Resultats de la cerca

Creà el Teatre Artístic amb Stanislavskij i posà en escena moltes obres de Čekhov, Gor’kij i Ibsen Aplicà el realisme socialista al teatre i escenificà obres de Tolstoj i de Gor’kij El seu estil es caracteritza pel sentit ideològic que dona a les obres Fou premi Stalin el 1942 i el 1943

Després de la mort de Stalin treballà per la revitalització dels estudis econòmics i defensà la integritat científica Utilitzà el mètode matemàtic en la seva anàlisi econòmica A partir del 1962 participà en el debat sobre problemes de la gestió econòmica socialista i es pronuncià a favor d’una major autonomia per a les empreses És autor de nombroses obres, entre les quals sobresurten L’ús de les matemàtiques en la investigació econòmica 1959 i El valor i els preus en l’economia socialista 1961

Tipògraf, redactor i administrador d' El Socialista 1886-1903, fou membre del comitè nacional del PSOE 1894-99 i secretari 1899-1903, i en fou expulsat en acceptar un treball al ministeri de foment Treballà, com a redactor, per a diverses editorials sobretot Maucci i Espasa, de Barcelona, i Sempere, de València Inicià llavors una tasca important com a historiador del moviment obrer — Jaime Vera y el socialismo 1918, El partido socialista obrero 1918, Historia de la Sección Española de la Internacional 1868-74 1930, Pablo Iglesias Posse, educador de muchedumbres 1931—, així com…

Ingressà 1906 al partit bolxevic Secretari de redacció de Pravda 1912, fou deportat a Sibèria 1909 i 1915 i participà activament en la revolució del 1917 Fou nomenat secretari del comitè central del partit 1921 i membre del politburó 1926 President del consell de comissaris del poble 1930 i del Komintern 1930-34, el 1939 fou nomenat comissari del poble i després ministre d’afers estrangers, i en aquest càrrec signà el pacte Germanosoviètic Destituït 1949, el 1953 s’incorporà novament al ministeri d’afers estrangers Amb l’inici de la desestalinització 1956, començà també la seva davallada…

Fou el primer sobirà de la dinastia Romanov, designat per un zemski-sobor , que el 1613 posà fi a l’agitació que imperava en el país Després de governar amb l’ajut d’aquest organisme, es deixà influir pel seu pare Concertà amb Suècia la pau de Stolvobo, que tornà Novgorod a Rússia, però li tancà el pas a la mar Bàltica Deixà en poder dels polonesos Smolensk i es negà a ajudar els cosacs del Dnièper en llur lluita contra Turquia Practicà també una política d’apropament als estats de l’Europa Occidental Fou durant el seu regnat que s’instituí definitivament l’adscripció dels homes a la terra i…

Incorporat a l’Exèrcit Roig 1939, es formà a l’escola militar de Groznyj Durant la Segona Guerra Mundial comandà unitats cuirassades en diversos fronts a l’URSS, i per les seves accions en combat rebé nombroses condecoracions En acabar la guerra, ascendí en la jerarquia militar fou successivament cap del districte militar de Kíev 1967, cap militar de l’exèrcit soviètic a la República Democràtica Alemanya 1969 i, finalment, cap de l’estat major de l’URSS 1971 Comandant militar del Pacte de Varsòvia, des d’aquest càrrec fou el principal exponent dels sectors de la cúpula soviètica contraris a…

Formada amb Agrippina Vaganova a l’Escola de Ballet de Petrograd actual Ballet Kirov, de la qual esdevingué solista després de graduar-se 1925 L’any 1930 ingressà al Ballet del Bolsoj , on debutà amb La Bayadère de M Petipa L’any 1935, la seva interpretació, amb Sergej Lifar, de Giselle , d’A Adam, obtingué un èxit esclatant a l’Òpera de Paris Considerada una de les grans representants del ballet rus del segle XX, introduí un estil enèrgic i majestuós adaptat als requeriments moderns Després de retirar-se 1952 es dedicà a l’ensenyament al mateix Bolsoj, on influí sobre un bon nombre de…

Començà a collaborar de molt jove en publicacions socialistes, participà en nombroses activitats polítiques d’esquerra i tingué un paper destacat en la fundació del partit comunista unificat nord-americà Fou corresponsal de la revolució mexicana i de la Primera Guerra Mundial i recollí les seves experiències en Insurgent Mexico 1915 i The War in Eastern Europe 1916 El seu llibre més conegut és Ten Days That Shook the World 1919, sobre la revolució russa, a la qual s’adherí entusiàsticament De tornada als Estats Units d’Amèrica, fou perseguit i hagué de tornar a l’URSS, on morí

Separat dels seus pares d’infant per a rebre una educació d’acord amb el que fou reconegut com un talent precoç, el 1959 es graduà a la Universitat d’Irkutsk Publicà relats i novelles de gran qualitat, en els quals palesa una prosa vigorosa i delicada alhora, i que obtingueren una bona acollida Cal esmentar-ne  Čelovek s etogo sveta ‘Un home d’aquest món’, 1961, Dengui dl’a Marii ‘Diners per a Maria’, 1967, Poslednij srok ‘El darrer termini’, 1970, Živi i pomni ‘Viu i recorda’, 1975, Proščanije s Mat'oroj ‘L’adeu a Matiora’, 1976 i altres, en les quals, allunyat del realisme socialista,…

Després de la revolució treballà al Comissariat d’Instrucció Pública i formà part del grup Els Germans Serapion Escriví les novelles Goroda i gody ‘Ciutats i anys’, 1924, que tracta de la revolució i de la guerra civil, Transvaal 1926 i Brat'ja ‘Germans’, 1927 Representa l’etapa següent de la seva obra la novella Pokhiščenije Evropy ‘El rapte d’Europa’, 1933-35, on es reflecteix el naixement del feixisme a l’Europa occidental