Resultats de la cerca
Es mostren 6292 resultats
Rodolfo Martín Villa
Política
Polític castellà.
Enginyer industrial de professió, s’afilià a Falange Española , fou procurador a corts i ocupà càrrecs directius en l’administració pública del franquisme cap nacional del Sindicato de Estudiantes Universitarios SEU 1962-64, director general d’Indústries Tèxtils, Alimentàries i Diverses del Ministeri d’Indústria 1966-69, secretari general de l’Organización Sindical 1969-73, governador civil de Barcelona 1974-75 i ministre de Relacions Sindicals 1975-76 Durant la Transició s’afilià a Unión de Centro Democrático i fou nomenat ministre de Governació i Interior 1976-79 Hom li ha atribuït…
domini
Electrònica i informàtica
Cadascun dels segments d’una adreça d’IP que especifica una organització, un estat o un tipus d’informació.
Es tracta d’un conjunt d’ordinadors en xarxa que comparteixen la mateixa base de dades d’usuaris i grups i les contrasenyes d’accés respectives, emplaçada en un dels ordinadors conegut com a controlador del domini Per garantir el funcionament del sistema en cas de fallada del controlador de domini, se n’estableixen dos, el principal i el secundari El controlador secundari de domini, també conegut com a controlador de domini de còpies de seguretat, conté una rèplica de la base de dades d’usuaris i grups del controlador de domini principal, de manera que si falla el controlador principal de…
Josep-Antoni Acebillo i Marín
Arquitectura
Arquitecte i gestor.
Obtingué el títol d’arquitecte a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB el 1974, i es llicencià en història de l’art el 1976 Fou professor de projectes arquitectònics a l’ETSAB 1975-2001, i impartí cursos a la ILAUD d’Urbino Itàlia, a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat de Yale EUA i a la Graduate School of Design de la Universitat de Harvard Anglaterra Des del 2001, és professor i director de l’Acadèmia d’Arquitectura de la Universitat de Suïssa, cantó italià, Mendrisio Ha estat director de Projectes Urbans de l’ajuntament de Barcelona 1981-87 i de l’Institut…
Jordi Hereu i Boher

Jordi Hereu i Boher
© Grup Municipal Socialista de Barcelona
Política
Polític.
Llicenciat en administració i direcció d’empreses i màster d’ESADE en la mateixa especialitat, adquirí experiència en empreses del sector privat vinculades al port de Barcelona Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC, el 1997 fou nomenat gerent del districte de les Corts, del qual esdevingué regidor el 1999 També fou regidor del districte de Sant Andreu 2003 i regidor president de la Comissió de Seguretat i Mobilitat, des d’on impulsà l’àrea verda d’aparcament i la pacificació i descongestió del trànsit rodat El juny del 2006, com a conseqüència de l’accés del govern tripartit…
Giorgio Napolitano
Política
Polític italià.
El 1947 es llicencià en dret a la Universitat de Nàpols En la seva època d’estudiant s’adherí al moviment antifeixista i el 1945 s’afilià al Partito Comunista Italiano refundat el 1991 amb el nom de Partito Democratico della Sinistra i que després de diversos canvis donà lloc al Partito Democratico , dins del qual pertanyé a l’ala més moderada En 1947-57 formà part de diverses organitzacions dedicades al desenvolupament del sud d’Itàlia Diputat per la circumscripció de Nàpols des del 1953 i reelegit fins el 1996, del 1981 al 1986 fou president del Grup Comunista President de la Cambra de…
Ehud Olmert

Ehud Olmert
© Haifa Hi-Tech Initiatives Center / Paul Urleib
Política
Polític israelià.
Fill de jueus russos i advocat de professió, fou diputat del Likud des del 1973 i exercí responsabilitats de govern com a ministre d’Afers de les Minories el 1984 en el Govern de Shimon Peres , i el 1990 com a responsable de la cartera de Sanitat Fidel lloctinent d' Ariel Sharon al Govern i al partit en l’enfrontament amb l’ala dretana del Likud, Olmert fou de 1993 a 2003 alcalde de Jerusalem Esdevingué primer ministre israelià com a successor d’Ariel Sharon, greument malalt i en situació de col-lapse cerebral des del gener del 2006 Pel març del 2006 guanyà les eleccions legislatives com a…
Ricard Fornesa i Ribó

Ricard Fornesa
Universitat de Barcelona
Economia
Empresari i financer.
Intendent mercantil i llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1955, durant sis anys treballà com a advocat de l’estat a Tarragona i Lleida, fins que s’incorporà a l’empresa privada com a secretari de La Maquinista Terrestre i Marítima En 1976-77 fou delegat d’hisenda de l’Ajuntament de Barcelona, i des d’aquest any, secretari general i responsable jurídic de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona El 1979 fou elegit president d’ Aigües de Barcelona, Societat General d’ –posteriorment Agbar–, entitat que dirigí fins el 2006 El 1990 i després de la fusió de la Caixa de Pensions…
Marc Ravalomanana
Política
Polític i home de negocis malgaix.
D’origens molt humils, fundà una petita indústria d’elaboració de làctics que amb amb el temps convertí en la primera empresa de capital autòcton de Madagascar A mitjan dècada dels anys noranta s’introduí en política i el 1999 fou elegit alcalde d’Antananarivo Al desembre de 2001 s’enfrontà en les eleccions presidencials a Didier Ratsiraka , i, després de guanyar en la primera volta, renuncià a celebrar la segona que li exigia el seu rival Al febrer de 2002, enmig d’un bloqueig polític i de violents enfrontaments, s’autoproclamà president, ratificat dos mesos més tard pel Tribunal Suprem i…
taní
Alimentació
Tecnologia
Química
Substància astringent, molt abundant en la natura, present en molts teixits vegetals, que és emprada, especialment, en adoberia per la seva capacitat de convertir la pell dels animals en cuir.
És anomenat també taní natural o taní vegetal La constitució química dels tanins és molt diversa, però es caracteritza pel contingut de funcions fenòliques, de vegades en forma de glucòsids amb diferents sucres en la seva molècula Els tanins són més o menys solubles en aigua i donen solucions colloidals, no són cristallitzables i són insolubles en la major part dels dissolvents orgànics És característica, també, dels tanins la precipitació cristallina o amorfa amb els alcaloides, que fan insolubles l’albúmina i la gelatina, la formació de composts negres negre blavós o negre verdós, segons…
autarquia
Economia
Situació teòrica d’economia autosuficient respecte a l’exterior.
Malgrat el fet que les economies primitives eren molt sovint necessàriament autàrquiques, així com les societats essencialment agràries posteriors, actualment el mot gairebé és reservat per a descriure l’objectiu genèric d’una sèrie d’instruments de política econòmica aplicats en situacions de fort nacionalisme o defensives de la burgesia local o dels seus grups dominants L’autarquia com a doctrina econòmica exigeix com a fi l’autoabastament en determinats productes, el proteccionisme industrial i la supressió d’importacions, mesures que han estat sovint emprades com a instruments d’una…