Resultats de la cerca
Es mostren 1358 resultats
sa Calobra
sa Calobra
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi d’Escorca (Mallorca).
Situat al fons d’una vall propera a la costa, on la cala de sa Calobra s’obre entre dos morros de ses Felles i de sa Vaca a l’extrem oriental hi ha la desembocadura de l’engorjat torrent de Pareis, i al centre, la torre de sa Calobra o des Bosc , o de Penya Roja , edificada el 1596 Hi ha l’església de Sant Llorenç de sa Calobra s XIII, al coll que comunica aquesta vall amb la de Tuent, llogaret al qual també servia
Henri Gaudier-Brzeska
Escultura
Escultor francoanglès.
Dedicat a l’escultura des del 1910, residí a Londres —acompanyat de la polonesa Sophie Brzeska, el cognom de la qual afegí al seu— del 1911 fins que es traslladà al front, on morí Intelligent, hàbil i entusiasta, participà en el vorticisme amb una obra inquieta de valor desigual, influïda per Rodin i Brâncuşi Ballarí de pedra roja 1914, Tate Gallery, Londres, Ocell dret Museum of Modern Art, Nova York, Ezra Pound 1914 És ben representat als museus d’Orleans i de South Kensington
Eugeni III
Cristianisme
Nom que adoptà Bernardo Paganelli en esdevenir papa (1145-53).
Fou cistercenc, deixeble de Bernat de Claravall i abat del monestir de Sant Anastasi, a Roma Elegit papa durant les lluites entre el senat romà i el papat, fou desterrat el 1145 i en els períodes 1147-49 i 1150-53 Excomunicà Arnaldo da Brescia, cap de les revoltes romanes, i predicà la segona croada Pactà amb l’emperador Frederic Barba-roja 1153, el qual li atorgà protecció El seu culte com a beat fou aprovat el 1872 La seva festa se celebra el 9 de juliol
Axel Munthe
Literatura sueca
Metge i escriptor suec.
Exercí la medicina a París i a Roma Adquirí un antic convent a Anacapri, a l’illa de Capri, i s’hi establí fruit d’aquesta estada fou la seva obra literària més famosa, Boker om Sam Michele ‘La història de San Michele’, 1929 traducció catalana, 1965, autobiogràfica Escriví també Fran Napoli ‘Des de Nàpols’, 1885, Sma skisser ‘Esbossos’, 1888 i Red Cross and Iron Cross ‘Creu roja i creu de ferro’, 1916 sobre les seves experiències de metge en època de pau i de guerra
Sicard de Cremona
Literatura
Cristianisme
Bisbe de Cremona i escriptor.
Estudià a Bolonya i a Magúncia i fou nomenat bisbe el 1185 Participà en la quarta croada i fou amic i partidari de Frederic I Barba-roja i després de Frederic II, que acollí a Cremona 1212 i que defensà contra Otó IV de Brunsvic És autor d’una Chronica universalis 1213, molt interessant pels fets de la seva època, d’una Summa canonum 1179-81, seguida d’una Apologia Sichardi , contra els seus detractors, i d’un Mitrale en 9 llibres, obra important sobre litúrgia
Anastasi IV
Cristianisme
Papa (Corrado; 1153-54).
Cardenal i bisbe de Sabina nomenat vicari d’Innocenci II a Itàlia 1130-31 quan aquest fugí a França Durant el seu curt pontificat es mostrà conciliador entre el poble romà i Frederic Barba-roja protegí l’orde hospitalari de Sant Joan de Jerusalem i renovà la segona croada, que havia proclamat el seu predecessor Eugeni III Amb diverses butlles confirmà els béns de l’església metropolitana de Tarragona assenyalant-ne els límits i establint les diòcesis sufragànies d’aquesta metròpolis restaurada després de la reconquesta
Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines

Membres del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines
© CRIS
Submarinisme
Club esportiu dedicat a l’escafandrisme, al salvament i recuperacions submarines i altres activitats subaquàtiques, fundat a Barcelona el 26 d’abril de 1954.
Fins els anys seixanta fou l’única entitat dedicada a l’escafandrisme civil a l’estat espanyol, i tingué una considerable projecció social sobretot a causa de les seves nombroses actuacions de salvament i de rescat en mar L’estiu del mateix any de la fundació organitzà el primer curs de busseig, i al desembre un dels fundadors i primer president de l’entitat, Climent Vidal, publicà Hombres de otro mundo Manual del submarinista , utilitzat durant més de 20 anys als cursos del CRIS i també en les activitats formatives de la marina militar de diversos països sud-americans Contribuí a la…
,
El Carxe
Un sector del vessant solell de la serra del Carxe Vicent Sansano El Carxe 218, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra del Carxe constitueix un massís prebètic, situat al terme de Jumella, en la regió de Múrcia, per bé que s’hi trobi població de parla catalana S’hi accedeix per una pista forestal que s’inicia al km 42 de la carretera del Pinós a Jumella És una serra molt escarpada, amb la cota màxima en el cim anomenat el Carxe, de 1371 m d’altitud Els materials que la formen són dolomies, margues, arenes i calcàries amb orbitolines, tots ells del Cretaci El que més…
Konya
Ciutat
Ciutat de Turquia, capital de l’il homònim, a l’Anatòlia Central.
Correspon a l’antiga Iconi La part vella de la ciutat encara subsisteix a l’E de l’acròpolis Situada al centre d’una rica regió minera, té indústria que explota aquests recursos metallúrgia de l’alumini i també tèxtil, amb artesania del cuir i de tapissos Universitat islàmica, fundada el 1962 Els turcs seljúcides la conqueriren als bizantins el 1069 Fou la capital del soldanat de Rum 1099, Frederic I Barba-roja la posseí temporalment 1190, i sofrí després les devastacions mongòliques Al segle XIV fou incorporada a l’imperi Otomà
comanda d’Ascó
Història
Antiga comanda de l’orde del Temple que tenia com a centre el castell d’Ascó (Ribera d’Ebre).
Els templers reberen l’any 1153, del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, béns a Ascó El rei Alfons I els empenyorà el castell d’Ascó l’any 1167, i per fi Pere I, l’any 1210, els cedí tots els drets que tenia a l’esmentat lloc La comanda era ja organitzada l’any 1197 La veïna comanda de Riba-roja, de curta durada, depengué, de fet, d’Ascó Dissolt l’orde del Temple 1312, Ascó continuà com a comanda hospitalera, dependent de la castellania d’Amposta Tingué comanador titular fins el 1780
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina