Resultats de la cerca

L’objectiu del cor fou l’agrupació de cantaires autòctons de Munic amb la finalitat d’interpretar les grans obres corals de JS Bach a l’església de Sant Marc de l’esmentada ciutat Aviat, però, el seu repertori s’amplià a altres autors del Barroc tardà com GF Händel i fins i tot compositors del Classicisme vienès, com WA Mozart o FJ Haydn Ha efectuat nombrosos enregistraments, i han estat especialment aplaudides per la crítica les versions de les passions i algunes cantates de Bach i dels grans oratoris händelians

Les dades que es tenen sobre ell són escasses Se sap que estigué actiu a Barcelona entre el 1878 i el 1902, i que la seva editorial, anomenada Guardia Rabassó y Cía, era una de les més importants de la Barcelona del final del segle XIX, i que publicava partitures de tots els gèneres en voga a l’època El 1895 amplià el negoci amb l’obertura d’una sucursal a Saragossa El 1902 Guardia Rabassó y Cía fou adquirida per una editorial més gran, Sindicato Musical Barcelonés Dotesio

Es formà musicalment a Israel, on la seva família havia emigrat quan ell tenia sis anys El 1948 s’establí a Nova York, i amplià la seva formació amb Pierre Monteux, entre altres mestres Debutà com a director d’orquestra l’any 1960, i del 1963 al 1977 fou titular de l’Orquestra Filharmònica de Nova Orleans Entrà com a professor a la Carnegie-Mellon University el 1982, el mateix any que fou nomenat titular de l’Orquestra Simfònica de Bangor, formació que dirigí fins a la seva mort

Estudià piano i harmonia a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i després amplià la seva formació com a instrumentista amb Blanca Selva Molt aviat inicià una brillant carrera com a concertista El 1963 es destacà en una sèrie de recitals en què interpretà la integral de les 32 sonates de L van Beethoven Formà duet amb el seu marit, el violinista Joan Massià Fou professora de piano de l’Acadèmia de Música de Barcelona i de música de cambra al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona

Fou inaugurat al setembre del 1984, i ocupa la part posterior de la tribuna del Camp Nou Pioner entre els museus de temàtica esportiva, exposa una àmplia collecció d’objectes, entre els quals destaquen els trofeus i l’equipació esportiva, però també peces artístiques El 1998 es va ampliar, i el 2010 es va remodelar completament, amb la incorporació de múltiples elements interactius La visita del Museu, que molts anys és el que acull més visitants de Catalunya, es completa amb el Camp Nou Experience, recorregut que permet visitar diversos espais de l’estadi barcelonista

Casat amb Marianna, filla del fabricant Llorenç Clarós , n'heretà la fàbrica d’indianes i l’amplià El 1834, durant l’epidèmia del còlera, fou dels pocs industrials que no abandonà Barcelona i presidí el ram de pintats i estampats Després de la Insurrecció Centralista de Barcelona, fou nomenat regidor de l’ajuntament novembre del 1843 El 1852 creà la raó social Serra Germans i Companyia amb els seus fills Llorenç, Josep i Eusebi Serra i Clarós el patrimoni d’aquest passà, a la seva mort, a Eusebi Bertrand i Serra

Estudià magisteri a Madrid i amplià estudis a Suïssa el 1919 al costat de Bovet i Claparède Durant la dècada dels trenta fou director de la secció de psicologia de l’Instituto de Orientación Profesional de Madrid El 1948 exercí de professor de pedagogia comparada a la Universitat de Ginebra, mentre era membre del secretariat de la UNESCO i de la direcció de l’Oficina Internacional d’Educació de Ginebra De la seva obra escrita cal esmentar Encuesta sobre la inspección escolar 1922, Les précurseurs du BIE 1943 i Teoría de las corrientes educativas 1960

Amplià estudis a París amb PMarie i Babinski El 1935 fundà a Barcelona l’Institut Neurològic Municipal d’Urgències Catedràtic de neurologia a la Universitat Autònoma 1933-39, fou fundador de la Societat Catalana de Neurologia 1934, i de la Societat Espanyola de Neurologia 1949, director de l’escola lliure de neurologia i de la secció d’homes del manicomi de Sant Boi, el 1956 ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona Publicà molts treballs de neurologia i impulsà la investigació de la seva especialitat a Catalunya

Estudià en el conservatori de València i amplià els seus coneixements a París, on conegué a Milhaud, Poulenc, Honegger i Ravel Entre les seves obres es destaquen Meditación de Sigüenza 1934, Cuarteto en re mayor para guitarra 1952 i Fantasía en tríptico sobre un drama de Lope 1961, guardonades amb el Premio Nacional de Música, i la La Antequeruela 1976, Premio Nacional de Composición ‘Manuel de Falla’ Autor d’obres de cambra, per a piano, de cançons, escriví una Historia abreviada de la música i un Compendio de armonía, contrapunto y fuga 1959

Germà de Jacint Vilardell Acabà la llicenciatura de medicina a Barcelona l’any 1914 Amplià estudis a França, Suïssa, Itàlia, Alemanya, Àustria, Països Baixos i Anglaterra Deixeble d’E Ribas i Ribas, s’especialitzà en cirurgia ortopèdica D’una notable habilitat quirúrgica, fou cap del servei de cirurgia ortopèdica de l’Hospital de Sant Pau Preconitzà un tractament original del mal de Pott, a base d’empelts osteoperiòstics Fou membre de la Societat de Biologia i un dels promotors de l’Associació de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques