Resultats de la cerca
Es mostren 1985 resultats
bastidor
Art
Armadura, comunament rectangular, formada amb llistons de fusta o barretes de metall per a fixar les teles que hom ha de pintar o brodar.
Antigament els llistons dels bastidors emprats en pintura eren de secció rectangular, però, per tal d’evitar el fregament de la tela amb les arestes i les consegüents ruptures, foren introduïts els llistons amb el cantell bisellat o arrodonit, i posteriorment els de secció trapezial Els bastidors són denominats fixos quan els encaixos entre llistons són immobilitzats amb clavilles, cola o claus, i mòbils quan disposen d’un sistema de falques A partir de mitjan s XIX aparegueren els bastidors universals, que, mitjançant una numeració i els noms figura, paisatge i marina ,…
Torre de Ventallols (Sant Cugat Sesgarrigues)
Art romànic
Possiblement es trobava on ara hi ha la masia coneguda com Mas Comtal, al peu de la Carrerada Antigament aquest sector pertanyia al terme d’Olèrdola És documentada per primera vegada l’any 1018 com a possessió d’Hug de Cervelló La torre era propietat a mitjan segle XI dels Santmartí En el testament de Mir Geribert, dictat el 1054 i promulgat el 1060, aquest donà a la seva filla Adelaida l’alou de Ventallols amb la seva torre Aquesta fortificació fou destruïda durant la falconada duta a terme pels almoràvits entre els anys 1107 i 1108 i ja no es tornà a reedificar
tapa

Tapa de piano de cua
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns cordòfons de teclat, taula -generalment de fusta- que protegeix la superfície superior de l’instrument o el teclat.
També s’usa popularment aquest terme per a anomenar la taula harmònica d’alguns cordòfons amb mànec, especialment de violins i guitarres En la majoria d’instruments cordòfons de teclat és una tapa mòbil de fusta de la mateixa forma que el perímetre de la caixa de l’instrument, fixada amb frontisses a la part superior d’aquesta Se’n pot regular l’obertura per a projectar el so i variar-ne el volum d’emissió, fixant la seva posició mitjançant un puntal En alguns pianos de taula aquest efecte s’aconseguia amb una segona tapa, parallela a la tapa exterior Antigament se’n decorava l’…
blanqueig
Química
Indústria tèxtil
Conjunt de les operacions d’acabat, o cadascuna d’aquestes operacions, a què són sotmesos els tèxtils, filats o teixits, per tal d’eliminar-ne les impureses que els coloren.
En el blanqueig poden ésser considerades dues etapes l’una, prèvia, de descruatge o desgreixatge segons que les fibres siguin vegetals o animals, i l’altra, les operacions pròpiament de blanqueig, que consisteix a sotmetre els tèxtils a l’acció de blanquejants Per a eliminar la grogor que hi pot restar hom hi afegeix un colorant blau o un blanquejant òptic i, en aquest cas, el blanqueig és anomenat blanqueig òptic Antigament el blanqueig era efectuat estenent la matèria tèxtil damunt un prat d’herba, on era blanquejada per l’acció de l’ozó i després per les herbes Modernament…
Derby Internacional Ciutadans

Edició del 2011 del Derby Internacional Ciutadans
Fotoneu - La Molina
Esquí
Competició d’esquí disputada a l’estació de la Molina des del 1951.
Adreçada a esquiadors que viuen a una distància de 60 km –antigament eren 25 km–, pretén reunir els practicants que viuen a les grans ciutats i que esquien, generalment, els caps de setmana No hi poden prendre part esquiadors que formen part d’algun equip nacional L’any 2007 es tornà a organitzar després de vint anys d’absència Puntua per al Campionat del Món de Ciutadans, sota la tutela de la Federació Internacional d’Esquí En els seus orígens fou organitzada pel Club d’Esquí Supermolina i després, conjuntament, per la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, la Reial Federació…
Meteors

Meteors
Gonzalo Serrano (CC BY-NC 2.0)
Monestir
Muntanya
Grup de relleus rocallosos a la part septentrional de la plana de Tessàlia, Grècia, al NW de Tríkala, enfront de la serralada del Pindos; hi destaquen diversos monestirs construïts a partir del segle XIV.
S'originaren d’una massa de conglomerats que, formada en el Miocè per deposició deltaica, en el Pliocè i en períodes successius sofrí l’acció de falles, aixecaments i erosions, que li han donat un aspecte característic, semblant al de les roques de Montserrat A partir del segle XIV hi foren fundats diversos monestirs, entre els quals es destaquen els de la Transfiguració o Gran Meteor, Varlaam, Rossani, la Santíssima Trinitat i Sant Esteve Construïts com a refugi, hom hi accedia antigament fent-s’hi pujar amb una corda posteriorment foren excavats graons a la roca La vida…
redoblant
Redoblant
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical de percussió, de cos tubular, que consta d’un cilindre i dues membranes subjectades al cos mitjançant dos cércols.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa Si bé antigament les membranes es tensaven mitjançant cordes en ziga-zaga, més modernament s’han incorporat noves tècniques i nous materials de construcció El redoblant és una de les variants de la nombrosa família dels tambors, amb el cos lleugerament més alt que el de la caixa i sense bordons, tot i que en algunes àrees de la Península Ibèrica se’n poden trobar amb lleugeres diferències Es percudeix amb dues baquetes i el nom fa referència a la seva funció principal en l’acompanyament rítmic de músiques…
cossier
Folklore
Cadascun dels balladors d’una dansa tradicional mallorquina anomenada ball dels cossiers
, esmentada ja al sXVI, que fou molt popular durant el Barroc.
A més dels sis cossiers, disfressats generalment amb vestits adornats amb llaços de colors i cascavells i capells amb flors, hi participava la dama noi disfressat, que la presidia, i un o uns quants dimonis Les diverses melodies, pròpies de cada localitat, s’acompanyaven amb flabiols, tamborins i, antigament, xeremies, i sovint amb cançons Hom la dansava en festivitats religioses a la processó al voltant de la imatge del sant, també dins les esglésies a l’ofertori de la missa major, etc Fins a època recent era ballada a Manacor on un dels ballets, el ball dels broquers , és molt…
Sant Miquel de Celrà
Art romànic
Al cim del puig de Sant Miquel, que tanca pel NE la vall de Sant Daniel, hi ha restes abundants d’una antiga capella de Sant Miquel, que fa costat a la torre o castell de Sant Miquel, de construcció tardana, situada, però, en un lloc estratègic Les restes no són romàniques, però el seu inici sí que ho devia ser El lloc era anomenat antigament puig del Castellar i hi havia ja un castell o fortalesa amb una capella L’any 1451 el bisbe de Girona Bernat de Pau n’autoritzà la reconstrucció, que es feia encara el 1478 Va ésser destruïda, com el castell, el 1809 durant la guerra del…
La Patum
El tirabol és tocat per cloure la festa de La Patum de Berga. Gravació en directe a la plaça de Sant Pere, a Berga
© La Patum de Berga. 1990. PDI, S.A.
Folklore
Festa popular que se celebra a Berga (Berguedà) del dia de Corpus al diumenge següent.
Té lloc a la plaça de Sant Pere, entre l’església parroquial i la casa de la ciutat El seu origen sembla relacionat amb la processó del Corpus, si bé a la segona meitat del segle XIV —coneguda amb el nom de la Bulla— pren uns trets semblants als actuals El 1723 alguns dels entremesos de què constava se celebraven encara dins el temple Després de sofrir diversos canvis fou reestructurada el 1888 El nom actual és una onomatopeia del so del tabal que toca incessantment durant la festa Actualment està formada pels entremesos següents dansa dels turcs i cavallets —antigament moros i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina