Resultats de la cerca
Es mostren 5773 resultats
les Voltes
Poble
Poble del municipi de Riudecols (Baix Camp), a la dreta de la riera de les Voltes, curs d’aigua que neix al vessant oriental del puig Cerver i s’uneix a la riera d’Alforja, per la dreta, aigua avall de les Borges del Camp.
L’església parroquial és dedicada a la Concepció Al segle XIX formà part del municipi d’Alforja
Biniaraix
Poble
Poble del municipi de Sóller (Mallorca) (biniaraixencs) per l’horta de Biniaraix; situat en un coster, a la dreta del barranc de Biniaraix (que neix sota el puig de l’Ofre i desemboca al torrent Major, a la part baixa de la ciutat de Sóller).
La parròquia de Santa Maria fou erigida el 1634
la Bastida
Municipi
Municipi del Rosselló, a la zona muntanyosa del Canigó, que limita amb el Conflent i amb el Vallespir, a la capçalera del riu de les Bules (entre el puig de l’Estela i la torre de Vetera), el qual constitueix el límit oriental del terme.
Comprèn també un petit sector de la capçalera del riu Fred L’economia és pobra i de base ramadera oví, boví i cabrum Els conreus són d’autoconsum La població, que el 1846 era de 577 h, ha restat reduïda el 1968 a 80 h i a 65 el 1982 El poble és esglaonat, a 787 m d’altitud, en un coster esquistós i al voltant de l’antiga església parroquial, romànica de Sant Miquel segle XII Resten vestigis de l’antic castell de la Bastida Fora del nucli hi ha una sèrie de masies i de veïnats actualment deshabitats gairebé del tot A l’extrem septentrional del municipi hi ha les ruïnes del santuari de Santa…
s’Almudaina
Possessió (actualment dividida) del terme municipal de Montuïri (Mallorca), situada al nord de la vila i del puig de s’Almudaina (201 m alt.), en un pla (anomenat pla de s’Almudaina) que s’estén en part també pel terme de Sant Joan de Sineu.
Alboi
Poble
Poble del municipi del Genovés (Costera), situat a la dreta del riu d’Albaida (a l’indret on hi ha l’assut de la séquia del Puig), al peu de la serra de la Creu, límit entre la Costera i la Vall d’Albaida.
Era un municipi agregat al Genovés el 1845 Fins a l’expulsió del 1609 fou un poble de moriscs que depengué eclesiàsticament de la collegiata de Xàtiva fins a la creació de la parròquia el 1574 actualment agregada al Genovés
Cosprons
Poble
Poble del municipi de Portvendres (Rosselló), al centre de la vall de Cosprons
, que des del puig de Tallaferro i de la torre de Madaloc davalla vers la costa, a l’antic port de Valentí, on s’ha format el barri industrial de Paulilles.
A l’església, del s XIII, és venerada la imatge del Sant Crist de Cosprons Pertanyia a la comanda hospitalera de Cotlliure
fageda d’en Jordà
Fageda d’en Jordà (Santa Pau)
© C.I.C. - Moià
Bosc de faigs estès al N del volcà del puig Jordà
(607 m), que s’eleva al pla de Sacot, al peu dels contraforts septentrionals de la serra del Corb, dins el terme de Santa Pau (Garrotxa), al SE de la ciutat d’Olot.
Joan Maragall dedicà un famós poema a la fageda, cosa que motivà que, a l’entrada d’aquesta, hom dediqués un monòlit en honor del poeta Des del 1994 és un espai natural protegit com a part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
Jóc
Municipi
Municipi del Conflent, al sud de Vinçà, que comprèn una regió de terrenys primaris que representen els darrers contraforts del Canigó amb el puig de les Feixes (926 m alt), i una regió terciària a la vall de la Tet, on se situen els conreus.
Drenen el terme els còrrecs dels Abeuradors, d’en Molins i d’en Pere Ferrer L’economia és bàsicament agrícola La superfície conreada és de 162 ha destinades majoritàriament a arbres fruiters 97 ha, sobretot presseguers 89 ha, cirerers i albercoquers També hi ha vinya 56 ha i hortalisses 7 ha El cens ramader és gairebé nul 10 caps d’oví El poble 124 h 1982 329 m alt és al límit d’ambdues zones El seu castell, del s XII, aturonat, gairebé arruïnat, fou el centre de la baronia de Jóc Hi ha restes de les muralles, construïdes al s XVI L’església actual, de Sant Martí, és del s XVIII El retaule de…
serra de Querol
Cingleres de la serra de Querol, a Odèn
© Fototeca.cat
Serra
Sector meridional de la serra de Port del Comte (puig de Morreres, 2 212 m alt.), que forma una llarga cinglera damunt el coll de Jou i la vall de Lord, al límit dels municipis de la Coma i la Pedra i de Guixers (Solsonès).
Dau al Set
Revista Dau al Set (núm. 1, setembre de 1948)
Grup artístic editor de la revista d’art mensual del mateix nom fundada a Barcelona pel setembre del 1948 i integrat per Joan Brossa, Arnau Puig, Modest Cuixart, Joan Ponç, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats, que en tenia cura de la confecció i impressió.
A partir d’una actitud inicialment dadaista, els seus creadors hi expressaren per escrit i plàsticament llur indiferència envers la societat en què vivien i, després de passar pel surrealisme plàstic o l’existencialisme ideològic, s’anaren creant un món propi i marginat, que emmenaria, tanmateix, alguns d’ells a adoptar un nou concepte dinàmic de la societat La publicació reflectí aquesta evolució i esdevingué, cap al 1950, un calaix de sastre on hom pot seguir bastant fidelment la situació i els artistes innovadors de l’època i trobar referències a personalitats estrangeres poc temps després…