Resultats de la cerca
Es mostren 1396 resultats
Vayreda
Família d’artistes i intel·lectuals.
Té la seva casa pairal a Olot Garrotxa, i els seus membres tenien el privilegi de ciutadans honrats de Barcelona Joaquim Vayreda i Vila , pintor, fou el fundador de l’ escola d’Olot de paisatge Germans seus foren l’escriptor i pintor Marià Vayreda i Vila i el botànic Estanislau Vayreda i Vila Fills de Joaquim foren l’escriptor Ramon Vayreda i Casabò i el pintor Francesc Vayreda i Casabò Fill d’Estanislau fou l’historiador Pere Vayreda i Olivas , i del seu altre fill Joaquim, casat amb una filla de l’escriptor Sebastià Trullol , naixeren l’escriptora Maria dels Àngels Vayreda i Trullol ,…
Josep Morató i Grau
Literatura catalana
Periodisme
Escriptor i periodista.
Vida i obra Collaborà a La Veu de Catalunya des del 1895 El 1899 entrà a la redacció del diari i entre el 1910 i el 1918 en fou redactor en cap També collaborà a Lo Teatre Regional Fou un dels fundadors del setmanari Cu-cut 1902, en què exercí la crítica teatral des de la secció “A ca la Talia” amb el pseudònim Virolet Collaborà també a La Illustració Catalana , Garba i Teatràlia , entre d’altres Dirigí la revista En Patufet després d’Aureli Capmany Als Jocs Florals de Barcelona del 1906 guanyà la copa d’argent amb la prosa El fill de la nit i l’any següent en fou mantenidor Autor…
,
Premi d’Honor Lluís Carulla
Educació i entitats culturals i cíviques
Premi concedit anualment, des del 1977, per la Fundació Lluís Carulla a persones vives o entitats que hagin ajudat a enfortir la consciència de comunitat nacional i el sentit de pertinença a la cultura dels països de llengua catalana.
El 2014 el Premi d’Honor Lluís Carulla es renovà i es convertí en el Premi Lluís Carulla d’emprenedoria i d'estímul a projectes culturals Relació de guardonats 1977 Josep Trueta i Raspall 1978 Ventura Gassol i Institut d’Estudis Catalans 1979 Josep Maria de Casacuberta i Obra Cultural Balear 1980 Andreu Alfaro i Abadia de Montserrat 1981 Joan Coromines i Vigneau i Centre Excursionista de Catalunya 1982 Joan Triadú i Centre de Lectura de Reus 1983 Oriol Martorell i Codina i Acció Cultural del País Valencià 1984 Miquel Coll i Alentorn i Abadia de Montserrat i Orfeó Lleidatà 1985 Josep Benet i…
palo
Alimentació
Beguda alcohòlica pròpia de Mallorca i Eivissa elaborada a base de quina amb arrels de vinagrella, i amb addició d’aiguardent, sucre i aigua.
estaca
Agronomia
Tros de tronc o branca separat de la planta mare que es planta a terra perquè tregui arrels i esdevingui un arbre o arbust.
botons de gos
botons de gos Orchis militaris
Charlie Jackson (CC BY 2.0)
Botànica
Nom aplicat a diverses espècies dels gèneres Orchis i Ophrys (família de les orquidàcies) caracteritzades pel fet de tenir arrels amb dues tuberositats arrodonides.
nap rodó
Nap rodó
Anthony Mendoza (cc-by-nc-sa)
Botànica
Agronomia
Planta de la família de les crucíferes, molt semblant al nap, però de fulles basals d’un verd brillant i d’arrels més arrodonides.
aristolòquia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les aristoloquiàcies, de fulles alternes i cordiformes, tiges estriades, arrels sovint tuberoses i flors tubuloses.
Són riques en alcaloides i en essències, i desprenen una olor forta Havien estat emprades per a facilitar el part i contra moltes afeccions llur activitat, però, és encara poc coneguda L' aristolòquia llarga A longa té les fulles curtament peciolades i un rizoma allargat i cilindroide Es fa en terres profundes i humides, principalment al bosc de ribera L' aristolòquia rodona A rotunda té les fulles sèssils i l’arrel inflada, formant un tubercle arrodonit, ric en un alcaloide tòxic, l’aristoloquina En la farmacopea antiga era reputada com l’espècie més activa del gènere Es fa en sòls…
emetina
Química
Alcaloide principal de la Cephaelis ipecacuanha que hom obté de les arrels d’aquesta o bé per síntesi a partir de l’àcid hexahidrogàl·lic.
És emprada com a expectorant, emètic i amebicida, sobretot en el guariment de la disenteria amèbica Produeix hipotensió i arrítmia cardíaca
barba de vaca
Micologia
Rizomorfs d’un bolet, l’alzinoi, en forma de cordons negres ramificats, que penetren sota les escorces i destrueixen les arrels de molts arbres.