Resultats de la cerca
Es mostren 5340 resultats
El protagonisme dels encàrrecs reials i eclesiàstics en l’escultura gòtica
Poques vegades els historiadors de l’art tenen la sort de poder gaudir d’una quantitat tan ingent de documents que informen d’una manera tan extremament meticulosa dels interessos artístics d’un rei i del seu desig de controlar-ho tot, des de l’arquitectura fins a les joies, el parament de la taula o els components d’una festa El llarg regnat de Pere el Cerimoniós 1336-1387 és, sens dubte, un dels més significatius de la història de la Corona d’Aragó Ben cert que fou una persona violenta i de vegades sanguinària, però al costat d’aquest caràcter difícil i venjatiu, hi havia un home…
Santa Maria de Besora
Santa Maria de Besora
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al sector septentrional de la comarca d’Osona, a la qual pertany des del 1989, després de segregar-se del Ripollès Limita al N amb el municipi de Ripoll Ripollès, a l’E amb Vidrà, al S amb Sant Pere de Torelló i Sant Quirze de Besora, terme amb el qual també limita per l’W, junt amb Montesquiu i les Llosses Ripollès El terme, molt muntanyós, s’estén a l’W del coll de Vidrà, el límit S va des del cim de la serra de Bellmunt 1247 m, termenal amb Vidrà i Sant Pere de Torelló, a l’E, fins a tocar el Ter, a l’W, passant per les Fages i pel collet de Bosquetell El…
Premià de Dalt
La casa de la Vila de Premià de Dalt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, separat del Vallès Oriental per la serralada de Marina (massís de Sant Mateu, 499 m alt.)..
Situació i presentació Limita amb els termes de Vilassar de Dalt NE,Vilassar de Mar SE, Premià de Mar S, el Masnou SW, Taià W, tots del Maresme, i Vallromanes NW, del Vallès Oriental Comprèn el poble de Premià de Dalt, cap de municipi, els barris de Santa Anna i Tió, la Floresta i la Pixotella o el Remei, l’ermita de Sant Mateu i el santuari de la Cisa, algunes masies antigues i diverses urbanitzacions residencials Fins el 1836 el terme arribava a la mar i incloïa, en la característica situació del Maresme, el poble antic resguardat dels atacs marítims i el barri de mar, que en…
Mont-ral

L’església de Sant Pere Ad Vincula, a Mont-ral
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació Ocupa les terres de la banda de llevant de les Muntanyes de Prades, i és, doncs, a ponent de la comarca de l’Alt Camp Termeneja al N amb l’antic terme de Rojals, incorporat avui a Montblanc Conca de Barberà El límit segueix primer la llera del Riu Brugent i s’enfila després fins prop del cim de la mola dels Quatre Termes, on en el punt dit dels Quatre Termes conflueixen els de Mont-ral, Prades, Vimbodí i Montblanc, i hi coincideixen també tres comarques l’Alt Camp, el Baix Camp i la Conca de Barberà A l’W limita amb Prades i Capafonts, a la comarca del Baix Camp, i la…
Sant Quirze del Vallès
Sant Quirze del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, a l’interfluvi de la riera de les Arenes i del Ripoll.
Situació i presentació El municipi de Sant Quirze del Vallès, d’una extensió de 14,04 km 2 , confronta a llevant amb Sabadell, a migdia amb Cerdanyola, Sant Cugat i Rubí i per ponent i tramuntana amb Terrassa El seu territori és més aviat muntanyós, ja que en bona part és ocupat per la serra de Galliners turó de Can Camps, 296 m d’altitud i turó de Mojal, 312 m El nucli de les Fonts, al límit de ponent, és a 160 m, i la part més baixa del terme, a la confluència de la riera de Sant Quirze amb el riu Sec, és a 125 m La part de ponent del terme pertany a…
Sant Pere Sallavinera

