Resultats de la cerca
Es mostren 650 resultats
Joan Ramon Folc de Cardona
Història
Segon comte de Cardona, vescomte de Vilamur i almirall d’Aragó (Joan Ramon Folc I de Cardona), fill d’Hug (II) i de Beatriu de Luna.
Era conegut també amb els noms de Cap de Sant Joan Baptista, el Gambacoberta i el comte Camacurt Es casà a 16 anys amb Joana de Gandia, de la casa reial El 1396 fou un dels magnats que anaren a Sicília a cercar el nou rei Martí, que l’investí ben aviat de l’almirallat patern El 1400 heretà el comtat de Cardona Fou un dels generals de Martí el Jove a la campanya sarda que acabà amb la tragèdia de Sanluri 1409 Durant l’interregne de 1410-12, ell i el seu germà Antoni de Cardona i de Luna foren els caps parlamentaris més notables de la noblesa urgellista El 1412 protestaren per la manera com…
Xarafull
Municipi
Municipi de la Vall de Cofrents, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
S'estén des dels vessants occidentals de la mola de Cortes fins a la ratlla de Castella província d’Albacete El terme és drenat pel riu de La Hoz o de Cantaban o, també, riu de Xarafull , que el travessa de S a N, i pel seu afluent, per la dreta, la rambla de Murell, a la meitat oriental, i pel barranc d’El Agua o de La Espadilla, que procedeix de les terres castellanes frontereres on rep el nom de canyada de Xarafull , a la meitat occidental Tres quartes parts del terme no es conreen és cobert, en gran part, de pinedes 6 000 ha, i la resta, de matollar 2 000 ha El conreu ocupa 2 700 ha de…
hugonot | hugonota
Cristianisme
Dit dels calvinistes francesos, i més especialment del moviment politicoreligiós francès, d’inspiració calvinista, configurat a partir del 1547.
L’adhesió al calvinisme d’homes com Antoni de Borbó, rei de Navarra, el príncep de Condé i l’almirall de Coligny, entre altres, donà força política al calvinisme amb vista a la defensa dels seus drets de minoria religiosa, alhora que li feia assumir la defensa dels drets dels estats enfront de la monarquia, més i més absolutista A la mort d’Enric II, coincident amb la celebració del primer sínode calvinista a París 1559, en el qual fou acceptada la Confessio gallicana , redactada pel mateix Calví, la regència de Caterina de Mèdici aportà una dimensió política en la pugna amb els…
Galceran Marquet
Cronologia
Història
Militar
Vicealmirall de Catalunya i cronista.
Fill del mercader i armador barceloní Bernat Marquet Participà activament en la llarga guerra oberta entre Pere III el Cerimoniós i la república de Gènova, en 1131-34 El 1331 fou un dels tres caps de l’armada de Barcelona, i el seu prestigi el portà a ser nomenat capità únic de la flota barcelonina, al final de la confrontació 1333 i 1334, i vicealmirall de Catalunya, el 1340 Aquest any participà, amb l’almirall Pere de Montcada, a defensar l’estret de Gibraltar, en ajut dels castellans, per evitar el pas dels benimerins des de la costa africana Collaborà en el blocatge de…
Juan Fernández de Heredia
Història
Literatura
Gran mestre de Rodes; escriptor aragonès, un dels més importants entre els qui han escrit en llengua aragonesa.
Fill de García Fernández de Heredia, que el 1316 era lloctinent de majordom de la infanta Elionor, el 1328 era cavaller de l’orde de l’Hospital, el 1333, lloctinent de comanador d’Alfambra, i poc després, comanador de Villel i de Saragossa Pere el Cerimoniós el féu conseller seu el 1338 El 1341 fou empresonat per ordre del castellà d’Amposta, i fou alliberat poc després per intervenció del rei Pel fet d’haver intentat apoderar-se de la castellania d’Amposta fou destituït de les comanadories d’Alfambra i Villel 1341-42 El 25 de juny de 1346 aconseguí d’ésser lloctinent del mestre a la…
La Renaixença
Portada d’un volum de La Renaixença
© Fototeca.cat
Periodisme
Publicació quinzenal —i a partir del 1881 diària— que aparegué a Barcelona l’1 de febrer de 1871 per iniciativa de Pere Aldavert, ajudat per Àngel Guimerà i Francesc Matheu, que fou el seu primer director.
Creada com a revista de literatura, ciències i arts, i malgrat les seves declaracions expresses d’apoliticisme, ja des del 1873 inserí articles marcadament polítics, sovint coincidents només en una comuna preocupació del fet català, que li valgueren una suspensió de mig any el 1878 Llavors fou substituïda, successivament, per un únic número de la Revista Catalana de Literatura, Ciències i Arts , per un volum, de més de 300 pàgines, de Lo Renaixement i per cinc números d’una nova publicació d’aquest mateix títol Tanmateix, sota la direcció d’Àngel Guimerà, continuà essent una publicació…
guerres d’Itàlia
Militar
Conjunt de campanyes militars per a aconseguir el predomini d’Itàlia, pretès per les monarquies hispànica i francesa, entre el 1494 i el 1559.
S'iniciaren amb l’expedició a Nàpols de Carles VIII de França 1494, que prengué la ciutat fàcilment 1495, i amb l’ajut que Ferran el Catòlic donà a Ferran II de Nàpols, contravenint el tractat de Barcelona del 1493 i aliant-se amb el papat, Venècia, Milà, Gènova i l’emperador Maximilià contra França Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità, obligà els francesos a retirar-se i reinstaurà Ferran II 1495 El 1501, deposat el seu successor Frederic III, França i la monarquia hispànica, d’acord amb el tractat de Granada 1500, es repartiren el regne però els límits entre ambdues parts provocaren…
Flota d’Índies
Història
Combois sota escorta de marina de guerra en què havia d’ésser efectuat obligatòriament tot el tràfic entre la corona de Castella i Amèrica en virtut del monopoli colonial.
Al principi, els viatges eren periòdics anuals del 1543 al 1563, bianuals després, i molt menys freqüents i més irregulars des de la segona dècada del s XVII Teòricament fou vigent fins els anys 1735-40 Aquesta flota oscillà entre les trenta unitats i les cent unitats obria la marxa la nau almirall , i la tancava la capitana les naus mercants eren flanquejades per les de guerra, i el tot era precedit, uns quants dies o setmanes abans, pels avisos , naus més lleugeres que n'anunciaven l’arribada Aquest sistema, destinat sobretot a protegir l’or i l’argent americans principal font…
Conrad Roure i Bofill
Conrad Roure i Bofill
© Fototeca.cat
Periodisme
Teatre
Historiografia catalana
Advocat, polític, periodista, autor dramàtic i dietarista.
Vida i obra Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1863, posteriorment fou secretari del Collegi d’Advocats i membre dels Congressos Jurídics celebrats a Barcelona els anys 1881 i 1888 Ben aviat adoptà l’ideari liberal i federalista de Valentí Almirall i s’integrà en l’ambient cultural iconoclasta de la Barcelona popular de la seva joventut Amic de Frederic Soler, Pitarra , i d’Eduard Vidal i Valenciano, amb els quals collaborà en diverses obres singularment, amb el darrer, a Antany i enguany , 1864, contribuí al nou repertori teatral en llengua catalana amb peces còmiques breus,…
, ,
Del sentimentalisme regionalista a la proposta nacional
El catalanisme com a moviment polític tingué una considerable presència activa durant les primeres dècades del segle XX Des de l’òptica catalana, va representar una força reivindicativa que des dels seus inicis es proposava corregir l’accentuat centralisme i la inèrcia del règim caciquil Des de l’òptica espanyola, era vist com un problema que inspirà malfiança als governs perquè entrebancava l’articulació i la consolidació del model d’estat que, des dela Restauració borbònica, pretenien imposar Catalanitat i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina