Resultats de la cerca

La radiació solar és la principal font d’energia del sistema oceà-atmosfera, per tant és fonamental tenir-ne un bon coneixement Per altra banda, encara no se sap si una variació d’aquesta pot contribuir al canvi climàtic Està previst que durant cinc anys l’ACRIMSAT mesuri diàriament la irradiació solar que arriba a la Terra amb un instrument que té una sensitivitat uniforme des de l’ultraviolat llunyà fins a l’infraroig llunyà, cosa que hauria de permetre millorar-ne el coneixement

Mariscal de camp, fou destinat a la chancillería de València 1708, collaborà amb Melchor Miguel de Macanaz en l’adaptació del País Valencià a les lleis de Castella i hi implantà el monopoli del tabac 1708-11 Fou intendent 1711 i superintendent de València 1713, i els anys 1717-20 superintendent del Principat Noliejà naus armades i de transport per a l’atac a Sardenya i a Sicília 1717-18 i estimulà l’establiment de fàbriques a Catalunya per tal d’assolir un bon nivell d’exportacions

Per la seva defensa del castell de Stirling contra el pretendent escocès Carles Eduard Stuart 1745, fou ascendit a tinent general i nomenat governador de Menorca 1748 A l’inici de la Guerra dels Set Anys hagué de retre's arran del fracàs de l’almirall Byng, que l’havia de socórrer, i quan els francesos ja havien ocupat les defenses exteriors del castell de Sant Felip 1756 Sotmès a consell de guerra, fou absolt Com a governador deixà un bon record entre els menorquins

És un precursor de la renaixença literària del s XIX Fou arquebisbe maronita d’Alep 1725-32 Bon coneixedor del siríac, del llatí i de l’italià, ultra de l’àrab, escriví manuals per a l’estudi de la llengua Baḥt al-maṭālib, 1705 etc i un diccionari Iḥkām bāb al-i'rāb min luǧat al-A'rāb, 1718, on inclou lèxic usat pels cristians En el camp de la poesia assajà, amb èxit, l’aplicació de les formes clàssiques àrabs a temes específicament cristians

Passà a França el 1939 Debutà el 1942 estrenà obres de Camus Le malentendu , 1943, de qui fou la companya sentimental, Sartre Le diable et le bon Dieu , 1951, Anouilh, etc Del 1952 al 1954 treballà a la Comédie Française, i després passà al Théâtre National Populaire Després del 1975 treballà ocasionalment a l’Estat espanyol Interpretà també diversos films, entre els quals Les Enfants du Paradis 1958, de Marcel Carné i Orphée 1949, de Jean Cocteau El 1980 publicà les seves memòries Résidente privilégiée

Estudià dret a Touen i belles arts a París 1894 Després de fer dissenys humorístics per a la premsa, es dedicà 1906 a la pintura Influït de bon començament pels fauves , després 1911 s’uní als cubistes i fundà, amb Picabia, La Fresnaye, Metzinger i Gleizes, entre altres, la Section d’Or La seva pintura pot ésser considerada com el desenvolupament, bé que molt modest, dels principis de Cézanne adoptà la tècnica cubista, així com l’abstracta, d’una manera simplista, molt sovint tendent al decorativisme

El seu estil és el resultat de la unió de les influències italianes rebudes a través del seu mestre CEngebrechtszoon, amb elements fantàstics que tenen origen en la pintura de HBosch Obres Lot i les seves filles Musée du Louvre, París i Tríptic del Judici Final 1526 Stedelijk Museum “de Lakenhal”, Leiden Fou més bon gravador que pintor entre els seus gravats es destaquen Ecce Homo i Camí del Calvari El naturalisme existent en les seves obres anuncia la pintura holandesa del s XVII

De jove visqué amb la família a Lima, des d’on anà a estudiar escultura a Itàlia i a París Aquí fou ajudant de Denis Puech i aviat s’hi installà definitivament fins al seu retorn a Mallorca ja malalt de mort De la seva obra, mal coneguda, sobresurten Cap al bon camí Llotja de Palma i Desolació , nu femení, molt comentat aleshores en ésser premiat a l’Exposición Nacional de Madrid del 1897, i que pot haver influït en importants obres posteriors de Josep Llimona

Doctorada en filosofia, fou premiada pel Gruppe 47 i, amb ell, participà de l’inquietud política davant l’Alemanya Federal Ha escrit poesies Die gestundete Zeit ‘El temps ajornat’, 1953, Anrufung des Grossen Bären ‘Invocació de l’Ossa Major’, 1956 prosa narrativa Das dreissigste Jahr ‘L’any trenta’, 1961, Ein Ort für Zufälle ‘Un lloc per a casualitats’, 1965, Simultan ‘Simultani’, 1972 novella Malina 1972 i comèdies per a la ràdio, com, p ex, Der gute Gott von Manhattan ‘El bon Déu de Manhattan’, 1958

Director del postgrau sobre jocs i esports tradicionals de l’INEFC de Lleida És autor d’un bon nombre de recerques, articles científics i tècnics en obres collectives, llibres i revistes i ha estat comissari i documentalista d’exposicions sobre jocs tradicionals És membre fundador de l’Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals i de l’Associació Internacional de Jocs i Esports Tradicionals Ha publicat, entre d’altres, Jocs i esports tradicionals a Catalunya 2010, amb altres autors i Juegos tradicionales y sociedad en Europa 2006