Resultats de la cerca
Es mostren 1291 resultats
Llorenç de Cabanyes i Fuster
Economia
Comerciant.
Fill de Llorenç de Cabanyes i Bret, cabaler de can Cabanyes d’Argentona establert a Vilanova i la Geltrú, on es casà el 1755 amb Margarida Fuster Estudià al collegi de nobles de l’abadia de Sorese Llenguadoc El 1805 obtingué privilegi de noble del Principat Fabricant d’aiguardent, comercià principalment amb Nàpols i amb l’Amèrica del Sud Féu construir el mas Cabanyes, d’estil neoclàssic, prop de Vilanova i la Geltrú Fou pare de Josep Antoni, de Joaquim i de Manuel de Cabanyes i Ballester
Giovanni Serodine
Pintura
Pintor italià.
Inclòs dins la tendència realista del barroc, és autor d’obres com Evangelista escrivent Galleria Estense, Mòdena, Encontre de sant Pere i sant Pau Palazzo Mattei, Roma, Santa Margarida ressuscitant un jove Museo del Prado, Madrid, on el motiu religiós és rebaixat a nivell d’un episodi de la vida diària Malgrat que utilitzà violents contrasts de llum a la manera de Caravaggio, se'n separà quant a l’execució, ràpida i resplendent, i al gust per les superfícies aspres i repletes de pasta
Josep Munné i Mitjans
Música
Violinista.
Estudià amb Domènec Sánchez Deyà al Conservatori del Liceu de Barcelona, del qual també fou professor des del 1909 Finalitzats els estudis de forma molt brillant, fou nomenat violí concertino de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu quan només tenia divuit anys Membre d’aquesta orquestra durant moltes temporades, posteriorment fou concertino de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i sotsdirector d’aquesta formació Realitzà gires de concerts per Europa Fou mestre d’una important generació de violinistes, entre els quals destacaren Enric Madriguera i Margarida Caballé
Esglésies d’Osona anteriors al 1300
Mapa de la comarca d’Osona amb la senyalització de totes les esglésies anteriors a l’any 1300 de les quals hem pogut recollir documentació o bé hi ha alguna informació de la seva existència A Pladevall-A Benet Alpens Santa Maria d’Alpens Sant Pere de Serrallonga Sant Pau del Colomer El Brull Sant Martí del Brull Sant Jaume de Viladrover Sant Cristòfol de la Castanya Calldetenes Sant Martí de Riudeperes Sant Tomàs de Riudeperes Santa Maria del Camí Centelles Santa Magdalena de Vilarestau Santa Coloma de Centelles Sant Pau de Gémenes Collsuspina Sant Cugat de Gavadons Espinelves Sant Vicenç d’…
Palau Reial Menor
Antiga residència dels templers (1134) a la muralla sud de Barcelona, que després de passar, en dissoldre’s l’orde (1317), a l’orde de l’Hospital i d’aquest al bisbe de Vic (abans del 1328), fou adquirida pel rei Pere el Cerimoniós per a la reina Elionor de Sicília.
Aquesta l’habilità com a residència reial i fou dit per això Palau de la Reina En morir 1375 el llegà al seu marit Pere III, que hi morí 1387 Els reis hi installaren una collecció zoològica El 1410, Martí I, malalt de mort, el donà a la reina Margarida de Prades, que hi residí i fou dit per això Palau de la reina Margarida En estat d’abandó, fou donat per Joan II al governador general de Catalunya, comte de Palamós, Galceran de Requesens i de Santacoloma i prengué el nom de Palau del Governador Passà, en morir 1465, al seu fill Lluís de Requesens i de Soler —i…
Torre Reial de Bellesguard (Barcelona)
Art romànic
Fou edificada a Sant Gervasi de Cassoles sobre l’antiga torre anomenada de Vallblanc, construïda al segle XII El 1408 el rei Martí adquirí l’esmentada torre a Margarida, vídua de Pere Safont, com a usufructuàría, i a la seva filla Eufrasina, hereva i propietària, pel preu de 50 000 sous Un cop comprada, el rei li donà el nom de Bellesguard i hi celebrà el seu casament amb Margarida de Prades, la qual heretà del seu marit la torre l’any 1410, poc abans que morís Tanmateix aquesta empenyorà la propietat a la seva cunyada Violant de Bar El 1418 el batlle general Pere Becet demanà al rei Alfons…
ducat de Durazzo
Geografia històrica
Territori independent format el 1333 quan Joan d’Anjou (mort el 1335), comte de Gravina, fill del rei Carles II de Nàpols i fundador de la branca dels Anjou-Durazzo, en renunciar al principat d’Acaia a favor de Caterina de Valois, rebé la ciutat de Durazzo amb el títol de rei d’Albània.
El succeí el seu fill Carles mort el 1348 i la filla d’aquest, Joana morta el 1387, que el tingué fins el 1383, que fou ocupat pels serbis Perduda la ciutat de Durazzo, els drets al ducat passaren a la germana de Joana, Margarida de Durazzo morta el 1412, la qual es casà amb el seu cosí germà Carles de Durazzo , comte de Gravina, que esdevingué rei Carles III de Nàpols, i després a llurs fills, el rei Ladislau I mort el 1414 i la reina Joana II morta el 1435
Emma Calvé
Música
Nom amb què és coneguda la soprano francesa Rosa-Noémie Calvet de Roquer.
Estudià amb Jules Puget i, després d’un recital a Niça, es presentà a Brusselles el 1881, on interpretà la Margarida del Faust , de ChW Gounod El 1885 ingressà a la companyia de l’Òpera Còmica de París, on estrenà òperes i operetes de V de Joncières, J Massenet i R Hahn Cantà a Milà, Roma, Londres, Berlín i Nova York, i s’especialitzà en els papers protagonistes d’òperes com Carmen o Cavalleria Rusticana A partir del 1904 dirigí una escola de cant a Cabrières El 1940 publicà les seves memòries
Josep Galan i Castany
Literatura catalana
Narrador, lingüista i animador cultural.
Llicenciat en filologia hispànica i mestre a Santa Margarida de Montbui, és autor de la novella breu ambientada a Fraga Mort a l’Almodí 1983 Com a estudiós de la llengua i la cultura popular de Fraga publicà els opuscles Estudis lèxics de la parla de Fraga I 1985 i II i III 1987, i les monografies Refranyer fragatí 1987, Les cançons de la nostra gent 1993, Estudi descriptiu de la llengua de Fraga 1995, Lèxic esmorteït de la parla de Fraga 1997 i Modismes i frases fetes de la parla de Fraga 2003
Petrus Alamire
Música
Copista, probablement d’origen alemany.
Quan s’installà a Flandes utilitzà el pseudònim amb què és conegut Fou el responsable de la realització de molts dels principals manuscrits de la polifonia francoflamenca que s’han conservat al llarg dels segles En copià un gran nombre per encàrrec de la regent dels Països Baixos Margarida d’Àustria, i per a l’emperador Carles V Moltes altres institucions, tant civils com eclesiàstiques, li feren encàrrecs També es dedicà a la venda d’instruments musicals Parallelament, treballà com a correu i espia, per exemple per al rei Enric VIII d’Anglaterra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina