Resultats de la cerca
Es mostren 1292 resultats
Ballet Alexia
Dansa i ball
Companyia de dansa fundada a Barcelona el 1977 per Olga Socías que treballa la dansa per a un públic infantil i juvenil.
Ha muntat els següents espectacles El baile , Dues imatges , La canción de Solveig , Cuadros , Un océano, dos pupilas 1977 La cigala i la formiga , El somni d’una nina , Pere i el llop 1981 Si no ens entenem pel llenguatge, entenem-nos per amor 1982 Mercè a dos 1984 Gilgamesh 1985 Pirates , Mag i Sant Jordi i el drac 1989 El gat amb botes 1991 El soldadet de plom 1992 Margarida 1993 El màgic Traçapoca , Tiro perquè em toca 1994 i Ali-Babà 1996
Llorenç de Cabanyes i Fuster
Economia
Comerciant.
Fill de Llorenç de Cabanyes i Bret, cabaler de can Cabanyes d’Argentona establert a Vilanova i la Geltrú, on es casà el 1755 amb Margarida Fuster Estudià al collegi de nobles de l’abadia de Sorese Llenguadoc El 1805 obtingué privilegi de noble del Principat Fabricant d’aiguardent, comercià principalment amb Nàpols i amb l’Amèrica del Sud Féu construir el mas Cabanyes, d’estil neoclàssic, prop de Vilanova i la Geltrú Fou pare de Josep Antoni, de Joaquim i de Manuel de Cabanyes i Ballester
Josep Munné i Mitjans
Música
Violinista.
Estudià amb Domènec Sánchez Deyà al Conservatori del Liceu de Barcelona, del qual també fou professor des del 1909 Finalitzats els estudis de forma molt brillant, fou nomenat violí concertino de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu quan només tenia divuit anys Membre d’aquesta orquestra durant moltes temporades, posteriorment fou concertino de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i sotsdirector d’aquesta formació Realitzà gires de concerts per Europa Fou mestre d’una important generació de violinistes, entre els quals destacaren Enric Madriguera i Margarida Caballé
Giovanni Serodine
Pintura
Pintor italià.
Inclòs dins la tendència realista del barroc, és autor d’obres com Evangelista escrivent Galleria Estense, Mòdena, Encontre de sant Pere i sant Pau Palazzo Mattei, Roma, Santa Margarida ressuscitant un jove Museo del Prado, Madrid, on el motiu religiós és rebaixat a nivell d’un episodi de la vida diària Malgrat que utilitzà violents contrasts de llum a la manera de Caravaggio, se'n separà quant a l’execució, ràpida i resplendent, i al gust per les superfícies aspres i repletes de pasta
ducat de Durazzo
Geografia històrica
Territori independent format el 1333 quan Joan d’Anjou (mort el 1335), comte de Gravina, fill del rei Carles II de Nàpols i fundador de la branca dels Anjou-Durazzo, en renunciar al principat d’Acaia a favor de Caterina de Valois, rebé la ciutat de Durazzo amb el títol de rei d’Albània.
El succeí el seu fill Carles mort el 1348 i la filla d’aquest, Joana morta el 1387, que el tingué fins el 1383, que fou ocupat pels serbis Perduda la ciutat de Durazzo, els drets al ducat passaren a la germana de Joana, Margarida de Durazzo morta el 1412, la qual es casà amb el seu cosí germà Carles de Durazzo , comte de Gravina, que esdevingué rei Carles III de Nàpols, i després a llurs fills, el rei Ladislau I mort el 1414 i la reina Joana II morta el 1435
Ponç de Vilaró
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou prepòsit de la canònica de Solsona des del 1265, on féu reconstruir el palau del prepòsit i la casa de la canònica El 1302 fou nomenat bisbe de Vic Donà permís a les monges de Santa Margarida de Vila-seca per a establir el seu convent a Vic, i a les de Santa Llúcia de Rajadell per a funar una casa a Cervera 1303 Li calgué oposar-se a l’abat de Ripoll per conflictes de jurisdicció, i sobretot a Guillema de Bearn, que mantenia una guerra oberta amb la mitra de Vic
Sant Mateu de Vilanna (Bescanó)
Art romànic
El lloc figura en documents del segle XIV com “Vilastna” 1319, “Vilatna” 1327 i “ Vilasna ” 1362 L’any 1285 el rei Jaume I en vengué la jurisdicció a Bernat Aruc Al final del segle XVII era lloc reial L’església parroquial pertanyia a l’ardiaconat de Girona Ja era construïda l’any 899, en què consta com a possessió del monestir de Santa Maria d’Amer L’edifici primitiu fou reedificat l’any 1678 En depenen el santuari de Santa Margarida de Bescanó i el de Sant Sebastià
Emma Calvé
Música
Nom amb què és coneguda la soprano francesa Rosa-Noémie Calvet de Roquer.
Estudià amb Jules Puget i, després d’un recital a Niça, es presentà a Brusselles el 1881, on interpretà la Margarida del Faust , de ChW Gounod El 1885 ingressà a la companyia de l’Òpera Còmica de París, on estrenà òperes i operetes de V de Joncières, J Massenet i R Hahn Cantà a Milà, Roma, Londres, Berlín i Nova York, i s’especialitzà en els papers protagonistes d’òperes com Carmen o Cavalleria Rusticana A partir del 1904 dirigí una escola de cant a Cabrières El 1940 publicà les seves memòries
Petrus Alamire
Música
Copista, probablement d’origen alemany.
Quan s’installà a Flandes utilitzà el pseudònim amb què és conegut Fou el responsable de la realització de molts dels principals manuscrits de la polifonia francoflamenca que s’han conservat al llarg dels segles En copià un gran nombre per encàrrec de la regent dels Països Baixos Margarida d’Àustria, i per a l’emperador Carles V Moltes altres institucions, tant civils com eclesiàstiques, li feren encàrrecs També es dedicà a la venda d’instruments musicals Parallelament, treballà com a correu i espia, per exemple per al rei Enric VIII d’Anglaterra
Eric VII de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1396-1439), de Suècia (Eric XIII, 1396-1439) i de Noruega (Eric III, 1389-1442).
Fill del duc Vratislau VII de Pomerània Coronat rei dels tres països 1397 per la Unió de Kalmar i fent-li costat la seva bestia Margarida I de Dinamarca, no governà fins a la mort d’aquesta 1412 S'apoderà de Copenhaguen, que convertí en capital de Dinamarca, però fracassà en les seves lluites contra les ciutats de la Hansa i els comtes d’Holstein 1417-35 La seva política fiscal motivà una revolta a Escània Vençut pels danesos i suecs 1439 i pels noruecs 1442, es retirà 1449 a Pomerània
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina