Resultats de la cerca

Noble romà, bisbe de Cere 893, fou cap del partit contrari al papa Formós Responsable de la mort de Teodor II 897, el succeí, fent cas omís de l’elecció simultània de Joan IX Amb l’ajut d' Alberic I de Spoleto i del senador Teofilacte, es desféu del nou papa Lleó V i del competidor Cristòfor Ja papa, anullà totes les disposicions dels papes adversaris i afavorí el nomenament del seu amic Berenguer com a emperador El seu fill, que tingué de Mazòria, filla de Teofilacte, fou el futur Joan XI

Treballà a Itàlia possiblement a Nàpols i a la ciutat de Mallorca, on el 1488 pintà amb Pere Terrencs la taula de Sant Sebastià Museu de la Catedral, d’una sequedat i un ritme constructiu insòlits La seva influència a Mallorca fou, però, escassa, damunt Martí Torner, Pere Terrencs, etc Féu després, ja a Castella la Vella, retaules a Montenegro de Cameros i a Los Balbases, així com una important collaboració al retaule major de la catedral de Burgos Museo Diocesano En la seva darrera etapa la seva qualitat decaigué notablement

Fou director de l’observatori de Brera, a Milà Estudià les variacions de l’aspecte i de la lluminositat del cap del cometa Pons-Brooks 1833 i demostrà que l’òrbita dels meteorits de l’eixam dels Perseids coincidia amb l’òrbita del cometa observat el 1862, la qual cosa confirmà la hipòtesi de DKirkwood És conegut molt especialment per les seves observacions del planeta Mart, i sobretot per la publicitat que féu a partir del 1877 de l’existència dels canals , que ja havien estat descoberts per ASecchi

Estudià dret a Alcalá de Henares, però, molt inclinat vers la filosofia i becat pel govern espanyol, anà a Alemanya i a Bèlgica a aprofundir el coneixement que ja tenia de Krause, mort pocs anys abans En tornar a Madrid, com a catedràtic de metafísica, l’exercici de la seva docència seguí les vicissituds de la política i es polaritzà en el desig d’entroncar l’idealisme absolut de Krause amb la mística castellana Professor exemplar, el seu influx perdurà sobretot mitjançant la Institución Libre de Enseñanza , fundada per deixebles seus

Filla tercera del comte Ramon Berenguer V aquest la nomenà hereva del comtat quan ja les seves dues germanes grans s’havien casat amb els reis de França i Anglaterra, i la prometé en matrimoni, d’acord amb Jaume I de Catalunya-Aragó, al comte Ramon VII de Tolosa 1241, però no s’aconseguí la dispensa pontifícia Llavors el pare de Sança nomenà hereva del comtat la filla petita, Beatriu, i casà 1242 Sança amb Ricard d’Anglaterra, comte de Cornualla i de Poitiers, rei de Romans i de Germània, fill del rei Joan I

Filla de Pere Roig i d’Aldonça d’Ivorra Sostingueren relació, sembla, durant la seva estada a Cervera mentre eren tramitats els capítols matrimonials amb Isabel de Castella 1469 L’any següent tingué un fill, Alfons d’Aragó , futur arquebisbe de Saragossa Era, sembla, de la família dels senyors del Portell Fou casada per la força amb el ciutadà de Lleida Bernat d’Olzinelles, però el matrimoni fou anullat i el 1479 ja era casada amb Francesc de Castre-Pinós de So, vescomte d’Évol mort el 1497

Format a Llotja, fou un gran amic de Picasso i assidu d’Els Quatre Gats Aglutinà al taller El Guaiaba un bon nombre d’artistes, que hi feien penya Participà en l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1898 i en la del 1907, on presentà el pirogravat Vallcarca en nit de lluna Museu d’Art Modern de Barcelona, obra de serena simplicitat que el situa ja entre els pioners del Noucentisme Integrat als serveis tècnics dels Museus d’Art de Barcelona, se centrà posteriorment en la fotografia documental

Era fill dels barons d’Ayerbe i sembla que nasqué a Osca, on certament morí, a la residència dels seus familiars El 1532 era bisbe de Patti Sicília, però ja actuava a la diòcesi d’Urgell, d’on fou nomenat bisbe titular el 1534 Residí molt fora de la diòcesi, on tingué per vicaris generals dos bisbes titulars el dominicà Baltasar de Heredia 1535-40 i Joan Punyet 1550-51 Feu celebrar dos sínodes, els anys 1542 i 1545, i imprimir un ordinari el 1536 Fou enterrat a la vila d’Ayerbe Aragó

Del 1923 al 1941 ensenyà al Lawrence College de Bronxville Féu molts viatges a Europa De bon començament, el seu estil pot ésser inclòs dins el postcubisme analític i el surrealisme Però vers 1946-48 apareix ja dins el seu propi estil, entre calligràfic i geomètric, ple d’energia i de vitalitat Els seus gests, articulats entre ells, cerquen el ritme Els colors són consistents Finalment, la seva pintura fou parallela, però clarament diferenciada, de la de Motherwell, Pollock i Gorky El 1955 el Whitney Museum li dedicà una important retrospectiva

Aquesta església era situada al terme i llogarret de Vilamur, al nord-est de Guissona, molt a prop de la vila El castell de Vilamur fou donat pels comtes d’Urgell a la catedral d’Urgell en la consagració del 1040 Vilamur servà sempre la dependència eclesiàstica amb la canònica de Santa Maria de Guissona, tal com consta ja el 15 de setembre de 1098, en procedir-se a la consagració de l’església de Santa Maria de Guissona El 1317 trobem documentat entre les afrontacions d’un farraginal el cementiri de Sancti Politi