Resultats de la cerca

A l’W, el bosc de la Mata el separa del terme dels Angles a l’E, la línia de crestes que separa el Capcir del Conflent, entre el pic de Castelló 1710 m alt i el pic dels Arguells 1934 m alt, forma el límit Una part de la vall de l’Aude fou ocupada en 1957-61 per les aigües del pantà de Matamala , a 1537 m alt, amb una cabuda de 20 milions de m 3 Té importància l’explotació del bosc pi roig i pi negre La superfície agrícola comprèn sobretot pastures i farraginars El cens ramader boví i oví, que havia estat important, és avui escàs La proximitat de l’estació d’esports d’hivern dels Angles ha…

La capital és La Rioja 104 494 h 1991 Limita al N amb la província de Catamarca, a l’E amb aquesta i amb la de Córdoba, al S amb la de San Luis, i a l’W amb la de San Juan i amb Xile Hi ha tres regions fisiogràfiques la serralada dels Andes, la serralada Preandina i les serres de la Pampa Yagüe, Umango i Famatina i els plans de l’W, composts per sorres de tipus desèrtic El clima es caracteritza per una llarga estació seca i pluges molt escasses i torrencials Les temperatures oscillen entre 0° i 30° Els rius són de règim nival i torrencial o de tipus endorreic els del N Hi ha salines…

La capital és Jaipur És travessat de NE a SW pels monts Arāvalli, que separen el desert de Thar de les altes estepes de l’E, drenades pels rius Mahi i Chambal Mitjanament poblat 100 h/km 2 1981, la part occidental, molt àrida, és pràcticament deshabitada A la part oriental, per contra, regió de pluges suficients, es concentra la població i la major part dels conreus melca, blat, cigrons, sèsam, canya de sucre i cotó La resta del país es dedica a la cria d’ovelles, cabres i camells i a conreus de mill i cigrons Amb abundants recursos miners, produeix prop dels 4/5 del guix del…

Malgrat la introducció d’elements tradicionals anglesos, és considerada una variant de la literatura francesa, puix que n'adoptà els gèneres i els temes literaris Així, fou conreada la cançó de gesta Waldef, Horn e Rimenhild, Bovon de Hanstone , etc, el lai Havelok, Désiré, Du cor , etc i la novella de cavalleries Amadas et Ydoine , etc També han estat conservades nombroses obres històriques Estoire des Engleis, de Geoffrey Gaimar, s XII l' Histoire de Guillaume de Maréchal, s XIII, etc, religioses vides de sants, traduccions de la Bíblia i d’obres llatines, didàctiques, morals, etc,…

Cada fus té 15° de longitud, bé que, a la pràctica, els fusos són de forma irregular per tal com respecten les grans divisions politicoadministratives, i tots els punts de la superfície terrestre compresos dins els seus límits es regeixen per la mateixa hora, segons les convencions establertes, bé que hi ha zones que conserven l’hora del fus contigu El meridià de Greenwich passa pel centre del fus base Aquest s’estén, per tant, de 7° 30’ a l’est a 7° 30’ a l’oest Els fusos van numerats de 0 —temps de l’Europa Central— a +12 en direcció E i a —11 en direcció W Europa és dividida en tres fusos…

Cal qualificar-la de cuneïforme, en tant que empra el tascó gravat sobre l’argila com a mitjà gràfic i comprèn signes presos parcialment del sillabari accadi i altres, molts pocs, que semblen reproduir en forma cuneïforme les lletres cananees És alfabètica i no sillàbica, com l’accàdia i la gueez, i es compon de trenta signes, entre els quals hi ha tres alef , que reprodueixen els sons vocàlics a, i i u Malgrat això, l’ugarític no anota les vocals, a l’igual de la majoria d’escriptures semítiques tret de la cuneïforme i la gueez però, a diferència de moltes d’elles, és escrita gairebé sempre…

El 1899 emigrà a Cuba, on treballà com a inspector especial d’instrucció pública i secretari de l’associació de Comerç de l’Havana Amic del catalanista i patriota cubà Josep Conangla i Fontanilles, fundà la publicació “El Debate” a Pinar del Río i , a l’Havana, “El Comiquito” Fou collaborador de la revista “Bimestre Cubana” i també redactor del “Diario de la Marina” Dins de la seva extensa obra publicada, cal destacar, entre d’altres, a Cuba Eduquemos , La jura de la bandera , Tres conferencias pedagógicas , Los catalanes en América Cuba 1920, publicada a Barcelona el 1921 i amb una carta…

Llicenciat en geografia a la facultat de lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1981, es doctorà el 1984 El 1985 publicà la seva tesi doctoral, Una lectura geogràfico-humanista del paisatge de la Garrotxa Professor des del 1983 a l’Estudi General de Girona de la mateixa universitat, és catedràtic de geografia humana de la Universitat de Girona des del 1992 S'ha interessat per la geografia de la percepció La percepció del bosc 1986 i per la geografia política Els nacionalismes i el territori 1991, El Fluvià com a pretext estudi i intervenció 1993, España en Marruecos 1912-1956…

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Florència La seva obra és marcada per un fort component irònic que aconsegueix mitjançant el tractament que fa de la figura humana i les referències fantàstiques i mitològiques Cal destacar-ne la qualitat cromàtica Ha estat inclòs dins el grup anomenat transavantguarda italiana, al costat de F Clemente, E Cucchi, N Longobardi i M Palladino Ha participat en la XV Biennal de São Paulo 1979, en la Biennal de Venècia 1982 i en la VII Documenta de Kassel 1982 Destaquen, entre d’altres, les exposicions individuals al Stedeijk Museum d’Amsterdam, Museum…

Jesuïta des del 1766, fou exiliat l’any següent a Itàlia de primer s’establí a Ferrara, on el 1777, al cap de quatre anys d’haver estat suprimida la Companyia de Jesús, fou ordenat de sacerdot A Màntua, ensenyà lletres i ciències al Regio e Ducale Ginnasio escola pública de segon ensenyament, del qual fou inspector director del 1784 al 1799 Publicà tres Dissertazioni sobre ciències naturals Màntua 1788 i tres de caire pedagògic Verona, 1792, ultra qualque escrit teològic i poemes ocasionals en llatí, italià i castellà Havent retornat a València el 1799, fou novament exiliat El…