Resultats de la cerca
Es mostren 2604 resultats
serra de Campcardós
Serra
Serra de l’Alta Cerdanya, al límit amb la Baixa Cerdanya, que culmina al puig de Campcardós (2 914 m).
S'uneix al pic d’Envalira a través de la portella Blanca d’Andorra, al vessant oriental de la qual es forma la vall de Campcardós , que aflueix a la vall de Querol per la dreta, prop de Porta
cladònia
cladònia ( C.rengiformis )
© Fototeca.cat
Micologia
Gènere de líquens, de l’ordre dels lecideals, d’apotecis foscs o vermells, arrodonits, que viuen sobretot damunt la terra no calcària.
Comprèn moltes espècies, unes de tallus en forma d’esquames, unes altres en forma de trompetes, moltes en forma d’arbrets molt ramificats, fràgils en temps sec Les espècies fruticuloses i de color clar són anomenades popularment molsa blanca
espunyidera
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes o anuals, de la família de les rubiàcies, amb verticils de 4 a 10 fulles i amb flors petites, disposades en cimes.
El fruit és format per dos aquenis separables L’ espunyidera blanca Gmollugo , de flors blanques, creix en bardissars, boscs clars i llocs frescals L’ espunyidera groga o quallallet Gverum , de flors grogues, es fa en prats, tanques i herbassars
mozzarella
mozzarella
Gastronomia
Formatge elaborat al Laci i a la Campània, originàriament amb llet de búfal femella i actualment de vaca.
És de pasta tendra, blanca i compacta, cru, caseïficat entre 32° i 35°C, de maduració ràpida i de sabor dolça, agradablement acidulada No es conserva bé i cal consumir-lo aviat És molt emprat, fos, en diversos plats de cuina italiana
Amsden
Botànica
Agronomia
Varietat de presseguer de procedència americana.
Planta de port semihoritzontal i vigoria mitjana El fruit, rodó i acolorit de diferents tons, madura entre juny i juliol, fa uns 125 g, suporta bé el transport i té molt bona producció La polpa és blanca, tendra, ensucrada i sucosa
axis
Zoologia
Gènere de cérvols asiàtics de la família dels cèrvids, de dimensions menors que les del cérvol europeu, amb banyes amples i poc ramificades.
Tenen el pelatge de color rogenc brillant, clapat de blanc durant tota la vida la part ventral és blanca Viuen en petits grups, a les planes de l’Índia, Indoxina, Tailàndia i Ceilan S'aclimaten molt bé als parcs europeus
carpí
Botànica
Tecnologia
Arbre de la família de les betulàcies, que pot atènyer 25 m, d’escorça grisa estriada, fulles ovades, acuminades, doblement serrades, infructescències en ament i amb involucres fructífers trilobulats.
Espècie pròpia d’Europa central i Àsia occidental, té el límit meridional al Llenguadoc Produeix una fusta blanca o rosada, de fibra sovint torçada i superfície llustrosa, molt apreciada en ebenisteria per la seva gran duresa superior a la del roure
Francesc de Montflorit
Escultura
Escultor.
Pertanyent estilísticament a l’anomenada escola escultòrica gòtica de Lleida Amb Pere Bonull féu ~1314 el monument funerari de Jaume II i Blanca d’Anjou al monestir de Santes Creus, i potser treballà personalment l’estàtua jacent de la reina
mas d’Aguirre
Masia
Antiga masia de Bétera (Camp de Túria), situada prop de la vila.
Josep Aguirre i Matiol , que en fou propietari, la convertí en un lloc de reunió dels escriptors de la Renaixença al País Valencià entre d’altres, hi feu estades Vicent Wenceslau Querol, que hi morí Fou anomenada la Caseta Blanca
Déodat de Séverac
Música
Compositor llenguadocià.
Fill del pintor Gilbert de Séverac, començà estudis musicals a Tolosa, al Llenguadoc, i els prosseguí al conservatori de París 1893-96 i a la Schola Cantorum 1897-1907, on fou deixeble de Blanca Selva i Isaac Albéniz Des del 1909 residí a Ceret, on, juntament amb Manolo Hugué, fou un dels principals impulsors de l’escola de Ceret La seva producció pianística és extremament refinada i subtil Les obres més notables són Le chant de la terre 1900, Cerdanya 1910-11, suite de cinc fragments sobre un mateix tema musical, En vacances 1912-21 foren estrenades per Ricard…