Resultats de la cerca

Les organitzacions FLNC-Canal Històric, el més important dels grups armats de Còrsega, Clandestinu, Fronte Ribeliu i FLNC del 5 de maig de 1996 anuncien un alto el foc indefinit i sense condicions A més, les quatre organitzacions també donen a conèixer la seva fusió sota el nom de Front d’Alliberament Nacional Cors L’anunci es fa 10 dies després que el primer ministre francès, Lionel Jospin, rebés al palau de Matignon els representants dels principals grups nacionalistes corsos

Subtitulat “Tribuna del Front Intellectual Antifeixista”, intentà mantenir el prestigi de l’antic Mirador Influït políticament pel PSUC, mantingué un eclecticisme en l’elecció dels collaboradors literaris El seu primer director fou Antoni Fuster i Valldeperes, i en els darrers números actuà com a responsable Manuel Valldeperes, redactor-fundador amb Sebastià Gasch, Domènec Guansé, Lluís Montanyà, Joan Oliver, J Roure-Torrent i Manuel Serra i Moret Hi prestaren llur collaboració la majoria d’escriptors i de caricaturistes catalans del moment

Fill de Vilhelm Friman Koren Bjerknes Estudià a la Universitat d’Oslo on es doctorà l’any 1924 Juntament amb el seu pare organitzà una xarxa meteorològica amb què obtingueren les dades que els permeteren de formular cap al 1920 la teoria del front polar El 1939 emigrà als EUA, on exercí de professor a la Universitat de Califòrnia i treballà en el camp dels corrents d’aire en l’alta atmosfera Fou capdavanter en l’anàlisi del temps sinòptic mitjançant fotografia aèria

Fou sanitari en l’exèrcit canadenc durant la Primera Guerra Mundial Posteriorment treballà en el Royal Victoria Hospital de Mont-real, on inventà diversos instruments quirúrgics El 1935 visità l’URSS i ingressà al Partit Comunista Voluntari a la Guerra Civil Espanyola pel bàndol republicà, anà a la Xina el 1938 i hi organitzà els serveis hospitalaris del front i inventà el banc de sang mòbil Morí en la guerra contra el Japó És considerat un heroi nacional a la Xina

El partit recuperà el federalisme del republicanisme valencià en entrar al Front Popular En les eleccions de febrer del 1936, el president del partit, Vicent Marco i Miranda, aconseguí un escó a les corts per València i, molt aviat, Esquerra Valenciana ingressà dins la minoria parlamentària d’Esquerra Republicana de Catalunya, partit amb el qual mantingué una vinculació creixent A partir del 1937 mantingué contactes amb el Partit Valencianista d’Esquerra per tal d’aconseguir una fusió de tots dos partits

La seva obra, centrada principalment en la temàtica psicològica — Geheimnisse einer Seele ‘Misteris d’una ànima’, 1926, Die Büchse der Pandora ‘La capsa de Pandora’, 1928— i social — Die freudlose Gasse ‘El carrer sense alegria’, 1925, Kameradschaft ‘Companyonia’, 1931—, és el pont entre l’expressionisme i el naturalisme alemanys Dirigí encara el film pacifista Westfront 1918 ‘Front de l’oest 1918’, 1930, el projueu Der Prozess ‘El procés’, 1947 i Der letzte Akt ‘El darrer acte’, 1955, sobre la caiguda del III Reich

Propugnà un front ampli de partits de dreta a Catalunya per concórrer a les eleccions legislatives de 1977 i promogué la coalició Concòrdia Catalana, amb Catalònia-Partit Polític Català i el Partido Social Regionalista Inicialment, aquesta fou l’opció política impulsada a Catalunya pel govern de Suárez, però posteriorment aquest es decantà per la creació de la Unión de Centro Democrático Dirigents Samaranch, Marcellí Moreta i Jacint Ballester Després de les eleccions, Samaranch fou nomenat ambaixador a l’URSS i el partit desaparegué

Iniciat el 18 de maig de 1935 publicà 17 números després d’una breu interrupció reaparegué el 28 de març de 1936 i en publicà 4 més N'era director Josep Castanyer i Fons i hi collaboraven Miquel Duran, Vicent Garcés, Maximilià Thous i Llorenç, Enric Valor, Angelí Castanyer i Fons, Josep Mascarell i d’altres Representà la continuïtat de la línia d' Avant de servei al republicanisme valencianista, al marge dels partits, però favorable a la política del Front Popular

Féu costat al cop d’estat de Von Papen contra el govern socialdemòcrata prussià 1932 Durant la Segona Guerra Mundial participà en les campanyes de Polònia, França i Rússia en aquesta última comandà el cos d’exèrcit del S que conquerí Ucraïna Fou cap del front de l’W 1942-44, en el qual després del desembarcament de Normandia fou substituït per Kluge Manà la darrera ofensiva alemanya de les Ardenes Empresonat després de la guerra, fou alliberat per motius de salut 1949

S’inicià en la política de les Joventuts del BOC, des d’on passà al POUM durant la guerra civil de 1936-39 combaté en l’exèrcit popular Després d’alguns anys de captivitat, el 1945 ingressà en el clandestí Moviment Socialista de Catalunya i n’organitzà el Front Pagès Cofundador i dirigent de la Unió de Pagesos 1974, fou elegit diputat socialista al Congrés per Tarragona el 1977 i el 1979, i senador per la mateixa circumscripció el 1982