Resultats de la cerca

Comte d’Aguilar, marquès consort d’Hinojosa i comanador de l’orde de Sant Jaume a Aledo i Torana El 1640 formà part de l’exèrcit castellà que entrà a Catalunya Lluità contra els catalans en esclatar la guerra dels Segadors, i en 1641-42 fou lloctinent de Felip IV de Castella a la zona ocupada de Catalunya Installat a Tarragona, féu incursions i s’apoderà d’Alcover desembre del 1641 i de Reus gener del 1642 assaltà el Vendrell i el 1643 formà part de l’expedició contra Miravet Ribera d’Ebre, on fou completament derrotat

Disconforme amb Carles I de Castella, el 1519 s’uní a les Comunitats de Castella Nomenat cap de les milícies de Toledo i capità general de les tropes comuneres 1520, ocupà Medina i Tordesillas, però fracassà en l’intent de rebre el suport de la reina Joana I Substituït en el càrrec per Pedro Girón, després de la traïció d’aquest fou restituït el mes següent en el seu lloc gener del 1521 En produir-se divergències entre els comuners, es mostrà partidari de continuar la lluita, conquerí Torrelobatón, però per l’abril fou derrotat a Villalar i executat La seva muller,…

Diputat del partit conservador des de l’any 1884 i senador vitalici 1889, fou batlle de Madrid 1896 i 1907 i ocupà diversos ministeris 1900-04 i la presidència del consell d’estat 1904 i la del senat 1913 i 1920 Cap del govern 1919, intentà una política social conciliadora, però fracassà i dimití És autor de diverses obres

Marí genovès, germà del dux Simone Boccanegra, que l’envià amb una flota a Castella Dirigí les operacions navals del setge d’Algesires 1342-44 Establí el blocatge marítim de Gibraltar 1349 A causa de la seva adhesió a Enric de Trastàmara 1366 fou executat Fou cap de l’estirp Boccanegra de Castella

Fill de l’almirall Egidio Boccanegra, amb el qual segurament arribà a Castella 1341 Comandà una de les galeres de Pere I de Castella contra Barcelona 1359 Passà al partit del futur Enric II, que el nomenà almirall Enviat al capdavant d’una flota al setge de La Rochelle, ocupada pels anglesos, derrotà l’esquadra anglesa comandada pel comte de Pembroke, el qual féu presoner 1372

Bisbe de Tortosa 1600-11 i de Saragossa 1611-15 i lloctinent de Catalunya 1610-11 Fill dels comtes de Puñonrostro, estudià a Salamanca i passà a la cort de Felip III de Castella, que abandonà per ingressar a l’orde dels agustins 1570, del qual fou visitador 1594 i provincial de Castella 1595 Nomenat per a la seu de Tortosa, impedí que fossin deportats molts moriscs de la seva diòcesi, especialment els de Flix, Garcia, Móra d’Ebre, Riba-roja, Tivissa i Vinebre i una part dels de Tortosa Com a lloctinent de Catalunya combaté el bandolerisme, però aplicà mètodes humanitaris Assolí la detenció de…

Autor polivalent i d’obra abundosa, conrea pràcticament tots els gèneres poesia, assaig, narrativa, estudis literaris i dietarística Com a poeta ha publicat, entre altres llibres, Junto al agua 1980, El mismo libro 1989, Acaso una verdad 1992, premi de la Crítica 1993,  Un sueño en otro 2004, El volador de cometas 2006, antologia,  Segunda oscuridad 2012 i Y 2018 És autor, també, entre altres novelles, d’ El buque fantasma 1992, Días y noches 2000,  Los amigos del crimen perfecto 2003, premi Nadal, Al morir don Quijote 2004, premi Fundación Juan Manuel Lara 2005 i Madeleine Zepter a la millor…

Deixeble d’Asín Palacios, fou catedràtic de la Universitat de Madrid És autor d’una Historia de la España musulmana 1925, una Historia de la literatura hispanoarábiga 1928 i cinc volums d' Estudios histórico-literarios 1942-48 Collaborà amb Juan Hurtado en una divulgada Historia de la literatura española 1922

Estudià a la Universitat d’Alcalá de Henares i també a Roma, Sicília i París, ciutat on es doctorà en teologia i on impartí classes a la universitat El 1574 tornà a la Península Ibèrica i visqué la resta de la seva vida a la casa dels jesuïtes a Toledo Els seus escrits sobre música es troben en De rege et regis institutione i en el Tratado contra los juegos públicos , obra originàriament publicada a Colònia el 1609 amb el títol De spectaculis En la primera d’aquestes obres parla del paper de la música en l’educació dels membres de la família reial, a la qual assigna una funció d’elevació de…

Arribat a Barcelona al final del segle XV, fou catedràtic de gramàtica llatina a l’Estudi General des del 1508 exercí també de preceptor particular de fills de juristes i de metges Fou també mestre de grec Vinculat al món editorial barceloní, s’implicà en la difusió dels nous mètodes pedagògics de Nebrija en l’edició del Dictionarium que Gabriel Busa adaptà al català sota el títol de Vocabularius  1507, hi figura un poema seu en honor del gramàtic castellà el 1522 Ivarra dugué a terme una nova edició de l’obra, que dedicà a l’erasmista Miquel Mai tingué cura de l’edició del Repetitio de…