Resultats de la cerca
Es mostren 16139 resultats
prosopografia
Història
Biografia col·lectiva d’un grup d’individus a partir de característiques observables, com el nivell educatiu o l’ofici, entre d’altres.
Els grups analitzats són triats per l’historiador, que cerca tant els elements comuns com les disparitats dins de cada grup El seu mètode barreja elements de sociologia històrica i de genealogia i fou introduït primerament pels estudiosos de l’imperi Romà al final del segle XIX amb l’objectiu d’identificar les elits imperials Louis Namier la utilitzà per a escriure The Structure of Politicals at the Accession of George III el 1909, i des d’aleshores s’usa per a l’estudi de la història de l’estat a partir de les persones que, en un nivell o un altre, l’han governat o administrat
durada
Filosofia
Persistència d’una realitat en el temps.
El problema de la durada ha estat tractat de forma diversa al llarg de la història de la filosofia normalment la discussió s’ha centrat en la distinció entre una durada en el temps, amb començament i fi, i una durada de l’eternitat, sense començament ni fi El filòsof que més clarament s’ha expressat sobre el problema ha estat Henri Bergson, que parla d’una durada en sentit psíquic, irreductible a l’espacialització a la qual és sotmès el temps mitjançant la matemàtica D’aquesta tesi Henri Bergson deduí que l’absolut no pot ser entès com a etern, sinó com…
tendència
Filosofia
Psicologia
Inclinació natural en virtut de la qual un ésser és atret devers un fi i hi tendeix.
Bé que en psicologia és un terme considerat sovint com a antiquat i resta desplaçat per altres, com és ara el de motivació o el d' instint , en filosofia sol ésser entès i valorat com més va més positivament com a expressió de l’estructura dinàmica de la realitat, sobretot per part d’aquelles concepcions del món caracteritzables com a obertes al sentit teleològic o a un fi utòpic de la història i del món Les funcions bàsiques de la tendència són la d’estructurar el comportament o el procés vers una fita determinada i la de portar-los a llur acompliment d’una manera com més…
externalisme
Filosofia
Teoria que sosté que el desenvolupament i la direcció del coneixement científic vénen determinats essencialment per circumstàncies de tipus social, econòmic o polític.
S'oposa a l' internalisme , que considera els mateixos avenços com un procés acumulatiu i lineal a partir d’estadis menys desenvolupats de la teoria científica, i que tendeix a contemplar la història de la ciència sota els seus aspectes més teòrics Ben al contrari, l’externalisme s’ocupa de les aplicacions més pràctiques de la ciència, i pels interessos i necessitats que les fan possibles Això no obstant, historiadors de la ciència defensen una d’aquestes posicions amb exclusió de l’altra a la pràctica es dóna una síntesi de totes dues, més o menys decantada cap a una d’elles segons el punt…
Baltasar Pelegrín
Música
Músic i agrimensor.
Fou designat pel rei Ferran VII organista de la catedral de Girona i de l’església de Santa Anna de Barcelona El 1838 s’establí a Montevideo, on exercí com a professor de piano Acompanyà, amb aquest instrument, als cantants i violinistes a la Casa de Comedias Posteriorment, els últims anys del govern de Rosas, passà a Buenos Aires Com a promotor musical, el 1855 creà un institut musical al centre d’aquesta ciutat Fou membre honorari de la societat La Lira i collaborà a “La Gaceta Musical” Dins de la seva obra, cal esmentar Estudios relativos a la historia de la música 1882
Isabel Rodà de Llanza
Arqueologia
Epigrafista i arqueòloga.
Doctora per la Universitat de Barcelona 1974, fou tècnica del Museu d’Història de la Ciutat fins el 1980, la qual cosa li permeté realitzar diverses excavacions a Bàrcino, i, des del 1985, és professora titular i catedràtica d’arqueologia 1993 a la Universitat Autònoma de Barcelona Ha investigat en epigrafia, escultura i arqueologia romanes i ha codirigit les excavacions del jaciment romanomedieval de Santa Maria de Panissars el Pertús-la Jonquera Entre una extensa bibliografia destaca la coautoria de la sèrie Inscriptions Romaines de Catalogne 1984-87, quatre volums publicats i…
Pierre George
Geografia
Geògraf francès.
Llicenciat en ciències i doctor en lletres per la Universitat de la Sorbona, especialitzat en història i geografia Professor d’Universitat des del 1947, fou membre important de l’Institut National d’Études Démographiques i la revista Annales de géographie Publicà més d’una trentena d’obres de geografia general que han estat manuals importants per a la geografia catalana els anys seixanta i setanta, i també de regional, sobretot centrades en l’anàlisi de la població i els vincles amb la sociologia Introduction à l’étude géographique de la population du monde 1951, Géographie…
Tomàs Raguer i Fossas
Folklore
Historiografia
Folklorista i historiador.
Fill d’Eudald Raguer i Batlle Féu estudis de farmàcia a Barcelona i, establert a Ripoll, inicià la recerca, recopilació i classificació dels documents i llibres dipositats a l’arxiu parroquial de l’església de Sant Pere i aplegà materials i objectes diversos relatius al folklore i a la història de la seva contrada Juntament amb d’altres estudiosos, creà, el 1929, l’Arxiu Museu Folklòric de Sant Pere de Ripoll Fou també l’ànima de la revista Scriptorium fundada per ell, juntament amb l’impressor Daniel Maideu i Auguet, el 1922 i hi publicà nombrosos treballs Vinculat al Centre…
Celestí Pujol i Camps
Historiografia
Numismàtica i sigil·lografia
Història del dret
Historiador, advocat i numismàtic.
A Girona fou un dels fundadors de l’Asociación Literaria 1872 Fou també un dels fundadors del Memorial Numismático español Traslladat a Madrid, collaborà molt estretament amb Víctor Balaguer, tant en el treball polític com en l’històric Membre de l’Academia de la Historia 1886 S'especialitzà en l’estudi històric de la guerra dels Segadors, a la qual dedicà Gerona en la revolución de 1640 1880, 1881, Melo y la revolución de Cataluña en 1640 1886 discurs d’ingrés a l’Academia i l’edició de la Crònica de Miquel Parets 1888-93 Publicà també treballs de numismàtica gironina i un nomenclàtor de la…
Felip Puigserver
Cristianisme
Dominicà (1759).
Alumne de la Universitat d’Oriola, regentada pel seu orde, i professor, després, de filosofia i teologia a Oriola mateix i al convent dominicà de Palma, on formà part de la Junta de govern durant l’ocupació napoleònica de la Península En l’opuscle El teólogo democrático ahogado en las angélicas fuentes 1815 intentà de confutar Joaquim-Llorenç Villanueva, que s’havia basat en sant Tomàs per defensar l’actitud liberal de les Corts de Cadis Molt més importants, en la història de la persistència i la renovació de la filosofia tomista, són els seus tres volums de Philosophia sancti…