Resultats de la cerca
Es mostren 12684 resultats
balear
Història
Indiviu pertanyent al poble establert a les illes de Mallorca i Menorca abans de l’arribada dels romans, el qual perdurà, més o menys barrejat amb els nous habitans, durant tota l’edat antiga.
Els grecs donaren als balears el nom de γυμνἠται ‘els qui van nus’ El problema de l’origen no és gens clar Els balears històrics eren descendents de la població prehistòrica de les illes, la qual ha estat considerada com el resultat d’una base ètnica difícil de precisar sobre la qual influïren aportacions procedents de les restants illes de la Mediterrània La cultura dels balears és la vella cultura dels talaiots talaiot desenvolupada per importacions cartagineses, hellenístiques i, finalment, romanes, que durà amb un caràcter fortament arcaïtzant fins molt tard del temps de l’…
proterogínia
Zoologia
Maduració de les gònades femenines, en certes espècies hermafrodites, abans que les masculines.
proteràndria
Zoologia
Maduració de les gònades masculines, en certes espècies hermafrodites, abans que les femenines.
assecar-se
Agronomia
Emmusteir-se abans de temps les messes, no arribant a granar per complet.
lliçatge de tambor
Indústria tèxtil
Aparell per a llegir els dibuixos de la jacquard abans d’ésser picats.
fusió
Unió de partits, interessos o idees que abans eren distints o en pugna.
hidrogenftalat
Química
Qualsevol de les sals monosubstituïdes de l’àcid ftàlic, abans anomenada ftalat àcid
.
tardar
Passar tal o tal temps abans de fer, d’acomplir-se, una cosa.
Muç
Cristianisme
Màrtir bizantí, patró de l’antiga Bizanci, abans de la fundació de Constantinoble.
El seu culte s’estengué per Europa i arribà a Catalunya, on li foren dedicades esglésies, com la parroquial de Cànoves Vallès Oriental, i capelles, com les de Rubí Vallès Occidental, Besora Ripollès, aquesta darrera preromànica, coneguda també amb el nom de Sant Moí amb què fou conegut el sant Fou també venerat en un pedró de Sant Martí de Puigbò, a Gombrèn Ripollès
Èdip rei
Tragèdia de Sòfocles, representada abans del 425 aC, prototip de l’obra tràgica.
A Tebes, homes i animals moren, i l’oracle dèlfic diu que, per aturar la pesta, cal punir l’assassí de Lai Tirèsies i Jocasta obren i nuen la intriga del drama, fins que el poeta resol de presentar Èdip com l’assassí i l’incestuós Jocasta se suïcida, i Èdip s’eixorba Fatalitat, llibertat i desesperació són conceptes sublimats per la religiosa resignació de la víctima Homer indica que Èdip continuà governant Tebes, mentre que, segons Sòfocles, se n'anà a l’Àtica acompanyat d’Antígona, on morí L’obra ha tingut diverses traduccions catalanes entre les quals es destaca la de Carles Riba 1959