Resultats de la cerca
Es mostren 1759 resultats
S’aprova la separació de l’Església ucraïnesa de la russa
El Sínode del Patriarcat ecumènic de Constantinoble aprova la secessió de l’Església ucraïnesa Una de les mesures és la rehabilitació del patriarca Filaret, excomunicat el 1990 per haver intentat una escissió del patriarcat rus La decisió del Patriarcat de Constantinoble, que té una posició d’autoritat en l’Ortodòxia mundial, és una victòria del president ucraïnès, Petró Poroixenko, que acusa el Patriarcat de Moscou de donar suport a la ingerència russa en els afers interns ucraïnesos, especialment des de l’annexió de Crimea 2014 Al setembre Rússia va trencar les relacions amb el…
El president de Sud-àfrica supera una moció de confiança
Jacob Zuma, president de Sud-àfrica des del 2009, supera per 198 contra 177 vots una moció de confiança que intentava forçar la seva dimissió per una sèrie d’afers de corrupció, entre els quals cal esmentar les relacions que mantenia amb la rica família Gupta, acusada de subornar-lo per sortir afavorida en les seves decisions És la vuitena moció de confiança a la qual el president Zuma se sotmet, i la que ha guanyat per un marge més alt En aquesta ocasió el vot era secret i, d’acord amb el resultat, almenys 26 dels vots en contra són del seu partit, el Congrés Nacional Africà ANC
Birmingham
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Alabama, EUA, als contraforts de les Beaver Creek Mountains.
El desenvolupament industrial de la ciutat indústries metallúrgiques i químiques és degut principalment a l’existència de mines de ferro i d’hulla a la rodalia És un nus de comunicacions i té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior Birmingham Southern College, inaugurat l’any 1918 Samford University, inaugurada el 1841, i University of Alabama in Birmingham, fundada el 1966 Fou inaugurada el 1871, en un encreuament de línies de ferrocarril, per la companyia urbanitzadora Elyton Land, que era sostinguda pels ferrocarrils oficials La depressió monetària del començament del s XX féu…
Hug de Fenollet i de Canet
Cristianisme
Bisbe de Vic (1346-48) i de València (1348-56).
Fill de Pere de Fenollet i d’Urtx Fou doctor en lleis, canonge de Lleida i paborde de Girona, abans de la seva accessió a la mitra de Vic Com a canceller de Pere III 1344-54 representà un paper molt important, fins que fou destituït, a les corts de Saragossa, per pressió dels nobles aragonesos, que no volien un canceller català Com a bisbe de València tingué un sínode el 1350 Fou senyor de Puçol Presidí un consell a València per als afers de Sardenya i per procurar reforços a la campanya 1353-54 que hi menava Pere III Llegà notables obres d’orfebreria a la catedral de Vic
Joan de Vera
Cristianisme
Cardenal.
Doctor en dret, passà al servei de Roderic de Borja a Roma, on fou preceptor de Cèsar, i després, vicari seu a València El 1500 Alexandre VI el nomenà arquebisbe de Salern, cardenal i legat prop dels reis d’Aragó, Castella, Portugal, França i Anglaterra per promoure-hi la croada A la mort d’Alexandre, corregué la veu que Cèsar volia que 11 cardenals el nomenessin papa Juli II, el 1505, el nomenà bisbe de Lleó Ferran el Catòlic ho acceptà, perquè curés dels seus afers a Roma, però Felip el Bell de Castella s’hi oposà decididament És sebollit a l’església romana de Sant'Agostino
Benet de Rocabertí
Cristianisme
Eclesiàstic, fill probable del vescomte Dalmau V de Rocabertí.
Fou nomenat arquebisbe de Tarragona el 1252 Intervingué en tots els afers importants de la política del seu temps El 1253 féu acatar a l’infant Alfons la partició dels regnes disposada per Jaume I el 1267 batejà, a Constantí, el príncep Jaume, el futur rei Jaume II, fill de l’infant Pere el Gran Féu celebrar tres concilis provincials el 1253, el 1256, trobant-se ell a Roma, i el tercer el 1266 hi féu obligatòries les disposicions del cardenal de Santa Sabina i lluità per mantenir les immunitats eclesiàstiques i per aplicar les excomunions contra els concubinaris i altres…
Thomas Klestil
Política
Polític austríac.
Fou ambaixador a Washington fins que el 1987 tornà a Àustria per ocupar el càrrec de secretari general del ministre d’afers estrangers Membre del Partit Popular, al maig del 1992 es convertí en president federal en substitució de Kurt Waldheim —que decidí no tornar a presentar-se acusat d’activitats pronazis durant la Segona Guerra Mundial— en guanyar les eleccions enfront del socialdemòcrata Rudolf Streicher El 1998 fou reelegit per a un segon mandat, i morí un dia abans de finalitzar-lo El 1999 bloquejà l’entrada de l’ultradretà Partit de la Llibertat de Jörg Haider en el…
Roman Dmowski
Història
Política
Polític polonès.
Fundà, en la clandestinitat, la Lliga Nacional Empresonat pels russos, aconseguí d’escapolir-se a Galítzia Creà 1897, a l’exili, el partit nacional-demòcrata, conservador i catòlic, amb el suport de la noblesa i la burgesia de negocis Diputat a les dumes russes, durant la Primera Guerra Mundial féu costat als aliats Fou diputat 1919-21, ministre d’afers estrangers 1923-26 i dirigent de la Lliga Cristiana d’Unió Nacional Després del cop d’estat de Piłsudski dirigí una oposició moderada És autor d’escrits sobre el problema nacional polonès Alemanya, Rússia i la qüestió polonesa ,…
André Maurois

André Maurois
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Nom amb què és conegut Émile Herzog, escriptor francès.
Dedicat de primer als afers industrials familiars, aviat es dedicà plenament a la literatura, amb Les silences du colonel Bramble 1918 traducció catalana, 1967 i Les discours du docteur O'Grady 1921 La seva obra novellística, psicològica, però sense aprofundiment dels problemes que hi són plantejats, comprèn Bernard Quesnay 1926 publicat el 1922 en una revista, Climats 1928, Le cercle de famille 1932, etc Escriví biografies, força difoses Disraeli, 1927 Byron , 1930 À la recherche de Marcel Proust , 1939 Prométhée ou la vie de Balzac , 1963, llibres d’història Édouard VII et…
Kàrolos Papúlias
Política
Polític grec.
Membre del PASOK des del 1974, tres anys més tard fou elegit, per primera vegada, diputat al Parlament En els períodes 1981-89 i 1993-96, en èpoques de governs d’Andreas Papandreu, fou subsecretari, vice primer ministre i, finalment, ministre d’Afers Estrangers Mentre detingué aquest càrrec, reforçà els lligams de Grècia amb el món àrab i treballà per l’adhesió de Xipre a la Unió Europea El febrer del 2005, i sota proposta del govern de centredreta de Konstandinos Karamanlís, fou escollit president del país, bé que el càrrec no té poder executiu Fou reelegit com a president el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina