Resultats de la cerca
Es mostren 2380 resultats
Pere Masats i Vilalta
Música
Compositor català.
Fill d’un fuster, des de molt jove mostrà inclinació cap a la música i els seus pares l’enviaren a Besiers perquè seguís els estudis acadèmics i musicals Altra vegada al seu poble natal, aprengué l’ofici patern, tasca que compaginà amb la de pianista durant les festes locals El 1923 formà el que fou el primer conjunt de jazz de les comarques gironines, l’AS d’Anglès Amb el temps, el nombre de músics del conjunt anà augmentant fins a convertir-se en una cobla orquestra Acabada la Guerra Civil Espanyola, Masats s’establí a Barcelona Allí entrà en contacte amb el món sardanista i…
István Szelényi
Música
Compositor i musicòleg hongarès.
Es formà a l’Acadèmia de Música de Budapest amb Z Kodály, I Laub i A Székely El 1945 fou nomenat professor al Conservatori de Budapest, que posteriorment dirigí De la seva aportació musicològica destaca l’edició de la revista "Uj zenei szemle" 'Revista musical', 1951-56 i la redacció de Les interrelacions de la història de la música i de la filosofia 1944, Història de la música hongaresa 1965 i Principis d’harmonització de cançons populars 1967 també se li deu la introducció de l’obra d’A Schönberg i P Hindemith a Hongria Especialment interessant a l’inici de la seva carrera, Szelényi…
Abu-Bakr Khaïrat
Música
Compositor i arquitecte egipci.
S’inicià de nen en la música, etapa durant la qual rebé classes de violí d’un professor turc Més tard, ja adult, compaginà la formació musical amb els estudis d’arquitectura Abandonà el violí i es dedicà al piano Un cop acabada la carrera d’arquitectura, amplià els seus coneixements en aquesta matèria a França, on aprofità per continuar els seus estudis de música Una altra vegada a Egipte, tingué una brillant carrera com a arquitecte entre les seves obres destaquen el Conservatori i l’Acadèmia de les Arts Pel que fa a la música, el seu llenguatge, inicialment romàntic, incorporà…
Robert Segura i Villalba
Música
Pianista i compositor valencià.
Ingressà com a infant de la capella del Patriarca a València, on estudià amb JB Plasència i F Fuster El 1874 anà a estudiar al Conservatori de Madrid, centre on fou deixeble d’E Compta piano i guanyà el primer premi de piano i el d’harmonia Un cop acabada la seva formació a Madrid, es traslladà a París, on prosseguí els estudis de piano al conservatori d’aquesta ciutat De tornada a Espanya, oferí nombrosos concerts i formà part del Quartet Goñi El 1879 fou nomenat membre del primer claustre del recentment creat Conservatori de València i professor de piano del centre Redactà…
Teresa Stratas
Música
Nom amb què és coneguda la soprano canadenca d’origen grec Anastasia Strataki.
Estudià cant amb I Jessner i debutà amb el paper de Mimì La bohème a Toronto amb la companyia de l’Òpera del Canadà 1958 Un any després guanyà el premi del Metropolitan de Nova York, fet que li permeté debutar en aquest teatre, on aparegué en temporades successives Ha estat convidada a cantar a Atenes, Munic, Hamburg, París, Salzburg i Moscou El 1979 protagonitzà l’estrena a París de la versió acabada per F Cerha de Lulu , d’A Berg, sota la direcció de P Boulez L’any 1983 protagonitzà la versió cinematogràfica de La Traviata dirigida per F Zeffirelli També ha intervingut en…
Jordanes
Historiografia
Historiador romà, probablement d’origen got.
Funcionari, segons una nota autobiogràfica estigué al servei del general magister militum Gunthigis Baza Experimentà el que anomena una conversió, interpretada alternativament com una adhesió al cristianisme o a l’adopció de la vida monacal És autor d’obres històriques, de les quals sobresurt De origine actibusque Getarum ‘Sobre els orígens i les obres dels getes’, coneguda per Getica Completada el 551, és una història dels gots , versió abreujada de la Historia Gothorum de Cassiodor actualment perduda, que, malgrat els molts elements llegendaris que conté i la confusió del títol entre…
Joan Edo Pruja
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.
S’inicià en el collegi Maristes de Sants Com a juvenil jugà al RCD Espanyol, després ho feu al CH Piera, a tercera divisió, i la temporada 1962-63 debutà a la màxima categoria amb el Mercantil d’Igualada, on milità fins l’any 1964 Posteriorment jugà cinc temporades al CE Vendrell, dues al RCD Espanyol i nou al CE Arenys de Munt, on penjà els patins el l980 Fou subcampió de la primera edició de la Recopa d’Europa 1977 Amb la selecció espanyola júnior, guanyà dos Europeus 1964, 1966 i amb l’absoluta fou subcampió d’Europa 1967, dues vegades campió del món 1970, 1972 i una vegada subcampió de la…
Horst Stein
Música
Director d’orquestra alemany.
Acabada la seva formació musical a la Musikochschule de Colònia, començà a dirigir l’orquestra del Teatre Municipal de Wuppertal, la qual cosa li donà experiència suficient per a assumir el càrrec de kapellmeister a la Staatsoper d’Hamburg el 1951 Posteriorment exercí el mateix càrrec a la Staatsoper de Berlín 1955-61 El 1963 fou nomenat director general de música de Mannheim, on romangué fins el 1970, any en què obtingué el càrrec de director principal de l’Òpera de Viena Fou director general de música d’Hamburg 1971-79, titular de l’Orquestra Filharmònica d’Hamburg 1973-76 i…
Jacopo Della Quercia
Escultura
Escultor italià.
Fill de l’escultor i orfebre Pietro d’Angelo di Guarnieri Vasari el situa, vers el 1394, a Lucca i, el 1401, a Florència, on participà en el concurs per a la realització de les portes del baptisteri Fou un dels artistes més importants de l’escola senesa situat en un moment de transició, al principi la seva obra fou fidel als cànons gòtics tomba d’Ilaria del Carretto ~ 1406, a la catedral de Lucca, d’un pensat classicisme gòtic, i la Madonna ~1408 del Museo dell’Opera, de Ferrara després evolucionà, influït per l’escola florentina, cap al nou estil renaixentista relleu de la Fonte Gaia senesa…
tenor
Música
Entre la segona meitat del segle XIII i el segle XVI, nom que prenia la part d’una composició polifònica a partir de la qual es bastia la resta de veus.
El terme del llatí tenere , ’sostenir' fa referència al fet que aquesta veu constitueix el fonament sobre el qual es pot construir tot l’edifici polifònic Cal recordar que, en aquesta època, el mètode de composició polifònic era successiu, és a dir, a una veu ja acabada en aquest cas, el tenor s’afegia una de segona en la seva totalitat el duplum , després una tercera veu el triplum , etc El tenor es basà generalment en una melodia preexistent pertanyent al repertori gregorià i acostumà a ocupar la posició més greu del conjunt, sense que això autoritzi a identificar-lo…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina