Resultats de la cerca

Tinent des del 1872, lluità en la tercera guerra Carlina fou ferit i fet presoner en l’acció de Gironella 1873 i anà de poc que no fos afusellat Ascendit a tinent coronel, fou encarregat de la comandància de Maó i, amb el grau de coronel, fou professor d’art i història militar a l’acadèmia de Guadalajara 1877-90 i director del laboratori d’enginyers de Madrid Era membre corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid El 1929 fou ascendit a general de divisió Publicà, entre altres obres, Minas militares 1886, Estudios de Arte e Historia Militar 1889, Napoleón 1796-1815 1915, Historia de la…

Excellí en la reproducció de dibuixos a llapis d’Eusebi Planas i Tomàs Padró Féu treballs litogràfics molt notables per al setmanari “La Madeja Política” Estudià a París 1863 amb Guillot, inventor del gravat fotomecànic, i introduí aquest nou procediment l’any 1864 als almanacs “El Tiburón” i “Lo Xanguet” Treballà per a “La Campana de Gràcia” i per a moltes obres de l’editorial Montaner i Simon, com La Divina Comedia, La historia natural i La vida de la Virgen Fou l’iniciador d’una notable dinastia de litògrafs

Nebot de Joaquim Botet i Sisó Era capità d’artilleria, a Barcelona, en produir-se l’alçament militar del juliol del 1936, i es mantingué fidel a la República El 24 de juliol sortí cap al front d’Aragó, on organitzà l’artilleria de les forces dependents del govern de la Generalitat Pel juliol del 1937 el govern republicà el nomenà cap de la reserva general d’artilleria, i l’any següent, comandant general d’artilleria Intervingué, entre altres, en les accions de Brunete, de Quinto, de Belchite, de Terol i de l’Ebre, i en la retirada de Catalunya Acabà la guerra essent coronel Refugiat a França…

Formà part del grup Sílex, i féu la primera exposició individual a Mataró, el 1961 Arribà a una posició declaradament contrària a la no-figuració i després de diverses provatures arribà, el 1964, al seu estil característic El 1965 guanyà la primera medalla Gimeno, a Tortosa Féu retrats imaginaris d’alts funcionaris i de burgesos, amb sàtira crua d’arrel grosziana i en la línia de l’equip Crònica valencià, amb el qual —i amb Artigau i Cardona-Torrandell— féu l’exposició Crònica de la Realitat, a Barcelona, el 1965 Formà part del grup italocatalà Intrarealisme Ha exposat individualment a Madrid…

Deixeble d’Enric Morera a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, es traslladà a Alemanya per perfeccionar els seus coneixements Hi residí uns quants anys, durant els quals amplià la seva formació pianística al Conservatori Robert Schumann de Düsseldorf i de direcció orquestral amb E Pabst a la Hochschule für Musik de Colònia També estudià composició amb M Trapp a l’Acadèmia Prussiana de Belles Arts de Berlín i assistí a diversos seminaris impartits per Richard Strauss De nou a Barcelona, el 1944 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Barcelona i de l’Orquestra del Gran Teatre…

Els seus pares es dedicaven al teatre La seva figura tingué una gran importància en l’activitat incipient de les bandes a València durant el segle XIX, i es destacà en la composició de música per a aquest tipus de formació Fou músic major de bandes de regiments militars Compongué obres de tipus descriptiu, com ara La batalla de Inkerman , la seva obra més famosa, dedicada a Napoleó III de França, i l’episodi liricodramàtic La toma de Tetuán 1860, escrita els anys de la guerra d’Àfrica L’altre vessant de la seva obra són les composicions líriques, bàsicament sarsueles, estrenades als teatres…

Fill de Pere Bosch i Gimpera, fou deixeble de Jaume Vicens i Vives a l’Institut Escola de Barcelona que li despertà la vocació d’historiador El 1945 amb els seus pares s’exilià a Mèxic, on es llicencià en antropologia Becat per les fundacions Guggenheim 1947 i Rockefeller 1950, es doctorà el 1960 a la Universtiat Autònoma de Mèxic amb la tesi La base de la política exterior estadounidense Entre les seves obres de caràcter històric destaquen Historia diplomática de México con los Estados Unidos 1820-1848 1961, La técnica de investigación documental 1973, Latinoamérica, una interpretación…

Vida i obra Feu el batxillerat a Castelló i completà els estudis de dret a València l’any 1903 obtingué a Madrid el grau de doctor Fou jutge de Vila-real 1905-09 i secretari judicial a Borriana i Xàtiva El 1920 s’establí definitivament en aquesta darrera ciutat, on exercí els càrrecs d’arxiver bibliotecari, cronista oficial i conservador del museu municipal La seva intervenció en l’arxiu municipal esdevingué essencial per a la salvaguarda del patrimoni històric, primer oblidat i després amenaçat per la guerra civil Fou director de les revistes Játiva , Ecos i Játiva turística També participà…

Començà els estudis musicals a Lleida amb J Montagut i el 1976 fou alumne d’E Pujol en el curs internacional de guitarra, viola de mà i llaüt que aquest impartí a Cervera Posteriorment perfeccionà la seva tècnica amb J Tomás i A Ponce Ha estat guardonat amb el premi especial de guitarra del Concurs de l’Havana i el primer premi en el Concurs Internacional de Guitarra de Toronto 1987 L’any 1988 actuà a Itàlia i tocà per primer cop en el Festival de Torroella de Montgrí La seva carrera internacional es consolidà amb aparicions al Japó 1990, la Gran Bretanya 1992, Rússia 1992 i Àustria 1994 Ha…

S’inicià en el teatre universitari amb Mario Gas i Emma Cohen, entre d’altres, i posteriorment completà la formació a l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual Bé que la seva trajectòria s’inicià al teatre El Knack o qui no té grapa no endrapa,  d’Ann Jellicoe, 1969 Berenàveu a les fosques , de Josep Maria Benet i Jornet, 1973 El criat de dos amos , de Carlo Goldoni, 1974, etc aviat es dedicà a la televisió, on fou un actor habitual en sèries Teatre català , 1972-73 La saga dels Rius , 1976-77 Cervantes , 1981 Les Guillermines del rei Salomó , 1981 Carme i David, cuina, menjador i llit , 1984…