Resultats de la cerca

Collaborà, entre d’altres periòdics, en El Matí i La Revista En els Jocs Florals del 1934 obtingué el premi Narcís Oller de narració, però no fou fins el 1948 que publicà el seu primer recull de contes Enlluernament , el qual queda en la línia de la narrativa psicològica de preguerra Com a crític escriví Joaquim Ruyra 1950, Joan Oller i Rabassa, novellista 1953, Llibre de la vellesa 1954, Presències i evocacions 1969, Semblances Testimoni d’una cultura 1990, etc El 1985 rebé la Creu de Sant Jordi

Membre del P&P Roc3, el 1998 fou campió de Catalunya per equips i el 2001 es proclamà campió de Catalunya individual Posteriorment fou membre del Can Cuyàs Golf i del P&P Can Rafel, amb el qual aconseguí dos nous campionats de Catalunya per equips 2007, 2008 i dues Copes de Catalunya 2006, 2007 Debutà en la selecció catalana l’any 1997 i participà en les tres primeres International Challenge Cup Catalunya-Irlanda 1997, 2000, 2002 Representà Catalunya en el primer Campionat d’Europa de pitch-and-putt 1999 i fou subcampió…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona El 1904 passà a la Schola Cantorum de París, on estudià orgue amb Alexandre Guilmant i composició amb Vincent d’Indy Fou mestre de capella 1912-17 a Saint-Quentin Picardia, professor d’harmonia a la Schola Cantorum de París en 1918-21 i organista de Saint-François-Xavier París fins el 1952 Autor de música de cambra, d’obres per a cant i orgue, i de l’òpera Canigó , amb text de Lluís Jou inspirat en el poema …

La geografia El centre i el nord del país són muntanyosos, amb relleus solcats per profundes valls per on corren els afluents del Mekong Nam Tha, Nam Hou, etc el sud és format per elevats altiplans que descendeixen suaument des del vessant occidental dels monts d’Annam fins a la vall del Mekong, que forma la frontera amb Birmània i Tailàndia, el curs del qual és interromput a la part septentrional per ràpids d’una gran violència El país és situat dins la zona intertropical del SE d’Àsia i és sotmès a les influències dels monsons, amb una relativa sequedat a l’hivern i forta pluviositat a l’…

Començà a treballar dins el teatre d’afeccionats, i ingressà com a professional a la companyia de Josep Santpere, amb qui interpretà diversos vodevils, com Les píndoles d’Hèrcules , que obtingué un gran èxit Atreta per un teatre més ambiciós, estrenà Andrònica 1910 i La reina jove 1911, d’Àngel Guimerà, que representaren la seva consagració definitiva Dedicada també al cinema, entre 1909 i 1915 intervingué en una sèrie de films a Barcelona El 1914 passà a Madrid, on es convertí en la primera figura del teatre castellà, en el qual imposà autors que venien a combatre…

El 1969 fou campió d’Espanya júnior Competí pel Kas 1972-74, i disputà la cursa contrarellotge per equips de 100 km dels Jocs Olímpics de Munic 1972

Es formà a l’Escola Massana de Barcelona 1937-38, on fou després professor de 1963 a 1985 Es donà a conèixer com a escultor entre els anys 1950 i 1951 al Saló d’Octubre, a l’Exposició d’Art Religiós del FAD i als Cicles Experimentals d’Art Nou, a les galeries El Jardín, on realitzà la seva primera exposició individual, en la qual es distanciava del convencionalisme que dominava els primers anys del franquisme Posteriorment amplià estudis a París amb una beca de l’Institut Francès 1952 En tornar a Catalunya es dedicà també, tot i la seva formació inicial d’escultor, al gravat, la xilografia i…

Membre de l’Associació Esportiva Mountain Runners del Berguedà, ha estat tres cops campió del món de curses de muntanya 2002, 2003, 2004 i una vegada campió d’Europa d’esquí de muntanya 2005 També fou subcampió d’Europa de la cursa vertical 2007 i quart classificat a la mateixa prova del Campionat del Món 2006 En curses de muntanya guanyà la Dolomites SkyRace 2006, la Mount Kinabalu Climbathon Malàisia i la Ben Nevis Race 2008

Es formà a les categories inferiors del RCD Espanyol i durant set temporades actuà en el primer equip blanc-i-blau 1982-89 Jugava a l’eix de la defensa, disputà 123 partits de Lliga i marcà 4 gols Fou finalista de la Copa de la UEFA del 1988 davant del Bayer Leverkusen Després jugà dues temporades 1989-91 al Centre d’Esports Sabadell, a segona divisió Fou una vegada internacional sub-21

A divuit anys es féu càrrec del Teatre Novetats i, més tard, del Teatre Principal, a Barcelona, en el qual utilitzà l’electricitat ja l’any 1874 El 1882 acceptà l’empresa del Liceu i, amb breus interrumpcions durant les quals visità els EUA, l’Argentina, etc, la regí fins a la mort Hi donà a conèixer les òperes Henry Clifford 1895 i Pepita Jiménez 1896 d’Isaac Albéniz, Bruniselda i Emporium 1906 d’Enric Morera, i Tiefland 1910 d’Eugen d’Albert Introduí la major part del repertori wagnerià i, per primera vegada, la tetralogia completa Der Ring des Nibelungen 1910