Resultats de la cerca
Es mostren 3185 resultats
iguana

Iguana marina de la Illa Fernandina (Galàpagos)
© Fototeca.cat - Corel
Zoologia
Nom donat a diversos saures de la família dels iguànids
.
Pertanyen als gèneres Anolis anolis, Amblyrhynchus, Basiliscus basilisc, Ciclura, Conolophus, Corytophanes, Ctenosaura, Phrynosoma tapaya, Sauromalus, Urosaurus i, especialment, Iguana D’una grandària considerable, tenen l’aspecte semblant al dels dragons, dels quals es diferencien per la llengua, gruixuda i immòbil, i pel fet de presentar els dits punxeguts, les parpelles mòbils, les dents inserides a la cara interna de les genives i la cua llarga i resistent sovint presenten una cresta tot al llarg de l’esquena i també un pap sota la gorja Habiten a tot Amèrica, sobretot a les regions…
corball
Ictiologia
Peix perciforme de la família dels esciènids, bentònic, propi dels fons de sorra i fang, que ateny els 70 cm de llargada i presenta dues dorsals, la primera, curta, i la segona, llarga, i una barba gruixuda i curta com una berruga.
La coloració del cos presenta unes conspícues bandes laterals, obliqües i ondades, de color daurat sobre fons blau Viu a la Mediterrània, a la mar Negra, a l’Atlàntic oriental i a la mar Roja, sovint en els deltes dels rius A les costes catalanes sol ésser pescat al tremall, i la seva carn és molt estimada un nom alternatiu és el de corball de sorra , que el distingeix de dues altres espècies de la mateixa família El corball de fang Umbrina ronchus Sciaena ronchus és semblant a l’anterior, però no té barbilló i la seva coloració és grisa verdosa, i les bandes, brunes o…
Les cneoràcies
Detall d’una branqueta d’olivella Cneorum tricoccon , amb fruits trícocs a mig madurar L’olivella és un arbust mediterrani perennifoli, de flors grogues i fruits negrosos a la maturitat, que viu exclusivament en indrets de forta influència marítima Jaume Buesa Es tracta d’una família monogenèrica que comprèn només dues espècies, una de les quals, l’olivella Cneorum tricoccon , és present als Països Catalans L’olivella és una mata de menys d’1 m d’alçada, tot l’any verda, amb les fulles esparses, espatulades i de marge ben enter Les flors, de color groc, són trímeres o…
castanyola
Ictiologia
Peix perciforme marí, de la família dels bràmids, pelàgic, semblant al besuc però més comprimit lateralment, de color gris o negrós i d’uns 70 cm de llargada.
Hom desconeix gran part de la seva biologia viu en zones profundes, fins a 100 m i més, a l’Atlàntic oriental temperat i a la Mediterrània, on és pescat esporàdicament
eglefí
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, d’uns 70 cm de llargada que es caracteritza pel fet de tenir una taca negra al mig de cada costat.
És abundant al nord de l’oceà Atlàntic, on viu a molta profunditat i hom el pesca en grans quantitats amb arrossegament, per la qual cosa assoleix una gran importància econòmica
ascidi

Ascidis
© Fototeca.cat-Corel
Helmintologia
Malacologia
Gènere d’ascidiacis de la subclasse dels flebobranquis, que comprèn moltes espècies similars, totes marines, de forma oval i de colors ataronjats; molt sovint apareixen recobertes de sorra, de conquilles de mol·luscs, etc.
L’espècie A mentula , molt freqüent a la Mediterrània, fa d’uns 5 a 10 cm i viu en els anomenats fons d’ascidis, entre 30 i 100 m de profunditat
aranyoner

Aranyoner fructificat
© Xevi Varela
Botànica
Arbust caducifoli i espinós, de la família de les rosàcies, de fulles esparses, ovades i finament dentades, flors blanques i abundoses, que s’obren en començar la primavera.
El fruit, l' aranyó , és de color blau fosc, pruïnós, rodó, esmussant i aspre Viu principalment a les bardisses fresques i també als boscs humits poc densos de gairebé tot Europa
alosa becuda
Ornitologia
Moixó de la família dels alàudids, semblant a l’alosa, llarg d’uns 20 cm, de bec llarg, fi i corbat.
Poc voladora a la primavera, però, s’enlaira molt amunt Viu a les reginons subdesèrtiques del N d’Àfrica, bé que, accidentalment, hom pot trobar-la a la regió mediterrània occidental
El pressupost assignat a l’Ajuntament de Barcelona dobla el de la Generalitat
En el primer pressupost autònom confeccionat de la Generalitat de Catalunya, el pressupost assignat a l’Ajuntament de Barcelona —on viu un terç de la població catalana— dobla el de la Generalitat
Les globulariàcies
Comprenen només dos gèneres i una trentena d’espècies, vuit de les quals són presents als Països Catalans, distribuïdes principalment per la regió mediterrània En general les globulariàcies són plantes petites, herbàcies o llenyoses, de fulles enteres, esparses o disposades en roseta Les flors, zigomorfes i pentàmeres, tenen el calze tubulós i la corolla bilabiada es disposen agrupades en capítols envoltats d’un collaret de bràctees, com a les compostes, però se’n diferencien, entre d’altres detalls, perquè tenen l’ovari súper i perquè l’androceu només té quatre estams, amb les anteres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina