Les globulariàcies

Comprenen només dos gèneres i una trentena d’espècies, vuit de les quals són presents als Països Catalans, distribuïdes principalment per la regió mediterrània. En general les globulariàcies són plantes petites, herbàcies o llenyoses, de fulles enteres, esparses o disposades en roseta. Les flors, zigomorfes i pentàmeres, tenen el calze tubulós i la corol·la bilabiada; es disposen agrupades en capítols envoltats d’un collaret de bràctees, com a les compostes, però se’n diferencien, entre d’altres detalls, perquè tenen l’ovari súper i perquè l’androceu només té quatre estams, amb les anteres lliures, soldats a la corol·la.

La foixarda (Globularia alypum), una mata de dos a quatre pams d’alçada, és potser la més coneguda de la família. Té les fulles coriàcies, de forma lanceolada i amb l’àpex acuminat; tota la superfície foliar és coberta de porus per on la planta secreta sals de calci. Viu en terrenys calcaris, principalment a les contrades mediterrànies i floreix, com d’altres plantes de les brolles calcícoles, des de la tardor fins al final de l’hivern. El senet de pobre (G. vulgaris) té una tija ajaguda i curta, amb nombroses rosetes de fulles espatulades, del mig de les quals neixen les tiges floríferes amb un sol capítol cadascuna. Es troba estès principalment per les zones muntanyoses de gran part del país, bé que en varietats (o microespècies) diferents. A la serra de Tramuntana de Mallorca, hi viu G. cambessedesii, de fulles amb el marge dentat; a les muntanyes valencianes, s’hi fa G. valentina, de fulles llargament peciolades i marge crenat i, estesa per l’estatge montà del Principat, s’hi troba G. punctata, de fulles amb els nervis molt ressaltats. A les fissures de les roques calcinals i en indrets pedregosos, a les muntanyes del Principat i del País Valencià, hom troba la lluqueta nana (G. repens), anomenada també herba negra per les seves tiges de color molt fosc. És una mateta molt ramificada, aplicada a terra, de fulles espatulades i capítols gairebé sèssils.