Resultats de la cerca

La seva identitat és problemàtica Hi ha la possibilitat que aquest diminutiu de Jacques sigui un pseudònim de compositors diferents Alguns autors l’han identificat amb Jacotin le Bel, membre de la capella papal i de Sant Lluís dels Francesos entre el 1516 i el 1521, i de la capella reial francesa entre els anys 1532 i 1555 Si fos certa aquesta identitat, hauria nascut vers el 1490, possiblement a Anvers Les fonts de l’època atribueixen a Jacotin un bon nombre d’obres que podrien pertànyer a un mateix compositor Seria l’autor de música religiosa, especialment motets i quatre…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal, i posteriorment es traslladà a París, després d’una breu estada a Madrid A la Sorbona fou deixeble de P Le Flem, M Dupré i F Rühlmann El 1938 debutà com a director de l’Orquestra Simfònica de París De retorn a l’Estat espanyol, hi dirigí l’Orquestra Simfònica de Madrid 1940-45, i posteriorment anà a Sud-àfrica, on entre el 1948 i el 1954 fou director de l’Orquestra del Cap Durant els anys 1954-63 succeí a P Monteux al capdavant de l’Orquestra Simfònica de San Francisco De nou a Europa, hi dirigí l’Orquestra Filharmònica d’Anvers…

Estudià música als conservatoris de la Haia i de Rotterdam i debutà el 1946 al Théatre de la Monnaie de Brusselles Després d’haver actuat en diversos teatres d’òpera belgues i holandesos, en 1947-51 fou membre de la companyia de l’Òpera d’Anvers Els anys 1951-53 actuà a l’Òpera de Wiesbaden i el 1952 es presentà amb èxit a la Staatsoper de Berlín El 1951 inicià les seves collaboracions amb el Festival de Bayreuth i dos anys després cantà al Maggio Musicale Fiorentino amb Agnese di Hohenstaufen G Spontini Des del 1953 fins al 1971 cantà regularment a l’Òpera d’Hamburg Actuà amb…

És un nucli industrial important indústria metallúrgica, alimentària, tèxtil i química i un centre residencial

Fill i net, respectivament, dels arquitectes Manuel de Solà-Morales i de Rosselló  i Joan Rubió i Bellver , estigué estretament vinculat a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona , en la qual exercí de professor i catedràtic d’urbanisme, i del 1994 al 1998 en fou director Deixeble de Ludovico Quaroni a Roma i Josep Lluís Sert a Harvard Fou el fundador 1968 i director del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona Professor a les universitats de Cambridge, Harvard, Delft, Xile, Mèxic, Venècia i Lovaina de la qual fou investit doctor honoris causa el 2004 Fou fundador 1979 i primer…

Ingressà a l’orde dominicà al convent de Sant Onofre, prop de València Enviat a Alemanya per a contrarestar els calvinistes, fou regent d’estudis a Colònia i professor de teologia a la Universitat de Colònia El 1611 es féu remarcar per la seva dissertació sobre l’autoritat del papa i del concili en un capítol general de l’orde, a París Fou nomenat pel papa inquisidor general a les arxidiòcesis de Magúncia, Trèveris i Colònia 1618 Fou un gran auxiliar dels bisbes i prínceps electors en les lluites amb els protestants per això, en envair Gustau Adolf de Suècia les províncies de l’imperi, fou…

Vinculat al Futbol Club Barcelona, fou vint-i-sis vegades campió de Catalunya nou en 110 m tanques entre el 1925 i el 1935, set en 400 m tanques entre el 1929 i el 1942, quatre en salt de llargada entre el 1924 i el 1930, tres en decatló 1932, 1933, 1934, dues en triple salt 1924, 1928 i una en 400 m llisos 1929 Fou campió d’Espanya de 400 m tanques 1930, 1931, 1933, 110 m tanques 1927, 1929 i 200 m llisos 1929 Establí els rècords d’Espanya de 110 m tanques 1929, 400 m tanques 1930 i 4 × 400 m 1935, amb la selecció catalana Participà en l’Olimpíada Popular d’Anvers 1937 Fundà el…

Fill d’ Enric Granados , germà del compositor Eduard Granados i Gal  i pare del nedador Enric Granados i Aumacellas Fou un dels grans pioners de la natació a l’Estat espanyol i l’introductor de noves tècniques de natació com el crol, que utilitzà per a proclamar-se campió d’Espanya de 100 m el 1923 Durant els anys 1920 formà part de l’equip de waterpolo del Club Natació Barcelona CNB, invicte a l’Estat espanyol, amb el qual disputà els Jocs Olímpics de París 1924 També formà part de la selecció espanyola als Jocs d’Anvers 1920 El 1932 es traslladà a Madrid i exercí de tècnic al…

Establert a Barcelona entre els anys 1508 i 1513 Hom el considera com el continuador de Joan de Borgonya a l’escola pictòrica renaixentista de Barcelona com a tal acabà el retaule de Santa Maria del Pi i, el 1527, el de Sant Martí de Capella El seu estil es mou entre les formes manieristes de l’escola d’Anvers i les d’influència italiana, tot i que, de fet, hi ha poques obres en les quals treballà tot sol, puix que sovint hom el troba associat amb Nicolau de Credença 1517-24 i amb el seu compatriota Henrique Fernandes retaule de Sant Genís de Vilassar, 1534 retaule de l’hospital de Sant Sever…

El domini inclou les regions de Flandes províncies de Flandes Occidental, Flandes Oriental, Anvers, Limburg i el Brabant Flamenc, i de Brusselles bilingüe Des del s XII fins al XVI els dialectes flamencs i brabantins predominaren en la formació de la llengua neerlandesa Amb motiu de la guerra dels Vuitanta Anys s XVI i XVII, tot el complex cultural emigrà cap a Amsterdam, i la llengua restà en entredit a Flandes durant tres segles L’estat belga independent el 1830 reconegué l’existència d’una llengua flamenca el 1873 amb les lleis lingüístiques 1932, 1963 i les successives…