Resultats de la cerca

Fou mestre de teologia de la Universitat de París, on Bonaventura seguí els seus cursos El 1231 es féu franciscà Emprà principalment fonts augustinianes, platòniques i neoplatòniques, però fou també dels primers a conèixer tots els escrits aristotèlics Hom li atribueix una Summa universae theologiae que només en part és obra seva

Junt amb Arthur Whitten Brown, el 14 de juny de 1919 s’envolà a Terranova amb un biplà Vimy-Vickers, i travessà per primer cop l’Atlàntic nord sense escales Arribà a Irlanda 16 h 27 min més tard, després de recórrer 3032 km a una velocitat mitjana de 195 km/h Ennoblit, rebé el tractament de Sir S'estimbà amb el seu aparell

Professor de matemàtiques a Cambridge 1826, on fou director de l’observatori 1828, i astrònom reial 1835-81 En òptica destaca el seu treball sobre les difraccions i la descripció i correcció de l’astigmatisme 1825 Modernitzà l’observatori de Greenwich i millorà el sistema d’observacions meridianes, sistematitzant-ne l’ús i desenvolupant la pràctica dels registres fotogràfics 1848 Mesurà la densitat mitjana de la Terra, formulà una teoria sobre l’arc iris, estudià el magnetisme terrestre a partir de la hipòtesi de la isostàsia amb JH Prat, el 1885 Inventà un mètode per a la…

Investigador de la Royal Society el 1929, professor de fisiologia a Cambridge el 1937 El 1932 rebé, juntament amb Charles Scott Sherrington, el premi Nobel de medicina pels seus treballs entorn de les funcions de les neurones

Visqué a França Traduí de l’àrab al llatí els Elements d’Euclides i d’altres obres d’astronomia i de càlcul És autor de Perdifficiles quaestiones naturales i de De eodem et diverso

La seva ferma oposició a l’emancipació catòlica motivà que Jordi III el nomenés primer ministre 1801-04 i com a tal firmà la pau d’Amiens 1802 amb França L’any 1805 rebé el títol de vescomte Sidmouth Ministre de l’interior del 1802 al 1822, practicà una política de rígid conservadorisme

Primer serví els holandesos, però, més tard, en refugiar-se el seu vaixell en un port de Kyūshū, fou fet presoner i esdevingué conseller del shōgun Ieyasu organitzà expedicions per compte del Japó

Professor de matemàtiques a les universitats de Saint Andrews i d’ Aberdeen 1858 i d’astronomia a la de Cambridge 1859 Estudià les irregularitats de l’òrbita d’Urà, tot demostrant matemàticament 1845 —al mateix temps, però independentment de Le Verrier— l’existència d’un nou planeta, Neptú, que fou descobert per l’alemany Johann Galle el 1846 Estudià el magnetisme terrestre, els Leònids i el moviment secular mitjà de la Lluna

Cirurgià, fou el primer a lligar els aneurismes de l’artèria ilíaca externa 1796

Investigador en els camps dels explosius i dels olis minerals Descobrí el procediment d’estabilització de la nitrocellulosa i inventà, amb JDewar, la cordita, pólvora sense fum