Resultats de la cerca

Primogènit dels vint-i-un fills d’un militar, debutà 1849 com a director d’orquestra, a Santander Amplià estudis a Itàlia, pensionat per la Diputació de Navarra en tornar fou director de l’orquestra del Teatro São João de Porto, on estrenà òperes, com Gonzalo de Córdoba i La renegada 1874, representada també a Venècia Estrenà diverses sarsueles al Teatro del Circo, de Madrid Arran d’una epidèmia de còlera li fou cancellat un contracte per anar a Torí i s’establí a Reus poc abans de morir Deixà també cançons, romances i música religiosa de qualitat

Fundat l’any 1898 per Luis Márquez i altres esportistes biscaïns Ha estat 24 vegades campió de Copa 1903, 1904, 1910, 1911, 1914, 1915, 1916, 1921, 1923, 1930, 1931, 1932, 1933, 1943, 1944, 1945, 1950, 1955, 1956, 1958, 1969, 1973, 1984, 2024 i 8 cops campió de Lliga 1930, 1931, 1934, 1936, 1943, 1956, 1983, 1984 Té 43000 socis 2024 i des del 1913 juga a l’estadi de San Mamés, anomenat La Catedral L’any 2013 inaugurà el nou estadi de San Mamés, situat en una ubicació adjacent a l’antic derrocat el mateix 2013, un edifici de disseny avantguardista i amb capacitat per a 53289 espectadors, que…

Sacerdot, fou profund coneixedor de la cultura i del poble bascs i un dels especialistes més destacats en la prehistòria d’aquell país Féu excavacions en moltes coves, del Paleolític fins a l’Eneolític, de les qual publicà les memòries Entre les seves obres cal esmentar La religion des anciens basques 1923, El hombre prehistórico en el País Vasco 1953, El mundo en la mente popular vasca en tres volums, 1960-61, Mitología vasca 1960, La cueva de Ekain y sus figuras rupestres 1969, en collaboració amb J Altuna, i El hombre prehistórico en el País Vasco 1979 Bona part de la seva obra, tanmateix…

Relacionat amb la Generació del 27, s’installà a París, on participà en els moviments d’avantguarda Publicà bona part de la seva obra en francès posteriorment traduïda al castellà Versión celeste , 1970 De la seva estada a Nova York és fruit The Vision of Guernika 1947, sobre Picasso El 1967 s’establí a l’Argentina Entre altres obres cal citar César Vallejo o Hispanoamérica en la cruz de su razón 1958 i Ángulo de visión 1979

Es formà al Conservatori de Madrid amb J Espín, H Eslava i E Arrieta Acabà els estudis amb qualificacions brillants, i obtingué una pensió per a estudiar a l’Acadèmia d’Espanya a Roma La seva primera òpera, Mitrídates 1882, fou rebuda amb un cert apreci La seguí l’estrena de Doña Juana la Loca 1890, obra que compongué durant la seva estada a la capital italiana A continuació escriví òperes com Irene de Otranto 1891, basada en un llibret de J Echegaray, i Gonzalo de Córdoba 1898 El 1896 li fou encomanada la direcció artística del Teatro Real de Madrid Com la majoria de compositors de l’època,…

Format sota el mestratge de diferents organistes, el 1896 ingressà a la Companyia de Jesús i fou nomenat organista de la basílica d’Azpeitia Posteriorment estudià composició i contrapunt amb Vicente Goicoechea, que li transmeté les idees sobre la reforma de la música sacra El 1903 fou destinat com a professor al collegi dels jesuïtes de Valladolid, ciutat on començà a fer campanya per a la restauració de la música sacra segons les directrius que Pius X havia marcat amb el motu proprio Més tard fundà la revista Música Sacro Hispana  1907 i impulsà la Schola Cantorum del seminari de Comillas —…

Rebé formació musical des que tenia cinc anys, i de jove ingressà al seminari El 1934 entrà a l’Institut Gregorià de París, on es doctorà en cant gregorià 1941 i obtingué un diploma en direcció coral 1944 El 1947 tornà a l’Estat espanyol i, després de passar una temporada a Segòvia com a director de cor en un collegi religiós, el 1950 anà a Madrid per fer-se càrrec de la direcció de la revista Tesoro sacro musical , en la qual ja collaborava des del 1932 El 1953 fundà l’Escuela Superior de Música Sagrada i l’any següent inicià la publicació de la revista Melodías , dedicada a la música…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal, i posteriorment es traslladà a París, després d’una breu estada a Madrid A la Sorbona fou deixeble de P Le Flem, M Dupré i F Rühlmann El 1938 debutà com a director de l’Orquestra Simfònica de París De retorn a l’Estat espanyol, hi dirigí l’Orquestra Simfònica de Madrid 1940-45, i posteriorment anà a Sud-àfrica, on entre el 1948 i el 1954 fou director de l’Orquestra del Cap Durant els anys 1954-63 succeí a P Monteux al capdavant de l’Orquestra Simfònica de San Francisco De nou a Europa, hi dirigí l’Orquestra Filharmònica d’Anvers del 1970 al…

Després de servir com a organista a la capella de la cort de Castella, el 1602 s’establí a Lisboa al servei de la capella reial portuguesa, on es mantingué actiu durant més de quaranta anys Tan sols es conserven dues obres seves, ambdues per a orgue La primera és un tiento d’elaborada factura i l’altra és un arranjament sobre la melodia hispànica de l’himne Pange lingua

Format inicialment a Comillas, amplià els estudis d’orgue a París El 1918 fou nomenat mestre de capella de la catedral d’Ourense, càrrec que exercí durant un any, ja que el 1919 ocupà el lloc d’organista de la catedral de Sevilla En aquesta ciutat desenvolupà una important tasca com a mestre de capella de la catedral, i també com a professor del Conservatori, del qual fou nomenat director el 1939 Principalment compongué música litúrgica, si bé en el conjunt de la seva obra cal destacar algunes cançons folklòriques basques que foren força conegudes