Sant Pere Sallavinera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Anoia, al sector dels altiplans de Calaf, que comprèn la capçalera de la riera de Rajadell.
Situació i presentació El municipi de SantPere Sallavinera, de 22,02 km 2 , és situat al N de la comarca, al límit amb el Solsonès i el Bages Limita amb els municipis anoiencs dels Prats de Rei i de Calaf S i Calonge de Segarra W Al N confronta amb la Molsosa Solsonès, al NE amb Sant Mateu de Bages i a l’E amb Aguilar de Segarra, els dos últims del Bages El terme s’estén pel vessant S del turó de Boixadors 863 m, altitud màxima del municipi coronada pel castell de Boixadors, el centre jurisdiccional del terme, per una plana típicament segarrenca, a l’…
Vilaplana
Vilaplana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació El municipi de Vilaplana té actualment 23,2 km 2 l’antic terme era de només 6,8 km 2 , després d’haver-hi incorporat el de la Mussara El terme limita amb els de l’Aleixar S, l’Albiol E, Mont-ral NE, de l’Alt Camp, Capafonts N, la Febró N i NW, Arbolí W i Alforja SW El terreny és molt trencat, sobretot la part de la Mussara, i va des dels 400 m d’altitud als 1075 m del Puig Pelat, els cingles d’Arbolí, els aiguavessants del Priorat, amb el Puig Sec 982 m, i als 1055 de la mola de la Mussara, tots a l’antic terme d’aquest nom Abunden els boscos de pins i alzines L’antic…
Malgrat de Mar
Vista aèria de Malgrat de Mar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, al límit amb la Selva, estès a la plana al·luvial del delta de la Tordera, a la dreta del riu fins als darrers contraforts de la Serralada Litoral.
Situació i presentació A l’interior limita amb Palafolls, del qual se separà en època moderna, i a ponent amb Santa Susanna El 1852 serviren per a delimitar-lo les fites següents el cap de la Tordera desembocadura del riu, riba dreta del riu fins a la carretera de Malgrat a Blanes, molí de la Pedrera, torrent de Ca la Coixa, el Mas Vila, Valldejuli, turó d’en Serra 190 m, torre de Montagut 215 m, turó d’en Gelat i línia recta fins a la mar El terme comprèn la vila de Malgrat, cap de municipi, amb els barris de la Verneda al NW, Viader a l’altra banda del turó de Santa Rita, Can Palomeres i l’…
vitrall

Vitrall
© Fototeca.cat-Corel
Art
Vidriera de colors d’alguns finestrals, lluernes o altres obertures d’un edifici, construïda segons un disseny o dibuix previ (cartó) i manegada generalment amb plom sobre un bastidor metàl·lic.
La primera operació del vitraller consisteix a calcar en un paper el cartó pintat per l’artista Després retalla aquest paper en plantilles, que serviran de model al tallador de vidres Un cop tallats els vidres, hom els emploma provisionalment per tal de poder-hi pintar els traços del dibuix amb pintura vitrificable Desarmats els vidres, hom els cou novament al forn entre 500°C i 700°C per a fixar les pintures Emplomats novament, hom solda les tires de plom i en forma diversos plafons, els quals, un cop collocats en un bastidor metàllic, són encastats amb barres de ferro al seu lloc definitiu…
Sant Bartomeu de Basset (Crespià)
Art romànic
Situació Capçalera exterior de l’església, totalment arruïnada, que presidia el veïnat del Portell, ara despoblat del tot A Bramon Les ruïnes de l’església de Sant Bartomeu de Basset o Sant Bartomeu del Portell es troben a l’antic veïnat de Portell, d’unes quantes masies escampades, actualment totes abandonades El paratge és al sud-est de la vila de Crespià, des de la qual hi ha poc més d’1 km És un extens planell, en bona part rocallós, de 205 m d’altitud màxima, vora la riba esquerra del Fluvià Pels costats de ponent i, en part, de tramuntana i migdia, és limitat per alterosos cingles que…