Resultats de la cerca
Es mostren 1293 resultats
Anastasi IV
Cristianisme
Papa (Corrado; 1153-54).
Cardenal i bisbe de Sabina nomenat vicari d’Innocenci II a Itàlia 1130-31 quan aquest fugí a França Durant el seu curt pontificat es mostrà conciliador entre el poble romà i Frederic Barba-roja protegí l’orde hospitalari de Sant Joan de Jerusalem i renovà la segona croada, que havia proclamat el seu predecessor Eugeni III Amb diverses butlles confirmà els béns de l’església metropolitana de Tarragona assenyalant-ne els límits i establint les diòcesis sufragànies d’aquesta metròpolis restaurada després de la reconquesta
Guillaume de Croÿ
Història
Noble flamenc.
Nebot de Guillaume de Croÿ, senyor de Chièvres i fill d’Henri de Croÿ, comte de Porcien Fou consagrat príncep-bisbe de Cambrai a 16 anys el 1517, a petició de l’emperador Carles V, fou creat cardenal per Lleó X, i el 1518 li fou concedit l’arquebisbat de Toledo i fou nomenat canceller de Castella La impopularitat d’aquests nomenaments agreujà les bandositats castellanes que es disputaven aquests càrrecs i contribuí a l’esclat de la revolta de les Comunitats de Castella
Joan Vidal
Literatura catalana
Prevere.
Vida i obra Fou procurador i mandatari del cardenal Roderic de Borja el 1483, i canonge de Palerm el 1489, on residia Participà a la justa poètica en llaor de la Mare de Déu del 1474 amb la troba Parlar de vós, alta senyora nostra , i defensà el grat en la Qüestió moguda per mossèn Fenollar, prevere, a mossèn Joan Vidal, prevere, e a En Verdanxa e a En Vilaspinosa, notaris Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel
Monforte de Lemos
Municipi
Municipi de Galícia, a la província de Lugo.
Centre comercial i agrícola, i capital, de la Terra de Lemos té indústries, especialment de blanqueria Sorgida al segle XI en terres adquirides pels comtes al monestir de San Vicente do Pino —fundat abans del segle X—, durant centúries la seva vida girà entorn d’aquest i arribà a ésser una de les poblacions més importants de Galícia L’església del monestir fou reconstruïda al segle XVI Conserva restes de les muralles i d’un castell medievals Cal destacar el collegi del Cardenal, edifici alçat als segles XVI i XVII
Vincennes
L’església del castell de Vincennes
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat del departament de Val-de-Marne, França, a l’àrea suburbana oriental de París.
Situada entre el bosc homònim S i Montreuil N, constitueix un barri residencial, amb algunes indústries importants, com la d’aparells elèctrics, de material fotogràfic, de perfumeria, etc El castell actual fou edificat al s XIV, i la capella als s XIV-XVI El cardenal Mazzarino el féu reformar per LLe Vau Fou presó des del s XV al XVII, i el s XIX esdevingué arsenal Des del 1924 hi ha el Musée d’Histoire de la Guerre El 1738 hom hi fundà una manufactura de porcellana, que tingué activitat durant tot el s XVIII
Primera expulsió del sacerdoci d’un alt càrrec de l’Església catòlica
El Vaticà exclou del sacerdoci l’arquebisbe emèrit de Washington i excardenal Theodore McCarrick per abusos sexuals La mateixa Santa Seu informa que és el primer cop que una dignitat tan alta és expulsada de l’Església catòlica per aquest motiu El 26 de febrer un tribunal d’Austràlia declara el cardenal George Pell culpable d’un cas d’abusos a menors del 1996 El 13 de març és condemnat a sis anys de presó Com a tresorer del Vaticà fins al febrer, Pell era el tercer càrrec més poderós de l’Església catòlica
Pere Lluís I de Parma
Història
Duc de Parma (1545-47).
Fill natural del cardenal Alessandro Farnese Pau III , que el creà duc de Castro, comte de Ronciglione i gonfanoner de l’Església 1537 i que l’emperador investí del marquesat de Navarra 1538 finalment, el seu pare creà per a ell un estat vassall de la Santa Seu, el ducat de Parma i Piacenza Fou un bon governant, instituí un consell suprem de justícia i una cambra ducal, ordenà un cens de la població i reduí el poder dels nobles feudals, que conspiraren contra ell i l’assassinaren
Gabriel Bonnot de Mably
Filosofia
Història del dret
Legislador, filòsof i moralista francès.
Protegit pel cardenal de Tencin, ministre d’afers estrangers, li foren confiades missions polítiques importants Posteriorment es dedicà a l’estudi i a la reforma de les lleis A De la législation ou principes des lois 1776 propugnà l’establiment d’un tipus de societat pròxim a l’ideal, d’on havien de desaparèixer una part dels mals socials, causats sobretot per la distribució injusta dels béns, ja denunciada a Entretiens de Phocion sur le rapport de la morale et la politique 1768 Influí en la ideologia de la Revolució Francesa
Víctor IV
Cristianisme
Nom de l’antipapaOttaviano di Monticelli (1159-64).
Cardenal 1138 i sovint legat pontifici a Alemanya, sempre favorable al partit germànic, fou elegit com a successor d’Adrià IV, en una elecció tumultuosa, per part de nou cardenals, del prefecte de Roma i dels fautors de Barbaroja, el qual reuní un sínode a Pavia 1160 on imposà Víctor IV com a papa legítim, enfront d' Alexandre III Ambiciós i poc hàbil, aviat perdé la confiança dels prínceps europeus, la majoria dels quals reconegueren Alexandre III en el sínode de Beauvais 1160 Refugiat a Cremona i a Lucca, morí pràcticament abandonat dels seus seguidors
Nicolau V
Cristianisme
Nom que adoptà Tommaso Parentucelli en esdevenir papa (1447-55).
Estudiant, malgrat moltes dificultats, figurà entre els membres del seguici del cardenal Albergati Oficial de la cúria, fou nomenat bisbe de Bolonya 1444, seu de la qual no arribà a prendre possessió Pacificà Roma i els Estats Pontificis, i promogué el tractat de Lodi 1454 per a la pacificació d’Itàlia Posà fi a les relíquies del cisma de Basilea i obtingué la renúncia de l’antipapa Fèlix V S'interessà pels estudis humanístics, impulsà la biblioteca del Vaticà i, preocupat per la Reforma, envià Nicolau de Cusa a Alemanya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina