Resultats de la cerca

S’inicià a l’Associació Granollers Esportiva el 2007, i dos anys després entrà al Centre de Tecnificació de la Federació Catalana de Bàdminton Assolí diversos èxits en categories inferiors, i més tard es proclamà campió de Catalunya individual absolut 2012, 2015 i de dobles masculí 2012, i es convertí en el campió de Catalunya més jove de la història També obtingué la medalla d'or en el Campionat d'Espanya absolut individual 2015 Fou medalla de plata en el Torneig Internacional júnior d'Hongria 2014 Des del 2013 entrena al centre d'alt rendiment Joaquim Blume Madrid

Soci del Club Atano, es proclamà quatre cops campió de Catalunya de mà amb Benito Torres 1951, 1952, 1953, 1958 A la fi dels anys cinquanta, fou intendent del Frontó Sol y Sombra Entre el 1959 i el 1981 treballà a la Federació Catalana de Pilota, on assessorà els pilotaris més joves i tingué cura dels seleccionats catalans en totes les competicions oficials de mà Com a directiu del club Casa de los Navarros, impulsà l’escola de pilotaris de l’entitat 1977, de la qual ha sortit Rubén Arribas Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

Format al francès Biarritz Olímpique i al Real Club de Tenis de San Sebastián, el 1944 es proclamà campió d’Espanya júnior El 1950 tornà a Barcelona i practicà l’hoquei sobre herba amb el FC Barcelona i, posteriorment, al Reial Club de Polo de Barcelona, on compaginà l’hoquei i el tennis Fou tres cops campió estatal de dobles 1945, 1951, 1953 Com a dirigent, formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Hockey i presidí el seu collegi d’àrbitres 1963-64 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Competí amb el CE Vilardebò Considerada la jugadora més important de la història dels escacs catalans, fou campiona de Catalunya quatre anys consecutius 1956-59 i campiona d’Espanya en nou ocasions entre el 1961 i el 1976 Obtingué el títol de Mestre Internacional l’any 1974 en el Torneig Internacional de Cala Galdana Menorca També participà en les Olimpíades d’Escacs de Medellín, Buenos Aires, Haifa, Lucerna, Dubai, Malta i Tessalònica, com a capitana i primer tauler de la selecció femenina d’Espanya Realitzà una magnífica tasca d’ensenyament a les escoles de les comarques…

S’inicià com a amateur a la Penya Ciclista Avant Sempre de Reus 1932-36 Un cop retirat, fundà la Penya Ciclista de Veterans de Reus i l’Agrupació de Veterans de la província de Tarragona Durant tretze anys dirigí l’equip amateur del Kelme Fou directiu del Club Ciclista Reus i el darrer president de la secció ciclista del Reus Deportiu Rebé la placa al mèrit ciclista de la Federació Catalana i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993 Entre el 1974 i el 2000 es disputà un trofeu que duia el seu nom

Interior dret que fitxà pel RCD Espanyol 1928-30 després d’un breu pas pel Gràcia i la UE de Sants Disputà vint-i-un partits de Lliga i participà en el primer partit de la història de l’Espanyol en aquesta competició El 1929 es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya La temporada 1930-31 fou traspassat a l’Oviedo, on jugà fins el 1943 La temporada 1939-40 jugà eventualment al Racing de Ferrol i, posteriorment, ho feu al Lucense, Orensana i Flaviense portuguès 1947-50 Un cop retirat, feu tasques d’entrenador en diversos equips

Conegut com el Gran Otto per la seva corpulència, fou president del FC Barcelona des del 14 d’octubre de 1909 fins al 17 de setembre de 1910 Substituí Joan Gamper en el càrrec i després tornà a deixar la presidència al fundador del club Durant el seu mandat el Barça guanyà la primera Copa d’Espanya de la seva història, el Campionat de Catalunya i la Copa Pirineus També formà part del Collegi d’Àrbitres i fou vocal de la directiva encapçalada per Gamper entre el 17 de setembre de 1910 i el 7 d’octubre de 1911

Format al CN Montjuïc, s’especialitzà en natació amb aletes Fou pioner d’aquesta modalitat a Catalunya, organitzà la primera prova el 1967 a la piscina del seu club i es proclamà campió de Catalunya en catorze ocasions, sempre representant el Montjuïc, i dues d’Espanya També guanyà el Ciutat de Barcelona i el trofeu CRIS Compaginà la competició amb la tasca d’entrenador Fou seleccionador català de natació amb aletes 1971-80 i guanyà cinc Campionats d’Espanya Fou directiu de la Federació Espanyola d’Activitats Subaquàtiques 1984-86 Rebé la medalla Forjadors de la Història…

Fundador del Grup Excursionista Isards 1929, entre el 1931 i el 1936 dinamitzà les activitats de la Unió Excursionista de Catalunya Presidí la secció de muntanya i promogué la construcció del refugi de l’entitat a la Molina Formà part del primer Comitè Català de Refugis 1931 i fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana d’Esquí 1933, i un dels primers àrbitres d’esquí catalans És autor dels llibres Lliçons d’esquí 1980 i Els meus seixanta anys d’esquí 1993 El 1987 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Jugà a basquetbol a la Société Patrie i signà les primeres cròniques el 1935 en el Diari de Barcelona Fou responsable d’esports a Tele-estel i collaborador de L’Équipe Es traslladà a Ourense a inicis de la dècada dels 40 i promogué la pràctica del basquetbol i l'hoquei a la ciutat gallega Un dels tornejos de bàsquet que anualment disputen els equips d'aquesta província porta el seu nom Rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Basquetbol i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991 Publicà 70 anys de bàsquet a Catalunya 1993