Resultats de la cerca
Es mostren 4533 resultats
operària doctrinera de la Mare de Déu dels Dolors
Cristianisme
Membre d’una congregació religiosa dedicada a la catequesi, a les cases d’exercicis espirituals i a l’ensenyament gratuït, fundada a Alaquàs (Horta del Sud) el 1925 per Josepa Campos i Talamantes, dita com a religiosa Maria Josepa de la Mare de Déu dels Dolors.
Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres
Economia
Institució fundada a Barcelona el 1940, amb el propòsit de fomentar la investigació, l’estudi i la divulgació de les ciències econòmiques i financeres i llurs afins, així com la col·laboració i assessorament als organismes oficials i entitats públiques en les matèries pròpies de la seva especialitat.
El 1958 foren aprovats els estatuts actuals Consta de 40 acadèmics numeraris, 7 supernumeraris, 1 d’honor i 44 corresponents És dividida en quatre seccions A més d’altres publicacions, edita els Anales , que recullen les aportacions acadèmiques en cada curs
apostòlic | apostòlica
Nom amb el qual es designaven a si mateixos els seguidors d’algunes sectes que volien imitar la vida dels apòstols, com diverses comunitats gnòstiques dels segles II-IV, la secta fundada a Parma per Gherardo Segarelli al segle XIII, i alguns anabaptistes del segle XVI.
Lliga dels Drets de l’Home
Història
Associació francesa fundada el 1898 pel senador republicà Ludovic Tavieux que té per missió defensar els principis de llibertat, igualtat i justícia contemplats en les declaracions dels drets de l’home i del ciutadà del 1789 i el 1793 i en la declaració universal del 1948.
Creada al moment de la màxima tensió de l' afer Dreyfus , la Lliga aplegà els partidaris de la innocència d’aquest, sense distinció de procedència política, bé que els radicals i els socialistes, aquests encapçalats per Jaurès, hi tingueren el paper més destacat La Lliga fou molt activa al llarg de la III República, i inspirà la política de laïcisme Independent dels partits polítics, representa un paper destacat en el debat dels grans problemes polítics francesos
Manuscrits
Historiografia catalana
Publicació nascuda el 1985 fundada a iniciativa d’un grup d’estudiants i joves llicenciats en història de la Universitat Autònoma de Barcelona, que comptà amb la inspecció i el suport dels professors de l’àrea d’història moderna que hi havia aleshores en aquella universitat.
Se subtitula Revista d’història moderna El plantejament inicial, però, participà més de la iconoclàstia dels idealistes que de la consuetud dels professionals En primer lloc, l’objectiu de la revista fou atenuar l’extraordinari buit historiogràfic que patia la recerca històrica dels s XVI, XVII i XVIII a Catalunya en segon lloc, es proposà seguir el tortuós camí de la història compromesa amb el present, el futur i els explotats en tercer lloc, projectà fórmules renovades d’interconnexió entre la investigació històrica, l’ensenyament de la història a tots els nivells i la societat i,…
Agrupació de Cinema Amateur de Lleida
Cinematografia
Entitat fundada el 1955 a Lleida per promoure la producció i difusió del cinema no professional. Nascuda en el si de l’associació Amics del Museu i amb seu social al Casino Principal, desenvolupà la seva activitat durant la segona meitat de la dècada del 1950.
Agrupà cineastes amateurs com Josep Estadella i Albiñana, Joaquim Bernat i Gombau, Joan Baró i Porqueras, Josep Maria Trepat i Padró, Luis Mejón Carrasco, Ramon Ricart i Rey, Josep Guiu i Abelló, Josep Sarrate i Forga, Francesc Tomás i Fort, Joan Llorens i Coma Joannes , Josep Solé i Sabaté, Josep Gómez i Vidal, Francesc Freixa, Claudi Gómez i Grau i Ton Sirera i Jené, entre d’altres Entre les moltes activitats promogudes destaquen les sessions de difusió de l’obra dels seus associats sobre Mejón el 1956, Sirera el 1957 i Bernat el 1958 i l’organització de diversos concursos i certàmens, com…
Siurana de Prades
Vista aèria de Siurana de Prades amb el castell, en primer terme
© Fototeca.cat
Poble
Poble (737 m alt.) del municipi de Cornudella de Montsant (Priorat).
Situació i presentació Enlairat en una cinglera de roca calcària del Triàsic mitjà, suportada per un basament del Triàsic inferior, dominat per l’esquerra el riu de Siurana i, per la dreta, el torrent d’Estopinyà, a l’extrem SW de la línia principal de les muntanyes de Prades S'hi accedeix per camins de grau, llevat del de Prades, i la nova via oberta des de Cornudella ha deteriorat part de la bellesa del paratge Es destaquen el penya-segat dit del Salt de la Reina Mora i la Trona, gran dosser suspès a mig cingle La població sempre ha estat escassa, i ara es troba en vies de total…
Sevilla

La plaça d’Espanya
(CC0 1.0)
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, capital de la comunitat autònoma andalusa.
La geografia Situada a la vall baixa del Guadalquivir, que la delimita al NW i al S en un ampli meandre, a 10 m d’altitud, és una ciutat d’estuari i port fluvial on arriben les marees i és el terme de la navegació fluvial Aquesta situació privilegiada la convertí en un port important ja en època romana i musulmana evacuava tota la producció agrària de la conca del Guadalquivir i l’explotació minera de Sierra Morena i li procurà la màxima esplendor entre el 1503 i el 1717 amb el monopoli del comerç americà el 1588 era la primera ciutat peninsular, amb 150000 h Amb la canalització del…
Ontinyent
Ontinyent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Vall d’Albaida, a la vall mitjana del riu Clariana (dit també riu d’Ontinyent
), que neix al terme de Bocairent i entra a la vall d’Ontinyent pel congost de l’Infern, a la sortida del qual rep la important font del Pouclar.
És accidentat, al N, pels vessants sud-occidentals de la serra Grossa 900 m alt, amb un fort descens cap a l’interior, i, al S, per la serra d’Ontinyent la Soterranya, 782 m alt que continua vers l’W, amb majors altituds 1 011 m alt, per la serra de Beneixava, i vers l’E, al límit amb el Comtat, per la serra d’Agullent Aquest relleu muntanyós és la causa que el 62% de l’extens territori no sigui conreat 5 775 ha de pinedes i 1 300 de matollar L’agricultura es localitza a la vall, amb predomini del secà 4 600 ha el 1984, en terres sovint abancalades vinya 1 400 ha, oliveres 745 ha, arbres…
Miralcamp

Vista de Miralcamp
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell límit amb les Garrigues i l’Urgell, al centre de la plana oligocènica d’Urgell, recoberta per dipòsits quaternaris i regada pel canal del mateix nom.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Torregrossa W, Mollerussa NW, Golmés NE, Vilanova de Bellpuig E i amb un enclavament del terme de Juneda SW, Puiggròs S i Arbeca SE, aquests darrers de les Garrigues Va pertànyer al Segrià fins l’any 1988 En direcció NW, i prop de Miralcamp, circula el fondo de les Borgetes El poble de Miralcamp és l’únic nucli de població agrupada del terme Les principals partides són les del Fondo, els Vilars, Bellfort, la Plana, els Colls i el Pla Pel que fa a les comunicacions, una carretera local uneix el poble amb Mollerussa i continua vers el S fins a…