Resultats de la cerca
Es mostren 47195 resultats
Magalona
Ciutat
Antiga ciutat del Baix Llenguadoc, avui despoblada, situada a la costa, al migdia de Montpeller.
Documentada com a seu diplomàtica en època visigòtica, caigué en poder dels sarraïns i fou destruïda per Carles Martell el 737, motiu pel qual el clergat i una bona part dels habitants es traslladaren a Substantion, localitat de l’interior propera a Castelnau-le-Lez també desapareguda actualment El 1060, alhora que el comte s’establia a Mauguió, el bisbe tornà a Magalona, on fou construïda una catedral romànica, encara existent el 1115 hi fou consagrat bisbe de Barcelona sant Oleguer La canònica d’aquesta seu adoptà la regla de sant Agustí Magalona patí la…
Homenatge a Lluís Companys
En el 76è aniversari de l’afusellament de Lluís Companys, el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i l’alcaldessa accidental de Barcelona, Laia Ortiz, reten homenatge al president Lluís Companys al castell de Montjuïc, on va ser executat En el seu parlament, Puigdemont manifesta que la voluntat clara i manifesta del poble de Catalunya no es pot impedir dictant lleis en contra seu, i remarca que el president Companys és l’únic president europeu escollit democràticament afusellat a Europa, i que són…
tecnonímia
Antropologia
Forma de denominació estesa principalment en societats del Sud-est asiàtic en què el terme de referència per a una persona incorpora les relacions de parentiu dels seus descendents.
El matrimoni Geertz estudià aquest sistema de denominació personal a Bali, a mitjan dècada del 1960, per explicar la manera com el nom d’una persona està lligat sistemàticament a la relació de parentiu amb el seu descendent per exemple, una persona que esdevé pare mai no té el seu propi nom individual, sinó que és sempre denominat ‘pare’ junt amb el nom del seu fill Els Geertz relacionaren aquests sistema de denominació amb el sistema de gradacions d’edat i en els constants processos d’allò que en antropologia hom anomena ‘amnèsia genealògica collectiva…
Francesc Arnó i Villaderams
Disseny i arts gràfiques
Edició
Llibreter i editor.
A començament del segle XX emigrà a l’Argentina Vers el 1906 s’installà definitivament a La Paz Bolívia, on, amb el seu germà Esteve, fundà, el 1907, la llibreria La Universitaria Arnó Hermanos i també l’editorial Arnó Hermanos, Libreros Editores, especialitzada en el llibre escolar També fou empresari immobiliari a Cochabamba i La Paz President de la Cambra Oficial de Comerç espanyola, durant el seu mandat fou fundat el Teatro Princesa, junt amb Gabriel Camarasa El 1928 retornà a Catalunya i féu diversos viatges a Bolívia per mantenir la gestió dels seus negocis El…
Seleuc II
Història
Rei selèucida (246-226 aC).
Fill d’Antíoc II Theos, hagué de lluitar pel tron tercera guerra síria, ~246-241 aC contra Berenice, muller del seu pare, a la qual feia costat Ptolemeu III Evergetes Malgrat que recuperà Cilícia i el nord de Síria, hagué de cedir Selèucia de Pièria a Egipte Sis anys més tard, fou vençut pel seu germà Antíoc Hièrax, que s’havia apoderat d’Àsia Menor, i pels gàlates a Ancira Frígia, que perdé ~235 aC Tingué més èxit a les províncies orientals, on derrotà els parts ~228 aC Després d’un segon enfrontament amb el seu germà, que hi morí ~227 aC, fou…
Anton von Webern
Anton von Webern
© Fototeca.cat
Música
Compositor i director d’orquestra austríac.
Deixeble d’Arnold Schönberg, formà, amb el seu mestre i Alban Berg, l’anomenada escola de Viena Utilitzà el mètode dodecatònic a partir del 1924, i convertí la melodia de timbres, die Klangfarbenmelodie , en una sèrie de caràcter tímbric Les seves obres més notables són Passacaglia 1908, Sechs Stücke für Orchester ‘Sis peces per a orquestra’, 1910, Bagatellen 1913, Variationen , per a piano 1936, i dues cantates amb text de Hildegard Jone La seva aportació en l’elaboració del llenguatge musical de mitjan s XX ha estat decisiva Hom publicà pòstumament el seu breu tractat, Der Weg…
Mūsà ibn Nuṣayr
Història
Militar
General àrab, conqueridor de la península Ibèrica.
Essent governador d’Ifriqiya 708 conquerí el nord del Magrib, i, encoratjat per l’èxit del seu lloctinent, Tarīf, a Tarifa 710, decidí pel seu compte el pas de l’estret d’un exèrcit de 7 000 homes, comandats per Ṭāriq ibn Ziyad , que tingué l’ajuda de Julià de Ceuta El mateix any 712 Mūsà mateix s’hi incorporà amb 18 000 homes presa de Sevilla i de Mèrida, 713, es reuní amb Ṭāriq a Toledo i passà a Saragossa, des d’on fou cridat a Damasc per Walīd Abans de partir deixà el govern d’Al-Andalus al seu fill ‘Abd al-'Azīz Hom li atribueix, erròniament, l’…
Muḥammad ibn Llop
Història
Senyor de Saragossa i de Lleida.
Membre dels Banū Qasī durant l’enfrontament de la família amb Muḥammad I de Còrdova, s’alià amb aquest i derrotà el seu oncle Ismā'īl ibn Mus Conquerí Saragossa vers el 882 però, en no poder afrontar les envestides tugibites, vengué la plaça a l’emir vers el 885, del qual fet el seu cunyat Ramon, comte de Pallars, fou l’intermediari Noves baralles familiars i un acord del nou emir ‘Abd Allāh el convertiren en senyor de Lleida, plaça que s’hagué de disputar amb Muḥammad al-Tawīl i que cedí a Llop ibn Muḥammad ibn Llop Pel seu compte s’emparà de Toledo…
Joan de Montbui
Història
Militar
Noble i militar remarcable per la seva actuació a Sardenya.
Pactà amb l’ambaixada de Gènova acords de no-intervenció a les illes de Sardenya i Còrsega Sant Feliu de Guíxols, 1390 Fou nomenat governador de Càller i de Sardenya 1391-95, on hagué de militar contra els revoltats fins a restar reduït a l’Alguer i en alguns altres punts Fou ajudat pel seu germà Francesc, com a lloctinent, i pel seu fill Marc, que fou governador de Càller Després del fracassat intent d’expedició del rei a l’illa el 1393, començà el seu declivi De retorn al país, menà vida privada fins que el 1413 Ferran I el convocà per decidir la…
Dumont
Escultura
Família d’escultors francesos.
Pierre Valenciennes 1660 — 1735 té escultures al palau de Nancy El seu fill François París 1688 — Lilla 1726 esculpí sants per a Saint-Sulpice, a París Jean —o Jacques — París 1701 — 1781, fill també de Pierre, anomenat Dumont le Romain , fou pintor de temes històrics i mitològics Edme París 1722 — 1775, fill de François, és autor del frontó de la casa de la moneda París El seu fill Jacques-Edne París 1761 — 1884 retratà Mirabeau i feu els relleus de la Colonne de Vendôme Augustin-Alexandre París 1801 — 1884, fill seu, escultor oficial, feu el Geni de la…