Resultats de la cerca
Es mostren 2504 resultats
Paulina Pi de la Serra i Joly
Literatura catalana
Narradora i publicista.
A la dècada del 1930 fou membre destacada de la Secció Femenina de l’Associació i Joventut Catalanista de Terrassa adscrita a la Lliga Regionalista Collaborà al diari terrassenc El Dia i fou membre del consell de direcció del setmanari “Després” 1934 i secretària de Joan Estelrich Durant la postguerra continuà culturalment activa fent conferències i als anys setanta i vuitanta collaborà a Ràdio Terrassa També escriví al principi dels seixanta algunes lletres per a cançons de Francesc Pi de la Serra, el seu nebot Publicà l’assaig L’ambient cultural a Terrassa 1877-1977 1978, el recull Quatre…
Immanuel Kant
Música
Filòsof alemany.
Adscrit a la Illustració alemanya Aufklärung , el seu pensament intentà conciliar l’empirisme amb una forma de subjectivisme Kant només tractà de la música amb relació a les seves idees estètiques generals En la Crítica del judici i en l' Antropologia des d’un punt de vista pragmàtic , classifica els diferents arts a partir del concepte de raó elaborat per ell mateix la música és, de fet, un art incapaç de suscitar la reflexió en l’oient i, en canvi, és un llenguatge universal perquè activa les disposicions afectives Es tracta, per tant, d’un art només apte per a proporcionar…
Jean-Baptiste Vuillaume
Música
Constructor francès d’instruments de corda.
Nascut al si d’una família de lutiers de Mirecourt activa des del segle XVII, era fill de Claude-François Feu l’aprenentatge al taller familiar i el 1818 anà a París per treballar amb François Chanot A la capital francesa inicià la seva esplèndida carrera Després de passar pel taller de Chanot i d’altres, s’establí pel seu compte, primer al carrer Croix des Petits Champs i més tard al carrer Demours Ternes, ajudat per un bon nombre d’operaris i per altres lutiers que treballaven per a ell Signà uns 3 000 instruments i 500 arquets Vuillaume es feu cèlebre per les magnífiques…
servofrè
Transports
Servocomandament que permet i assegura l’accionament dels frens d’alguns vehicles automòbils, especialment dels pesants, amb un esforç limitat del conductor.
En el servofrè pneumàtic , l’accionament del pedal per part del conductor posa en comunicació el tub d’aspiració del motor amb un cilindre l’èmbol del qual diafragma , en ésser atret per la depressió, ajuda a empènyer la tija que acciona l’èmbol del cilindre mestre servofrè de depressió o injecta al cilindre aire comprimit, procedent d’una bomba accionada pel motor del vehicle, que actua sobre el diafragma servofrè de compressió En el servofrè hidràulic la pressió de l’oli del circuit hidràulic és reforçada per l’oli comprimit per una bomba també accionada pel motor En el servofrè…
esparter
Història
Menestral que treballava l’espart.
Els gremis d’esparters eren molt importants al País Valencià El gremi de València —amb primeres ordinacions datades del 1373— era unit amb el d’espardenyers espardenyer el 1863 es transformà en Societat Industrial i Filantròpica Tenien fama els esparters d’Alacant corders d’espart, Crevillent, Asp i Bétera A Barcelona els esparters eren representats al Consell de Cent des del s XV formaven la confraria de Sant Bernardí de Siena, una corporació forta i activa amb mestres rics, que fruí de cohesió interna fins el 1831 conservà la pràctica gremial del repartiment de la primera…
màquina llimadora

Maquina llimadora
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina eina emprada en el treball dels metalls per a obtenir superfícies planes amb un grau d’acabament bast.
L’eina de treball consisteix en una ungla dotada d’un moviment alternatiu horitzontal, en sentit longitudinal L’arrencada del material es produeix durant la cursa activa de l’eina, mentre que la peça treballada té el moviment d’avanç transversal En les llimadores mecàniques la transmissió del moviment al carro portaeina és efectuat per mitjà d’un sistema d’engranatges i un mecanisme biela-manovella, mentre que en les llimadores hidràuliques la transmissió és feta per mitjà d’un cilindre hidràulic Per a la llimada de peces de grans dimensions, hom utilitza la llimadora de pont ,…
Álvaro Ferrer Vecilla
Handbol
Jugador d’handbol.
Lateral esquerre format al BM Granollers, amb el qual debutà en la màxima categoria el 2001 Continuà en l’equip vallesà fins la temporada 2010-11, en la qual exercí de capità, i guanyà la Lliga dels Pirineus 2008 Posteriorment jugà en l’Ademar de Lleó 2011-12, l’Atlético de Madrid 2012-13, el Porto portuguès 2013-14, el TSV Hannover-Burgdorf alemany 2014, BM La Roca 2014-15, BM Aragón 2015 i, de nou, el BM Granollers 2015-19 L’any 2017 anuncià la seva retirada de la competició, però finalment continuà jugant per una baixa a l’equip Al juny del 2019 deixà la pràctiva activa del…
Milwaukee
Ciutat
Ciutat de l’estat de Wisconsin, EUA, situada a la vora oest del llac Michigan.
És la ciutat més gran de l’estat, el creixement demogràfic de la qual és més important, els últims anys, a l’àrea urbana del 1950 al 1970 un increment del 21,1% que no pas al centre És el més gran port carboner del llac, amb un tràfic superior a 900 000 t anuals, i un important mercat agrícola i centre de comerç a l’engròs Gran nucli d’indústria manufacturera, que ocupa en aquest sector el 42% de la població activa maquinària elèctrica, per a la construcció, minera i agrícola, indústria alimentària i de material científic Nus ferroviari i de carreteres Aeroport Centre d’…
Vents huracanats a Catalunya
Un matrimoni resulta ferit greu a Salou per un arbre tombat pel vent Els dies 5 i 6 de febrer, els vents de gran intensitat arriben als 100 km/h i causen nombroses incidències, sobretot a les comarques de la meitat sud de Catalunya, especialment al Baix Camp, el Barcelonès, el Segrià, el Baix Llobregat i el Tarragonès Uns 15000 abonats es queden sense subministrament elèctric i els Bombers han de fer prop d’un miler de sortides d’emergència A l’aeroport del Prat el vent obliga a espaiar els aterratges i es produeixen nombrosos retards La Generalitat activa l’alerta del pla…
interès
Pedagogia
Allò que importa en un moment donat.
L’interès neix de la necessitat i expressa la relació de conveniència entre l’organisme i el medi social que l’envolta Puix que tot comportament és motivat per un interès, els educadors de l’escola activa, i més especialment els sistemes pedagògics de Decroly i de Dewey, organitzen els temes d’estudi entorn dels centres d’interès de l’infant a partir de la llet, per exemple, els infants s’interessen per la vaca, per la fabricació de la mantega, el mató, el formatge, etc Spranger distingeix els interessos teòrics relatius a les activitats racionals i científiques dels econòmics,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina