arquitectura se situa plenament entre l’anomenada funcional o racionalista Les seves obres més destacades són els albergs de turisme, anteriors al 1936, i l’hipòdrom de la Zarzuela estructura de Torroja Obra menor fou la desapareguda Granja El Henar , famosa per les seves tertúlies literàries i polítiques

Doctor en drets, bibliotecari, a Barcelona, de l’arquebisbe de Tarragona Pere de Cardona i canonge Estigué molt vinculat al cercle de Martí Ivarra, que li dedicà un epigrama 1512, i, més tard, al del regent de la cancelleria Miquel Mai, el qual acompanyà en la seva estada a Barcelona el 1528 La seva correspondència llatina amb Alfonso de Valdés 1528 dona notícies interessants sobre la difusió de la doctrina erasmiana als medis eclesiàstics barcelonins

Els seus orígens es remunten al 1991 amb la creació d’un equip de carretera El primer president fou Josep Maria Arbuès El 1993, amb Josep Massanellas com a president i Josep Maria Robles com a director, incorporà els corredors Xavier Llamas i Xavier Faricle, entre d’altres El 1995 s’incrementà l’estructura de l’equip –26 corredors i 4 directors–, amb Antoni Pineda com a màxim responsable La temporada del 1997 fou la darrera Al cap de tres anys, sota la direcció de Joaquim Rovira, es creà l’equip de BTT El 2003 s’incorporaren Marc Trayter, Francesc Freixer i Eloi Gispert Arribà als 20…

La llicència per a operar al Principat l’obtingué l’any 1997, i va encarregar-se de cablejar amb fibra òptica els principals municipis Actualment Menta ha desaparegut com a marca, en integrar-se —com han fet Madritel, Able, Supercable Andalucía i Telecom Canarias— a l’empresa Aunacable del Grup Auna, que proporciona el servei de telecomunicacions per cable

Vestí la samarreta del Picadero de Barcelona durant la dècada de 1960 Fou campió de la primera edició de la Lliga el 1965 Posterioment exercí d’entrenador, primer al mateix CB Sant Cugat i després a la secció de bàsquet de la Penya Blaugrana Sant Cugat Ja retirat com a esportista, restà vinculat al Club Voleibol Sant Cugat, primer com a tresorer, i després com a president 2007-15, càrrec des del qual fomentà la formació de base femenina

Conegut com Tolo , com a jugador jugà a divisió de plata Com a entrenador dirigí diversos equips, com el CN Sabadell o el Bellsport Fou seleccionador femení català i aconseguí un subcampionat d’Espanya sub-18 i un subcampionat amb l’absoluta 2008 El seu màxim èxit fou la consecució del Campionat del Món de futbol sala femení disputat a Reus 2008 Posteriorment creà el Grup Pro-Renovació del Futsal Català Estigué vinculat a la Federació Catalana de Futbol

Fundat el 1999, acollí diversos jugadors de l’Handbol Adrianenc després que aquest signés un conveni de collaboració amb el FC Barcelona Nasqué vinculat al Club Natació Poblenou amb un únic equip juvenil El 2000 creà un equip sènior i es consolidà com a club independent Centrat en la formació, el sènior masculí jugà diverses temporades a la màxima divisió catalana El 2012 tenia escola de base amb un centenar de jugadors Juga al Pavelló de la Nova Icària

Membre de la Unió Velocipèdica Espanyola des del principi del segle XX, l’any 1911 en fou escollit delegat Combinà aquest càrrec amb el de directiu de la Societat Aeronàutica Espanyola L’any 1912 fundà l’Sport Ciclista Català, que presidí fins el 1914 i al qual conferí un esperit no competitiu i de ciclisme de lleure Un cop deixà la presidència, continuà vinculat a l’entitat com a directiu Posteriorment també fou president de la Unió Velocipèdica Espanyola